Robert de Torigni
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1100 (Gregorià)  Torigni-sur-Vire |
| Mort | 1186 (Gregorià) (85/86 anys) Le Bec-Hellouin |
 16è Abat abadia de Mont Saint-Michel | |
| 1154 – 1186 ← Richard de La Mouche et Robert Hardy (en)  – Martin de Furmendi (en) → | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Crònica |
| Ocupació | historiador, escriptor |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
Robert de Torigni, o a vegades de Thorigny (Robertus de Torigneio.),[1] nascut a Torigni-sur-Vire cap a 1110 i mort el 24 de juny de 1186 fou un cronista normand, setzè abat del Mont Saint-Michel, de 1154 a 1186, gran constructor, diplomàtic, historiador i conseller privat d'Enric II d'Anglaterra.
Biografia[modifica]
Originari de Torigni-sur-Vire, Robert, nascut el 1106,[2] seria segons T. El Roy el fill de Teduí i d'Agnès, senyors de Torigni.[1]
Va entrar a l'Abadia del Bec (Notre-Dame du Bec) el 1128, sota l'abat Bosó. Robert en va esdevenir probablement el prior el 1149.[1]
Fou escollit abat del Mont-Saint-Michel el 27 de maig de 1154. Fou confirmat el 24 de juny i beneït el 22 de juliol per Hug d'Amiens, arquebisbe de Rouen, ajudat d'Herbert, bisbe d'Avranches, Gerard, bisbe de Sées, Roger de Bailleul, abat del Bec, Michel, abat de Préaux i Hug, abat de Saint-Sauveur-le-Vicomte.[1]
Va realitzar a l'abadia del Mont Saint Michel diversos i importants treballs, edificant entre altres les dues torres occidentals i l'edifici sud que comprèn l'hostaleria i la infermeria.[1]
El 29 de setembre de 1158, Enric II d'Anglaterra va assistir a la missa i va menjar al refectori dels monjos amb els seus barons, a la seva tornada d'Avranches on havia rebut la submissió de Conan de Bretanya. El 23 de novembre següent, els reis Lluís VII de França i Enric II assistiren a la missa per segellar la seva reconciliació.[1]
Es trobava a Domfront el 1161 per al bateig d'Elionor d'Anglaterra, filla d'Enric II i d'Elionor d'Aquitània, amb Achard de Saint-Victor, padrí de la batejada.[1]
Robert va esdevenir el gener de 1162 castellà de Pontorson. Va estar present el 1163 al Concili de Tours per invitació del papa Alexandre III. Els béns de l'abadia a Bretanya foren confirmats el 30 de setembre de 1164 per Esteve, bisbe de Rennes. Va presidir el maig 1169 a Rennes la cerimònia d'investidura de Geoffroi II Plantagenet, nou duc de Bretanya, amb Esteve de Falgueres, bisbe de Rennes i Albert, bisbe de Saint-Malo.[1]
Va participar l'11 de novembre de 1177 amb Enric, bisbe de Bayeux i Ricard, bisbe d'Avranches a l'elecció de Roland, degà d'Avranches a l'arquebisbat de Dol.[1]
Fou enterrat sota l'actual porta lateral de l'església, del costat de l'epístola; la seva sepultura fou trobada el 1875 per Édouard Assaonar.[1]
El cronista[modifica]
Robert de Torigni fou també un gran lector d'obres religioses i de profanes. En tant que prior i abat, estava més implicat en el món secular que Orderic Vital i Guillem de Jumièges, els dos coautors de la Gesta Normannorum Ducum. La primera obra substancial de Robert de Torigni fou la revisió de la Gesta Normannorum Ducum datant de 1139.[1] Fou l'autor d'apèndixs i d'annexos a la crònica de Sigibert de Gembloux que cobreix el període 385 a 1100. La Gesta Normannorum Ducum és una continuació de Sigebert que s'estén de 1100 a 1186. Aquesta obra és d'interès per la història de 1154 a 1170.
Obres[modifica]
- Chronique de Robert de Torigni, abbé du Mont-Saint-Michel, Éd. Léopold Delisle, Rouen, Le Brument, 1872-3.
- De ortu Waluuanii nepotis Arturi, Éd. Robert Day, Mildred Leake, New York; London, Garland, 1984.
- De immutatione ordinis monachorum
Notes i referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- (anglès) The Gesta Normannorum Ducum de Guillem de Jumièges, Orderic Vitalis i Robert de Torigni, editada i traduïda per Elisabeth M. C. Van Houts, Clarendon Press Oxford, 1995.
- Yves Sandre, L'Abbé du Mont-Saint-Michel : Robert de Torigni, 1106-1186, Nantes, edicions Siloë, 2004. ISBN 2-84231-288-0