Robert Wilson

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Robert B. Wilson».
Infotaula de personaRobert Wilson
2014-01-19 Luebeck Wachter Wilson (cropped - Robert Wilson).jpg
Biografia
Naixement 4 octubre 1941 (77 anys)
Waco
Educació Institut Pratt
Activitat
Ocupació Director de teatre, dramaturg, arquitecte, escenògraf, dissenyador d'il·luminació i creador
Representat per Paula Cooper Gallery Tradueix i Albert Baronian Gallery Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0934038
Modifica les dades a Wikidata

El Robert Wilson (Waco, 1941) és un dramaturg i director de teatre i òpera, considerat un dels creadors escènics més rellevants de l'actualitat.[1] De formació arquitecte, a més d'escriure el text de les seves obres, dissenya la posada en escena, incloent l'escenografia i il·luminació tant de l'escenari com de l'entorn. Va revolucionar l'escena als anys seixanta, a Nova York, amb la seva manera de concebre l'escena, distorsionant les relacions amb l'espai i les paraules, per exemple.

Va començar relacionant-se amb la performance i la dansa contemporània, especialment la propera a Merce Cunningham, i treballà com a voluntari amb nens autistes. Ha treballat amb la coreògrafa Lucinda Childs, el dramaturg Heiner Müller i el compositor Philip Glass, amb qui ha estat un dels impulsors de l'òpera contemporània. Així, l'estrena a Nova York de la seva òpera Einstein a la platja (1976) va marcar un abans i un després en aquest gènere.[1]

Wilson recupera el concepte d'obra d'art "total", en obres teatrals i operístiques a les quals intervé la música, que sempre és el fil conductor dels seus espectacles, per damunt del text, les accions físiques i el conjunt de l'escenografia, incloent la il·luminació. Cerca la bellesa de les imatges, sovint amb un fort component oníric pel seu interés en el surrealisme i les teories freudianes. Es caracteritza per usar grans espais escènics, la modificació de l'escala dels objectes (per exemple pot usar una pastanaga gegant o un tren minúscul) i en general una modificació de la percepció de l'espectador, alentint el tempo escènic. Els actors tenen aparença despersonalitzada i l'execució tècnica està sempre molt cuidada.[1]

Articles relacionats[modifica]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)