Robert Stewart, vescomte de Castlereagh

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRobert Stewart, vescomte de Castlereagh
Lord Castlereagh Marquess of Londonderry.jpg
Nom original Robert Stewart, Viscount Castlereagh
 Leader of the House of Commons 

1812 - 1822
Spencer Perceval - George Canning
 Secretari d'Estat d'Afers Exteriors i del Commonwealth 

1812 - 1822
Richard Wellesley - George Canning
 Secretary of State for War and the Colonies 

1807 - 1809
William Windham - Robert Banks Jenkinson
 President of the Board of Control 

1802 - 1806
George Legge, 3rd Earl of Dartmouth - Gilbert Elliot-Murray-Kynynmound, 1st Earl of Minto
Chief Secretary for Ireland  Chief Secretary for Ireland 

1798 - 1801
Thomas Pelham - Charles Abbot, 1st Baron Colchester
 Membre del Parlament del Regne Unit 


 Member of Parliament in the Parliament of Great Britain 


 Member of Parliament in the Parliament of Ireland 


 Member of the Privy Council of Ireland 

Dades biogràfiques
Naixement 18 de juny de 1769
Dublín
Mort 12 d'agost de 1822 (53 anys)
Loring Hall
Sepultura Abadia de Westminster
Religió Presbiterianisme
Alma mater St John's College
Activitat professional
Ocupació Polític i diplomàtic
Altres dades
Partit polític Partit Whig anglès
Pare Robert Stewart
Germans
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Robert Stewart, II marquès de Londonderry (18 de juny de 1769 - 12 d'agost de 1822), més conegut a la història com Lord Castlereagh, va ser un estadista irlandès i britànic.

Robert Stewart va rebre el títol de vescomte de Castlereagh en 1796 quan li va ser conferit al seu pare, el títol de comte de Londonderry. A la seva mort el va succeir com II marquès de Londonderry, títol al que havia estat elevat el seu pare el 1816, sent succeït pel seu germanastre Charles Vane com III marquès.

Malgrat les seves aportacions a la pau post-napoleònica, Castlereagh es va fer impopular entre els britànics.

Biografia[modifica]

Stewart va néixer a Dublín, fill de Robert Stewart, un prominent terratinent irlandès que va ser membre del Parlament anglès, sent nomenat marquès de Londonderry el 1816. La seva mare va morir quan ell tenia un any, i el seu pare es va tornar a casar.

Com a ministre d'Exteriors britànic, des de 1812, va ser fonamental per a la gestió de la coalició que va derrotar a Napoleó i va ser el principal diplomàtic britànic al Congrés de Viena. Castlereagh va ser també capdavanter de la Cambra dels comuns britànica durant el govern de Robert Jenkinson des de 1812 fins a la seva mort (per suïcidi a l'agost de 1822). Al principi de la seva carrera, com a Cap de la Secretaria d'Irlanda, es va veure involucrat en la sufocació de la rebel·lió irlandesa de 1798 i va ser fonamental en l'obtenció de l'aprovació de la polèmica Llei irlandesa de la Unió de 1800.

Al morir el seu pare el 1821, ell el va succeir com a marquès de Londonderry de la noblesa irlandesa; no obstant això, va seguir ocupant un escó anglès. L'any següent, va començar a patir de paranoia i crisis nervioses, probablement produïdes pels atacs de gota. Londonderry va començar a descurar les seves obligacions polítiques; ell mateix va dir "La meva ment, per dir-ho així, se n'ha anat". Es va retirar a la seva casa de camp al comtat de Kent; i de fet, l'agost d'aquest any va tenir una audiència amb el rei en la que es va mostrar mentalment pertorbat.

El 12 d'agost es va tallar la gola amb un tallapapers. Les recerques van concloure que el marquès estava boig al moment de la seva mort, fet que va permetre que la seva família no perdés les seves propietats pel delicte de suïcidi. A part, el veredicte, va permetre que fos enterrat a l'abadia de Westminster, en lloc de rebre un enterrament vergonyós. No obstant això, no es van poder evitar els esbroncs i insults a la processó fúnebre per raó de l'alta impopularitat del marquès. No va ser erigit cap monument al seu honor fins al 1850, pel seu germanastre, Charles Vane, que el va succeir en els seus títols.

Epitafi satíric de Lord Byron[modifica]

Poc temps després de la seva mort Lord Byron li va dedicar un epitafi satíric:[1]

«
Posterity will ne'er survey
A nobler grave than this..
Here lie the bones of Castlereagh:
Stop, traveller, and piss
La posteritat mai veurà

Tomba més noble que eixa
Sobre els ossos de Castlereagh:
Atura't, viatger, i pixa.

»

Referències[modifica]

  1. Test, Georges Austin. Satire:spirit and art. University of Florida, 1991. 

Enllaços externs[modifica]