Rockwell Blake

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRockwell Blake
Dades biogràfiques
Naixement 10 de gener de 1951 (67 anys)
Plattsburgh
Alma mater Universitat Catòlica d'Amèrica
State University of New York at Fredonia
Activitat professional
Ocupació Cantant i cantant d'òpera
Veu Tenor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Rockwell Blake (Plattsburgh, Nova York, 10 de gener de 1951) és un tenor estatunidenc.

Biografia[modifica]

Realitzà els estudis en la seva ciutat nadiua. El 1978, guanyà el premi Richard Tucker, però dos anys abans George London, director de l'Òpera de Washington, l'havia convidat a debutar en aquest teatre en el paper de Lindoro de L'italiana in Algeri. Amb aquesta mateixa òpera aparegué per primera vegada al Metropolitan de Nova York el 1981 i des de llavors ha cantat en els teatres més importants dels Estats Units.

A Europa debutà el 1983 al Festival d'Ais de Provença amb Mitridate, re di Ponto.[1] El mateix any cantà al Festival Rossini de Pesaro a Mosè in Egitto.,[2] festival del qual en va ser un dels principals protagonistes de les següents temporades fins a la seva última aparició el 2001 a Le nozze di Teti e di Peleo[3] El 1986 interpretà Robert le Diable de Giacomo Meyerbeer a París i el 1987 La sonnambula al Gran Teatre del Liceu. El 1992 debutà a La Scala de Milà amb una producció de La donna del lago de Rossini sota la direcció de Riccardo Muti.

Des de l'any 2001, es dedica a l'ensenyament del cant i ha tingut classes magistrals a l'Associazione Lirica Concertistica Italiana a Milà, al Conservatori de París, l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília a Roma, la Universitat de Duke a Carolina del Nord, la Universitat Estatal de Nova York, l'Òpera Estatal d'Hamburg i cursos per a joves artistes de l'Òpera Lírica de Chicago.

El seu nom va aparèixer amb freqüència en les cartelleres dels teatres més importants especialitzats en el repertori de Rossini, Bellini i Mozart. S'enfrontà als papers més difícils de cadascun d'aquests compositors mercès a la impressionant extensió de la seva tessitura. La seva darrera aparició fou com a Giacomo V a La donna del lago de Rossini (Lisboa, 2005) i com a Libenskof a Il viaggio a Reims de Rossini (Montecarlo, 2005).

En el terreny discogràfic, la seva carrera no ha assolit potser el mateix relleu que en el teatre.

Premis i distincions[modifica]

  • Richard Tucker Award, guanyador el 1978
  • Cavaliere Ufficiale, Ordine al Merito della Repubblica Italiana 1994
  • Diapason d'Or de l'Any 1994
  • Grau de Doctor Honorari de Música, de l'State University of New York
  • Victoire de la Musique 1997
  • Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de la República Francesa 2000
  • Grand Prix du Palmares des Palmares 2004

Discografia[modifica]

Òperes[modifica]

  • Boieldieu - La Dame blanche (CD Angel/EMI)
  • Donizetti - Alina (CD Nuova Era)
  • Donizetti - Marin Faliero (DVD Hardy Classic)
  • Mozart - Mitridate Re di Ponto (DVD Euro Arts)
  • Rossini - Il barbiere di Siviglia, Director: Ralf Weikert (DVD Deutsche Grammophon )
  • Rossini - Il barbiere di Siviglia, Director: Bruno Campanella (CD Nuova Era)
  • Rossini - La Donna del Lago, Director: Riccardo Muti (CD Philips)
  • Rossini - La Donna del Lago, Director: Riccardo Muti (DVD La Scala Collection)
  • Rossini - La Donna del Lago, Director: Claudio Scimone (CD Ponto)
  • Rossini - Elisabetta Regina d'Inghilterra (DVD Hardy Classic)

Recitals[modifica]

  • Airs d'Opéras Français (CD EMI)
  • Encore Rossini (CD Arabesque Recordings)
  • The Mozart Tenor (CD Arabesque Recordings)
  • Rossini Melodies (CD EMI)
  • The Rossini Tenor (CD Arabesque)

Notes i referències[modifica]

Referències[modifica]

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 60. Enciclopèdias Planeta