Robert Stewart, vescomte de Castlereagh

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRobert Stewart, vescomte de Castlereagh
Lord Castlereagh Marquess of Londonderry.jpg
Nom original (en) Robert Stewart, Viscount Castlereagh
Biografia
Naixement 18 juny 1769
Dublín
Mort 12 agost 1822 (53 anys)
Loring Hall Tradueix
Causa de mort Dessagnament
Lloc d'enterrament abadia de Westminster
  Líder de la Cambra dels Comuns 

1812 – 1822
← Spencer PercevalGeorge Canning →
  Secretari d'Estat d'Afers Exteriors i del Commonwealth 

1812 – 1822
← Richard WellesleyGeorge Canning →
  Secretary of State for War and the Colonies Tradueix 

1807 – 1809
← William Windham TradueixRobert Jenkinson →
  President of the Board of Control Tradueix 

1802 – 1806
← George Legge, 3rd Earl of Dartmouth TradueixGilbert Elliot-Murray-Kynynmound →
Arms of Ireland (historical).svg  Chief Secretary for Ireland Tradueix 

1798 – 1801
← Thomas PelhamCharles Abbot →
  Member of the 4th Parliament of the United Kingdom Tradueix 


  Member of Parliament in the Parliament of Great Britain Tradueix 


  Member of Parliament in the Parliament of Ireland Tradueix 


  Membre del Consell Privat d'Irlanda 

Dades personals
Religió Presbiterianisme
Educació St John's College
Activitat
Ocupació Polític i diplomàtic
Partit polític Partit Whig anglès
Altres
Títol Marcgravi
Cònjuge Amelia Stewart
Pare Robert Stewart
Germans Charles Vane, 3rd Marquess of Londonderry Tradueix
Premis
Signatura

Escut d'armes Robert Stewart, vescomte de Castlereagh
Modifica les dades a Wikidata

Robert Stewart, II marquès de Londonderry (18 de juny de 1769 - 12 d'agost de 1822), més conegut a la història com Lord Castlereagh, va ser un estadista irlandès i britànic.

Robert Stewart va rebre el títol de vescomte de Castlereagh en 1796 quan li va ser conferit al seu pare, el títol de comte de Londonderry. A la seva mort el va succeir com II marquès de Londonderry, títol al que havia estat elevat el seu pare el 1816, sent succeït pel seu germanastre Charles Vane com III marquès.

Malgrat les seves aportacions a la pau post-napoleònica, Castlereagh es va fer impopular entre els britànics.

Biografia[modifica]

Stewart va néixer a Dublín, fill de Robert Stewart, un prominent terratinent irlandès que va ser membre del Parlament anglès, sent nomenat marquès de Londonderry el 1816. La seva mare va morir quan ell tenia un any, i el seu pare es va tornar a casar.

Com a ministre d'Exteriors britànic, des de 1812, va ser fonamental per a la gestió de la coalició que va derrotar a Napoleó i va ser el principal diplomàtic britànic al Congrés de Viena. Castlereagh va ser també capdavanter de la Cambra dels comuns britànica durant el govern de Robert Jenkinson des de 1812 fins a la seva mort (per suïcidi a l'agost de 1822). Al principi de la seva carrera, com a Cap de la Secretaria d'Irlanda, es va veure involucrat en la sufocació de la rebel·lió irlandesa de 1798 i va ser fonamental en l'obtenció de l'aprovació de la polèmica Llei irlandesa de la Unió de 1800.

Al morir el seu pare el 1821, ell el va succeir com a marquès de Londonderry de la noblesa irlandesa; no obstant això, va seguir ocupant un escó anglès. L'any següent, va començar a patir de paranoia i crisis nervioses, probablement produïdes pels atacs de gota. Londonderry va començar a descurar les seves obligacions polítiques; ell mateix va dir "La meva ment, per dir-ho així, se n'ha anat". Es va retirar a la seva casa de camp al comtat de Kent; i de fet, l'agost d'aquest any va tenir una audiència amb el rei en la que es va mostrar mentalment pertorbat.

El 12 d'agost es va tallar la gola amb un tallapapers. Les recerques van concloure que el marquès estava boig al moment de la seva mort, fet que va permetre que la seva família no perdés les seves propietats pel delicte de suïcidi. A part, el veredicte, va permetre que fos enterrat a l'abadia de Westminster, en lloc de rebre un enterrament vergonyós. No obstant això, no es van poder evitar els esbroncs i insults a la processó fúnebre per raó de l'alta impopularitat del marquès. No va ser erigit cap monument al seu honor fins al 1850, pel seu germanastre, Charles Vane, que el va succeir en els seus títols.

Epitafi satíric de Lord Byron[modifica]

Poc temps després de la seva mort Lord Byron li va dedicar un epitafi satíric:[1]

«
Posterity will ne'er survey
A nobler grave than this..
Here lie the bones of Castlereagh:
Stop, traveller, and piss

La posteritat mai veurà

Tomba més noble que eixa
Sobre els ossos de Castlereagh:
Atura't, viatger, i pixa.

»

Referències[modifica]

  1. Test, Georges Austin. Satire:spirit and art. University of Florida, 1991. 

Enllaços externs[modifica]