Robert Shaw

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRobert Shaw
Robert Shaw - Radio TV Mirror, July 1957.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Robert Archibald Shaw Modifica el valor a Wikidata
9 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata
[[d:Special:EntityPage/Q686319 (en) Tradueix|Westhoughton (en) Tradueix (Regne Unit)]] Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1978 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Tuar Mhic Éadaigh (República d'Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióRoyal Academy of Dramatic Art . actuació (–1948) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor, escriptor, novel·lista, dramaturg, guionista, actor de teatre, actor de cinema i actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeMary Ure (1963–1975) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001727 Allocine: 1542 Allmovie: p111051 TCM: 175407 IBDB: 59762
Find a Grave: 6524588 Modifica els identificadors a Wikidata

Robert Archibald Shaw (Westhougton, Lancashire, Anglaterra, 9 d'agost de 1927 - Tuar Mhic Éadaigh, 28 d'agost de 1978) fou un actor, guionista i escriptor anglès.[1]

Una col·lecció de dolents i antiherois[modifica]

La carrera de Shaw en cinema i TV, mitjà en què les seves col·laboracions foren interessants, interpretant tant obres de Shakespeare com personatges històrics com Martín Luther, mai deixa indiferent a l'espectador. Resulta difícil imaginar aquests personatges sense el toc molt personal i contundent que ell els conferí, i que és el que avui fa impossible que ens imaginem al personatge de Quint, amb aquesta escena de monòleg en què Shaw ens explica com sobrevisqué a l'atac dels taurons després de l'enfonsament del seu vaixell, l'Indianapolis, a finals de la segona guerra mundial, en mans d'algun altre dels actors que inicialment foren pensats per a ell, com Lee Marvin i Sterling Hayden, o alguns dels que s'hi postularen, com Robert Duvall, al qual Spielberg li oferí el del cap Brody a canvi perquè el considerava massa jove per al paper de caçador d'esquals. El seu paper de Quint (el caçador de taurons) a Jaws, de Steven Spielberg, és el més cèlebre. De fet, a Shaw se'l considera en part coautor d'aquest monòleg, perquè, com d'altres parts dels seus diàlegs, l'improvisà durant el rodatge.

L'èxit aclaparador de Jaws, la que pot considerar-se com la iniciadora de l'era dels blockbuster tal com la coneixem avui en dia, junt amb Star Wars de George Lucas, no li serví a Shaw per fer-se més ric, ja que tot el diner que guanyà amb aquest film fou a parar a les arques de la Hisenda irlandesa per a pagar els comptes pendents amb el rescabalament d'impostos que tenia en aquell moment.

La part més fosca de la interpretació de Quint, de qui es temia que els problemes amb l'alcohol poguessin influir negativament en el personatge, fou precisament la millor creació de Shaw, que posà al servei del personatge la seva pròpia experiència, i fins i tot arribà a mantenir una relació francament hostil amb el seu company Richard Dreyfuss durant el rodatge per a construir el propi conflicte del caçador de taurons amb l'oceanògraf que habita el centre emocional del relat.

Shaw era conegut per no rebutjar cap personatge que hauria intimidat altres actors. Va donar vida a una inoblidable galeria de "dolents" del cinema americà. L'assassí ros i gèlid a Des de Rússia amb amor, protagonitzant una de les baralles cos a cos més recordades de la franquícia amb Sean Connery com a oponent en un tren. Interpretà una versió desmitificada i alenada de l'heroi tràgic de la batalla de "Little Big Horne" a Custer of the West (1967), encarnà al conquistador espanyol Pizarro a The Royal Hunt of the Sun, fou un alt oficial de tancs llançat a la victòria inicial que finalment se salda amb derrota a Battle of the Bulge, encarnà una de les millors versions cinematogràfiques del rei Enric VIII a A Man for All Seasons, va donar vida a un espia del Mossad israelià a Black Sunday i a un espia soviètic a Avalanche Express, el gàngster cínic d'El cop i, potser el seu paper més complex, el torbador Senyor Blau. Assassí i segrestador refinat en la destacable Pelham un, dos, tres.

I per si tot això fos poca cosa, també s'apuntà a ser pirata a Swashbuckler, un sheriff de Nottingham enfrontat a madur Robin Hood interpretat per Sean Connery a Robin and Marian, a destruir un pont associat amb un jove Harrison Ford en una seqüela de The Guns of Navarone, titulada Force 10 from Navarone, donant vida al personatge que en el film anterior havia interpretat Gregory Peck, i a cercar un tresor en el fons del mar en l'adaptació d'una altra novel·la de l'autor de Jaws, Peter Benchley, titulada The Deep.

Biografia[modifica]

Robert Shaw, que era net del compositor Martin Shaw (1875-1953) i fill d'una infermera i un metge, no tenia més que dotze anys quan el seu pare, un maníac-depressiu que s'havia enfonsat en l'alcohol es va suïcidar, i el futur actor veié la seva infància marcada per aquests esdeveniments. Tenia tres germanes i un germà, i malgrat destacar com a jugador de rugbi i hauria pogut obtenir una beca per a estudiar medicina com el seu pare, es negà seguir en el mateix ambient que els seus progenitors i preferí altres opcions, influït per un dels seus professors, que l'animava a llegir i el portava amb d'altres companys a veure obres de teatre. El jove Robert es refugia llavors en l'escriptura i la comèdia, descobreix un cert talent per a aquestes dues activitats, i troba una verdadera família quan és en escena.

Una herència de mil lliures rebuda de la seva àvia li va permetre matricular-se i entrar més tard a grans escoles, entre les quals la Royal Academy of Dramatic Art, durant dos anys, després el 1949 la Royal Shakespeare Company, i a més va fer una gira per Austràlia on destaca i familiaritza amb els escenaris. Posteriorment, fou invitat per Alec Guinness a representar amb ell a Londres un muntatge de Hamlet, i també va veure obertes les portes per al seu primer paper en el cinema de la mà del futur Obi-Wan Kenobi apareixent en el repartiment d'una de les pel·lícules protagonitzades per aquell, The Lavender Hill Mob.

En aquesta època conegué la que es convertiria en la seva primera esposa, l'actriu Jennifer Bourke, amb qui es casà el 1952, i de qui es divorcià el 1963 després de tenir quatre fills amb ella. La seva segona esposa fou una altra actriu, Mary Ure, amb qui va contraure matrimoni l'abril de 1963, i amb la qual també va tenir uns altres quatre fills abans que ella morís el 3 d'abril de 1975. La seva tercera esposa fou Virginia Jansen, amb la qual es casà el 29 de juliol de 1976, i a qui deixà vídua després de tenir-hi dos fills. Un dels que tingué amb Ure, Ian Shaw, també és actor.

Més tard, actua en diverses pel·lícules, però és al teatre on esdevé cèlebre, gràcies sobretot a certes obres difoses a la televisió. Al començament dels anys 1960, publica una novel·la, The hiding place, que li val el 1962 el Hawthornden Prize de literatura.

La seva carrera d'actor arriba al cim entre mitjans dels anys 1960 i dels anys 1970. És nominat als Oscars pel seu paper a Un home per a l'eternitat, i interpreta nombrosos primers o segons papers en pel·lícules prestigioses, entre les quals Robin i Marian, El cop, Battle of the Bulge, Figures in a Landscape i Des de Rússia amb amor.

Entre els papers que restà a punt d'interpretar, però finalment no entraren en la seva filmografia, destaca el de Peter Janeway, que finalment interpretà Willaim Devane a Marathon Man, i a més va escriure un tractament de guió per a interpretar el rol protagonista de l'espia Harry Palmer a Ipcress, pel·lícula que finalment protagonitzà, amb un altre guió, Michael Caine.

Filmografia[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  • Revista de cinema ACCIÖN del mes de juliol de 2019. (ISSN: 2172-0517)

Enllaços externs[modifica]