Rodolfo Sciammarella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRodolfo Sciammarella
Biografia
Naixement(es) Rodolfo Aníbal Sciammarella Modifica el valor a Wikidata
8 octubre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juny 1973 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, pianista i guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1933 Modifica el valor a Wikidata –
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0778405 Musicbrainz: 31708ee1-5ef4-4980-91fb-cd11a4685ab8 Discogs: 918646 Find a Grave: 7341642 Modifica els identificadors a Wikidata

Rodolfo Sciammarella (Buenos Aires, República Argentina, 8 d'octubre de 1905 - 25 de juny de 1973) fou un compositor argentí cèlebre per la creació de desenes de lletres per a tangos, revistes musicals i altres espectacles populars.

Començà la seva carrera el 1926, quan en el Teatro Cómico de Buenos Aires s'estrenà No te enfades, corazón, interpretada per Ignacio Orsini. A aquesta peça que va fer època en el gust popular bonaerenc, seguiren d'altres de no menor ressonància: Llévatelo todo, Hacerlo por la vieja, No quiero verte más, parece mentirà, etc. cadascuna d'aquestes cançons, sumades a un repertori que sobrepassa la trentena, donà a Sciammarella una popularitat que l'aproparia, bé que a penes d'una manera mundana, a certes figures de la política del seu país, des del president Justo al president Juan Domingo Perón, amb el que col·laborarà en campanyes públiques.

Pels anys quaranta fou un dels col·laboradors Carlos A. Petit, un altre escriptor de temes revisterils. en aquel temps estava en ple esplendor: cançons com Salud, dinero y amor o Por cuatro dies locos eren interpretats arreu d'Argentina. Va escriure marxes de partit, jingles polítics i comercials, algun d'ells amb ampla repercussió pública. Va viure a Madrid durant 10 anys. En l'última campanya electoral que portà a la Presidència al peronisme, hi havia intervingut activament, component la cançó Canción del regreso, que celebrava el retorn de Perón de l'exili espanyol. Íntimament lligat a la faràndula, també havia escrit sainets. Un clar índex de la seva popularitat vingué a provar-se el dia del seu enterrament que comptà amb l'assistència del president Hèctor José Cámpora.

Bibliografia[modifica]