Roberta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaRoberta
Fitxa
DireccióWilliam A. Seiter Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticVan Nest Polglase
ProduccióPandro S. Berman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióVan Nest Polglase Modifica el valor a Wikidata
GuióJane Murfin, Sam Mintz i Allan Scott adaptació de l'obra d'Otto Harbach i Jerome Kern, de la novel·la Gowns by Roberta d'Alice Duer Miller
MúsicaMax Steiner
Jerome Kern
FotografiaEdward Cronjager Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam Hamilton Modifica el valor a Wikidata
VestuariBernard Newman
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1935 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost610.000 dòlars
Descripció
Basat enRoberta Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata
Temamoda Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0026942 Filmaffinity: 319853 Allocine: 36323 Letterboxd: roberta Mojo: roberta Allmovie: v41665 TCM: 3677 AFI: 6281 TMDB.org: 31798 Modifica el valor a Wikidata

Roberta és una pel·lícula musical americana de William A. Seiter, estrenada el 1935. L'any 1937 guanyà l'Oscar a la millor cançó original (Jerome Kern [música] i Dorothy Fields [lletra]) per la cançó "The Way You Look Tonight", i fou nominada a l'Oscar a la millor direcció de dansa per Hermes Pan, per "Bojangles of Harlem". El 1957 se'n feu una versió en color, Lovely to Look at dirigida per Mervyn LeRoy i, no acreditat, Vincente Minnelli.

Argument[modifica]

John Kent, un jugador de futbol, se'n va a París amb el seu amic Huck Haines i la seva banda musical de jazz, els Indianians Wabash. Però l'home que els va contractar, Alexander Voyda, es nega a contractar-los quan veu que la banda no es compon d'indis, com havia cregut erròniament que eren. John, a continuació, va a casa la seva tia Minnie, l'única persona que coneix a París, propietari de Roberta, una casa de moda.[1]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Roberta». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roberta