Robert Triffin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1911  Flobecq (Bèlgica) |
| Mort | 23 febrer 1993 (81 anys) Oostende (Bèlgica) |
| Formació | Universitat Harvard |
| Director de tesi | Edward Hastings Chamberlin i Wassily Leontief |
| Activitat | |
| Camp de treball | Economia |
| Ocupació | economista |
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat Yale |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Robert Aliber, Béla Balassa i Lewis Charles Miller (en)  |
| Localització dels arxius | |
Robert Triffin (5 d'octubre de 1911, Flobecq, Bèlgica - 23 de febrer de 1993, Oostende, Bèlgica), fou un economista belga. Passà bona part de la seva vida professional als Estats Units.
El 1929 es va matricular a la Universitat catòlica de Lovaina primer per estudiar filosofia i dret. Després es va especialitzar en economia.[1] Amb una beca de la Fondació Educativa Belgo-Americana va poder doctorar a Harvard el 1938.[1]
De 1951 a 1976 va esdevenir catedràtic a la Universitat Yale. El 1976 va tornar a Bèlgica, a la Universitat catòlica de Louvain-la-Neuve.[1] Hi ha ser influït per Joseph Schumpeter.
És reconegut per la seva tasca en diverses institucions internacionals en temes de política monetària. Participà en la creació del Sistema Monetari Europeu el 1978 i en la reforma monetària de diversos països d'Amèrica llatina, incloent la reforma del Banc Central de l'Equador.[2]
Entre les seves obres principals destaque la seva tesi doctoral Monopolistic Competition and General Equilibrium Theory[3] (‘Competència monopolística i teoria de l'Equilibri General’) (1940), Gold and the Dollar Crisis The Future[4] (‘L'Or i la crisi del dòlar: el futur de la convertibilitat’) (1960) i The Evolution of the International Monetary System (‘Evolució del Sistema Monetari Internacional’ 1964).[2] En L'Or i la crisi del dòlar alertava de l'esfondrament del sistema monetari fixat als acords de Bretton Woods, i això va esdevenir deu anys més tard. Ja el 1960 va anticipar el perill de l'excessiu protagonisme del dòlar.[5] Hi descriu com els dipòsits d'or creixen molt menys rabent que el comerç internacional i proposa unes alternatives.[6]
En un article el 1981 fa una retrospectiva de la seva carrera.[7]
Dilema de Triffin
[modifica]L'any 1968, Triffin denuncià una imperfecció del model monetari internacional de Bretton Woods que es coneix amb el nom de Dilema de Triffin. Una economia (en aquell cas la dels Estats Units) només pot crear liquiditat internacional mitjançant l'endeutament amb altres països. És a dir creant i mantenint un dèficit en la balança de pagaments comprant béns, serveis i inversions a l'estranger i amb despesa militar per a assegurar les possessions a l'estranger i mantenir la influència sobre els territoris ocupats.[8]
Obres
[modifica]Per una bibliografia completa de les publicacions de Triffin, vegeu «Bibliography» (en anglès).
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Biography» (en anglès). Robert Triffin International. [Consulta: 29 setembre 2025].
- 1 2 «Robert Triffin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Monopolistic Competition And General Equilibrium Theory (Facsímil electrònic en línia de franc) (en anglès). Cambridge: Harvard University Press, 1940, p. 210.
- ↑ Gold and the Dollar Crisis The Future of Convertibility. Yale: Yale University Press, 1960, p. 195.
- ↑ García Delgado, José Luis; Serrano Sanz, José Maria. Del ral a l'euro: una història de la pesseta (pdf). Barcelona: La Caixa, 2000, p. 138, 148 (Estudis Econòmics núm. 21).
- ↑ Paish, F. W. «R. Triffin. Gold and the Dollar Crisis. The Future of Convertibility. (ressenya)». The Economic Journal, 71, 281, 3-1961, p. 142. DOI: 10.2307/2228228.
- ↑ Triffin, R. «An economist’s career: what? why? how?» (en anglès). PSL Quarterly Review, V. 34, 10-2013, p. 239-259. DOI: 10.13133/2037-3643/10731.
- ↑ Mann, Catherine L. Is the U.S. Trade Deficit Sustainable? (en anglès). Washington DC: Peterson Institute, 1999, p. 136-138. ISBN 978-0-88132-264-4.
Enllaços externs
[modifica]- «Robert Triffin International (RTI)» (en anglès, francès). UCL. [Consulta: 29 setembre 2025].