Robert Stewart, vescomte de Castlereagh

De Viquipèdia
Infotaula de personaRobert Stewart, vescomte de Castlereagh
Lord Castlereagh Marquess of Londonderry.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Robert Stewart, Viscount Castlereagh Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1769 Modifica el valor a Wikidata
Dublín Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1822 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Loring Hall (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Dessagnament Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturaabadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
Member of the 7th Parliament of Great Britain (en) Tradueix
28 abril 1821 – 12 agost 1822
Circumscripció electoral: Orford (en) Tradueix
Membre del 7è parlament del Regne Unit
6 març 1820 – 6 abril 1821

Circumscripció electoral: Down (en) Tradueix

Membre del 6è parlament del Regne Unit
17 juny 1818 – 29 febrer 1820 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Down (en) Tradueix

Membre del 5è Parlament del Regne Unit
5 octubre 1812 – 10 juny 1818 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Down (en) Tradueix

Líder de la Cambra dels Comuns
juny 1812 – 12 agost 1822
← Spencer PercevalGeorge Canning →
Secretari d'Estat d'Afers Exteriors i del Commonwealth
1812 – 1822
← Richard WellesleyGeorge Canning →
Membre del 4t parlament del Regne Unit
4 maig 1807 – 29 setembre 1812 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Plympton Erle (en) Tradueix

Secretary of State for War and the Colonies (en) Tradueix
1807 – 1809
← William Windham (en) TradueixRobert Jenkinson →
Membre del 3r parlament del Regne Unit
29 octubre 1806 – 29 abril 1807 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Plympton Erle (en) Tradueix

Membre del 2n parlament del Regne Unit
18 gener 1806 – 24 octubre 1806 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Boroughbridge (en) Tradueix
Membre del 2n parlament del Regne Unit
5 juliol 1802 – juliol 1805

Circumscripció electoral: Down (en) Tradueix

President of the Board of Control (en) Tradueix
1802 – 1806
← George Legge, 3rd Earl of Dartmouth (en) TradueixGilbert Elliot-Murray-Kynynmound →
Membre del 1r parlament del Regne Unit
1r gener 1801 – 29 juny 1802 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Down (en) Tradueix

Chief Secretary for Ireland (en) Tradueix
1798 – 1801
← Thomas PelhamCharles Abbot →
Member of the 18th Parliament of Great Britain (en) Tradueix
25 maig 1796 – 19 juliol 1797

Circumscripció electoral: Orford (en) Tradueix
Member of the 17th Parliament of Great Britain (en) Tradueix
12 maig 1794 – 20 maig 1796

Circumscripció electoral: Tregony (en) Tradueix
Membre de la Cambra dels Comuns d'Irlanda
Membre del Consell Privat d'Irlanda
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióPresbiterianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt John's College
The Royal School, Armagh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Whig anglès
Partit Tory Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1802–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarcgravi Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmelia Stewart (1794–) Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert Stewart Modifica el valor a Wikidata  i Lady Sarah Seymour (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles Vane, 3rd Marquess of Londonderry Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Castlereagh signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

Arms of Robert Stewart, Viscount Castlereagh.svg Modifica el valor a Wikidata

Robert Stewart, II marquès de Londonderry (18 de juny de 1769 - 12 d'agost de 1822), més conegut a la història com Lord Castlereagh, va ser un estadista irlandès i britànic.

Robert Stewart va rebre el títol de vescomte de Castlereagh en 1796 quan li va ser conferit al seu pare, el títol de comte de Londonderry. A la seva mort el va succeir com II marquès de Londonderry, títol al que havia estat elevat el seu pare el 1816, sent succeït pel seu germanastre Charles Vane com III marquès.

Malgrat les seves aportacions a la pau post-napoleònica, Castlereagh es va fer impopular entre els britànics pel seu suport a la repressió brutal de l'estat, amb episodis com la matança de Peterloo.

Biografia[modifica]

Stewart va néixer a Dublín, fill de Robert Stewart, un prominent terratinent irlandès que va ser membre del Parlament anglès, sent nomenat marquès de Londonderry el 1816. La seva mare va morir quan ell tenia un any, i el seu pare es va tornar a casar.

Als inicis de la seva carrera política, i després d'una visita a la França revolucionària, Castlereagh rebutjà la política democràtica dels seus constituents presbiterians a l'Ulster. Canviant de bàndol al paralment per donar suport al govern, va prendre un paper principal en la repressió i detenció de membres de la conspiració republicana dels United Irishmen, empresonant fins i tot antic associats polítics.

Després de la rebel·lió de 1798, com a Secretari en cap per Irlanda, va impulsar l'Acta d'Unió al Parlament irlandès, sense però, incloure l'emancipació dels catòlics.que continuaren amb gran part dels seus drets retallats respecte als protestants.

Com a ministre d'Exteriors britànic, des de 1812, va ser fonamental per a la gestió de la coalició que va derrotar a Napoleó i va ser el principal diplomàtic britànic al Congrés de Viena. Castlereagh va ser també capdavanter de la Cambra dels comuns britànica durant el govern de Robert Jenkinson des de 1812 fins a la seva mort (per suïcidi a l'agost de 1822). Al principi de la seva carrera, com a Cap de la Secretaria d'Irlanda, es va veure involucrat en la sufocació de la rebel·lió irlandesa de 1798 i va ser fonamental en l'obtenció de l'aprovació de la polèmica Llei irlandesa de la Unió de 1800.

Després de la segona abdicació de Napoleó el 1815, Castlereagh va treballar amb les corts europees representades al Congrés de Viena per recomposar l'ordre territorial continental que s'havia de mantenir fins a mitjan segle. Va bloquejar les dures condicions contra França creient que un tractat basat en la venjança i la represàlia alteraria un necessari equilibri de poders.[1]

A partir de 1815, Castlereagh va donar suport a mesures repressives del govern contra les demandes populars que reclamaven reforma de la representació parlamentària o denunciaven les pèssimes condicions i la remuneració dels treballadors de les fàbriques i pel dret a organitzar-se en el lloc de treball. Així, fou un dels personatges del govern que perpetràla massacre de Peterloo de 1819. fou una figura àmpliament rebutjada i odiada a Irlanda i Gran Bretanya.

El poeta Shelley a la seva obra La Màscara de l'Anarquia escrigué "he trobat la mort pel camí, duia la màscara de Castlereagh". Lord Byron també escrigué dures paraules contra ell.

Al morir el seu pare el 1821, ell el va succeir com a marquès de Londonderry de la noblesa irlandesa; no obstant això, va seguir ocupant un escó anglès. L'any següent, va començar a patir de paranoia i crisis nervioses, probablement produïdes pels atacs de gota. Londonderry va començar a descurar les seves obligacions polítiques; ell mateix va dir "La meva ment, per dir-ho així, se n'ha anat". Es va retirar a la seva casa de camp al comtat de Kent; i de fet, l'agost d'aquest any va tenir una audiència amb el rei en la que es va mostrar mentalment pertorbat.

El 12 d'agost de 1922 es va tallar la gola amb un tallapapers. Les recerques van concloure que el marquès estava boig al moment de la seva mort, fet que va permetre que la seva família no perdés les seves propietats pel delicte de suïcidi. A part, el veredicte, va permetre que fos enterrat a l'abadia de Westminster, en lloc de rebre un enterrament vergonyós. No obstant això, no es van poder evitar els esbroncs i insults a la processó fúnebre per raó de l'alta impopularitat del marquès. No va ser erigit cap monument al seu honor fins al 1850, pel seu germanastre, Charles Vane, que el va succeir en els seus títols.

Epitafi satíric de Lord Byron[modifica]

Poc temps després de la seva mort Lord Byron li va dedicar un epitafi satíric:[2]

«
Posterity will ne'er survey
A nobler grave than this..
Here lie the bones of Castlereagh:
Stop, traveller, and piss

La posteritat mai veurà

Tomba més noble que eixa
Sobre els ossos de Castlereagh:
Atura't, viatger, i pixa.

»

Referències[modifica]

  1. Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglè). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 133-139s. ISBN 978-1-85799-868-9. 
  2. Test, Georges Austin. Satire:spirit and art. University of Florida, 1991, p. 141. ISBN 0-8130-1087-X [Consulta: 3 juny 2014]. 

Enllaços externs[modifica]