Robert Merrill

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRobert Merrill
Robert Merrill.jpg
Biografia
Naixement 4 de juny de 1917
Nova York
Mort 27 d'octubre de 2004
Washington DC
Lloc d'enterrament Kensico Cemetery Tradueix
Nacionalitat Estats Units
Activitat
Ocupació Baríton
Gènere artístic Òpera
Veu Baríton
Instrument Veu
Discogràfica RCA Victor
Família
Pares Abraham Merrill i Lillian Balaban
Premis

Spotify: 1G4jpiUOb1RmRNuaUhv1Ys IMDB: nm0581323 Musicbrainz: a591bedb-64ea-438b-a481-136ebed13e53
Modifica les dades a Wikidata

Robert Merrill (Nova York, 4 de juny de 1917 - Washington DC, 27 d'octubre de 2004) fou un baríton novaiorquès.

Merrill es crià al barri novaiorquès de Brooklyn, i la seva mare (Lillian Balaban), concertista d'un cert relleu, l'ensenyà a cantar; després amplià estudis a Nova York amb Samuel Margolis. El seu debut a Trenton fou en el rol d'Amonasro, d'Aida de Giuseppe Verdi.

Guanyà el concurs de cant radiofònic promocionat pel Metropolitan de Nova York i això li va permetre cantar en aquest teatre els papers més destacats del repertori de baríton: Germont pare, a La Traviata, Escamillo a Carmen i Enrico a Lucia di Lammermoor.

Aviat es convertí en un dels artistes de la casa en el Metropolitan, on hi cantà durant trenta anys. Aconseguí un èxit enorme en el paper de Rodrigo en el Don Carlo de la temporada 1950-1951. El 1952 va contraure matrimoni amb la soprano Roberta Peters, també habitual del Metropolitan. D'aquest matrimoni tingué dos fills—un noi i una noia--.

La seva compenetració en el rol de Rigoletto, de l'òpera verdiana, culminà la seva extensa carrera, encara que no es presentà a Europa fins al 1961, a la Fenice de Venècia.

El 1967, cantà en el Covent Garden de Londres. Malgrat tot la seva carrera europea no va tindre el relleu que havia tingut a Amèrica. Després de la seva última temporada en el Metropolitan, inicià una sèrie de concerts per les principals ciutats del món.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]