Rododendre
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Rhododendron ponticum
.jpg) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Azaleastrum Font: RBG, Edinburgh |
||||||||||||||
El rododendre[1] (Rhododendron, del grec: rhodos, "rosa", i dendron, "arbre") és un gènere de plantes amb flor dins la família Ericàcia. Aquest gènere comprèn entre mil i mil tres-centes espècies i la majoria tenen flors molt vistoses. Inclou plantes de jardineria com l'azalea. És la flor nacional del Nepal. L'única espècie de rododendre autòctona als Països Catalans és el neret (Rhododendron ferrugineum) que viu a l'alta muntanya, que fa una mata i fulla molt semblant a la del boix. És tan abundant a les altes muntanyes, que en el pic de l'estiu sembla que les muntanyes tornin roges amb la florida d'aquesta planta.
Aquesta espècia rep els noms populars (a)barset (Andorra, Cerdanya, Vall Ferrera), bardanal (Pallars), boix florit o boix de Núria, boix de muntanya (Ripollès), boix de la Mare-de-Déu, boixerica (Núria), boixeriga (Vall de Boí), boixerola, galabard, gavet, moixereta, pentecostera, salabardar/salabardà (Berguedà), talabard ((Vallespir, Cerdanya, Boí). El fruit vermell és un albarsal o esbarjal (a Cardós).
El gènere Rhododendron es caracteritza per tenir espècies arbustives i rarament arbres grans, l'espècie més menuda fa de 10 a 100 cm d'alt i la més gran, R. giganteum, uns 30 metres.[2] Les fulles estan disposades en espiral. Poden ser plantes de fullatge persistents o caducifòlies. El gènere tropical Vireya està format per plantes epífites.
Distribució[modifica | modifica el codi]
Rhododendron es troba al llarg de l'hemisferi nord mancant en els climes àrids. També es troba a l'hemisferi sud al sud-est d'Àsia i al nord d'Australàsia. La més gran diversitat d'espècies es troba a l'Himàlaia.[3] Relativament poques espècies es troben a Amèrica del Nord i Europa. No n'hi ha a Amèrica del Sud o Àfrica.
Taxonomia[modifica | modifica el codi]
Les espècies s'organitzen en subgèneres, seccions, subseccions i sèries:
- Subgènere Rhododendron L.: uns quants centenars d'espècies, el tipus és: Rhododendron ferrugineum, el neret.
- Els rododendres tropicals (sect. Vireya, amb unes 300 espècies).
- Subgènere Hymenanthes (Blume) K.Koch: amb unes 140 espècies, tipus: Rhododendron degronianum.
- Subgènere Pentanthera G.Don: azalees caducifòlies; amb unes 25 espècies, tipus Rhododendron luteum.
- Subgènere Tsutsusi: azalees de fulla persistent, unes 110 espècies; tipus Rhododendron indicum.
- Subgènere Azaleastrum Planch.: cinc espècies; tipus Rhododendron ovatum.
- Subgènere Candidastrum (Sleumer) Philipson & Philipson: una espècie; Rhododendron albiflorum.
- Subgènere Mumeazalea: una espècie, Rhododendron semibarbatum.
- Subgènere Therorhodion: una espècie, Rhododendron camtschaticum, de Kamtxatka.
Segons la recerca genètica recent el gènere Ledum s'ha de reclassificar com un subgènere de Rhododendron.[4][5]
En tractar-se d'una planta molt utilitzada en jardineria hi ha molts híbrids cultivats i uns 28.000 cultivars.
- Algunes espècies
- Rhododendron atlanticum
- Rhododendron canadense
- Rhododendron catawbiense
- Rhododendron chapmanii
- Rhododendron ferrugineum
- Rhododendron groenlandicum
- Rhododendron hirsutum
- Rhododendron lochiae
- Rhododendron luteum
- Rhododendron macrophyllum
- Rhododendron maximum
- Rhododendron moulmainense
- Rhododendron occidentale
- Rhododendron ponticum
- Rhododendron schlippenbachii
- Rhododendron spinuliferum
- Rhododendron tomentosum
- Rhododendron nilagircum
-
-
Rhododendron decorum subsp. diaprepes
-
-
Rododendres silvestres a Caixmir Edward Molyneux; pintura anterior a 1908
-
-
A Leicestershire
-
Rhododendrons al jardí de Sōrakuen, Kobe
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «rododendre». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Tree rhododendrons
- ↑ Argent, G. Rhododendrons of subgenus Vireya. 2006. Royal Horticultural Society. ISBN 1-902896-61-0
- ↑ Goetsch, L. A., Eckert, A. J. & Hall, B. D. (2005). The molecular systematics of Rhododendron (Ericaceae): A Phylogeny based upon RPB2 gene sequences. Sys. Bot. 30(3): 616-626.
- ↑ Summary of Goetsch-Eckert-Hall results
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Cox, P. A. & Kenneth, N. E. The Encyclopedia of Rhododendron Species. 1997. Glendoick Publishing. ISBN 0-9530533-0-X.
- Davidian, H. H. The Rhododendron Species. In four volumes from 1982-1995. Timber Press. ISBN 0-917304-71-3, ISBN 0-88192-109-2, ISBN 0-88192-168-8, ISBN 0-88192-311-7.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Historical Survey of Rhododendron Collecting - With Emphasis on its Close Associations with Horticulture
- Rhododendrons from Turkey, Anatolia
- Flora of China: Rhododendron
- Description of damage caused by Rhododendrons in the UK
- Information on rhododendrons at the Ericaceae web pages of Dr. Kron at Wake Forest University.
- Information on Vireyas
- Information on Rhododendrons by Marc Colombel, founder of the Société Bretonne du Rhododendron.
- Extensive information on rhododendron species: the history of their discovery, botanical details, toxicity, classification, cultural conditions, care for common problems, and suggestions for companion plants by Steve Henning.
- History of Rhododendrons
- Societats de rododendres
- American Rhododendron Society
- UK Royal Horticultural Society
- Rhododendron Species Foundation and Botanical Garden
- Société Finlandaise du Rhododendron
- Australian Rhododendron Society
- German Rhododendron Society
|
|
