Rodrigo de Rato y Figaredo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rodrigo Rato
RODRIGO RATO RT-8 01.JPG
Rodrigo Rato en un acte de l'FMI (2004)
1r President de Bankia
3 de desembre de 2010 – 9 de maig de 2012
càrrec nou
9è President del Fons Monetari Internacional
7 de juny de 2004 – 1 de novembre de 2007
Vicepresident Primer del Govern d'Espanya
Escudo de España (mazonado).svg
3 de setembre de 2003 – 17 d'abril de 2004
Ministre d'Economia d'Espanya
Escudo de España (mazonado).svg
6 de maig de 1996 – 17 d'abril de 2004
Dades biogràfiques
Naixement 18 de març de 1949 (1949-03-18) (66 anys)
Madrid
Nacionalitat Espanya
Partit polític Partit Popular (PP)
Cònjuge María de los Ángeles Alarcó Canosa
(1987 - div.)[1]

Rodrigo de Rato y Figaredo[2] (Madrid, 1949), conegut com a Rodrigo Rato, és un polític i economista espanyol, que ha ocupat diversos càrrecs ministerials en el govern d'Espanya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 18 de març de 1949 a la ciutat de Madrid. És fill de l'empresari Ramón Rato Rodríguez San Pedro i besnét del ministre, diputat, senador i alcalde de Madrid Faustino Rodríguez-San Pedro.

Després d'estudiar en una escola jesuïta al barri de Chamartín va iniciar els seus estudis universitaris a l'Institut Catòlic d'Administració i Direcció d'Empreses (ICADE) i a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar en Dret l'any 1971. Posteriorment amplià els seus estudis als Estats Units d'Amèrica, on realitzà un màster en administració d'empreses a la Universitat de Berkeley el 1974. L'any 2003 realitzà el seu doctorat a la Complutense de Madrid.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Va ingressar en política el 1979 figurant com a candidat en les eleccions generals d'aquell any per la província de Cadis en representació d'Aliança Popular (AP), posteriorment refundat amb el nom de Partit Popular (PP). Després de formar part del Comitè Executiu del partit des de 1980 va obtenir la seva actat de diputat al Congrés de Diputats en les eleccions generals de 1982.

Amb el nomenament de José María Aznar com a President del Partit Popular i candidat d'aquest partit a la presidència del Govern, Rato es convertí en la seva mà dreta i portaveu del partit al Congrés. Després de la victòria d'aquest grup en les eleccions generals de 1996 va ser nomenat Vicepresident Segon del Govern i Ministre d'Economia i Hisenda. Posteriorment en les eleccions generals de 2000 i a la constitució del segon govern d'Aznar fou ratificat en el càrrec, si bé l'àrea d'hisenda fou separada del seu ministeri i recaigué en Cristóbal Montoro Romero.

En la seva qualitat de Ministre d'Economia va ocupar també la funció de Governador per Espanya en les Juntes de Governadors del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el Banc Europeu d'Inversions i el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament. Va assistir regularment a les reunions de ministres d'Economia i Hisenda de la Unió Europea i va representar a aquesta en la reunió de ministres d'Hisenda del G8 celebrada a la ciutat d'Ottawa (Canadà) l'any 2002, any en el qual Espanya ocupava la Presidència de la Unió Europea. Va ser així mateix el ministre encarregat de les relacions comercials internacionals del govern espanyol i va representar a Espanya en les reunions ministerials de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) celebrades a Seattle el 1999, Doha el 2001 i Cancun el 2003.

A finals de 2003 el seu nom va ser citat com a possible successor de José María Aznar al capdavant del PP i com a candidat a la presidència del Govern; però finalment Aznar va nomenar Mariano Rajoy com a successor. Després de la marxa del govern de Rajoy per encarregar-se de preparar les eleccions generals de 2004, Rato fou designat Vicepresident Primer del Govern el 3 de setembre de 2003.

Fons Monetari Internacional[modifica | modifica el codi]

En les eleccions del 14 de març de 2004 va concórrer com a número dos en les llistes del Partit Popular de Madrid, just per darrere de Mariano Rajoy, i fou escollit novament diputat, càrrec al qual va renunciar al juny de 2004 quan fou nomenat Director Gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), en substitució de l'alemany Horst Köhler.

Rato va anunciar la seva dimissió anticipada el 28 de juny de 2007, efectiva després de l'assemblea anual de l'octubre 2007.[3]

Corrupció[modifica | modifica el codi]

Segons els anomenats papers de Bárcenas (presumpta comptabilitat B del Partit Popular) publicats pel diari El País, Rodrigo Rato hauria rebut un total de 216.711 euros en sobresous amb diners en negre procedents del finançament il·legal del partit.[4]

Rodrigo Rato va ser detingut durant unes hores el 16 d'abril de 2015, acusat de presumpte frau, emblanquiment i alçament de béns, després d'un escorcoll del seu domicili per part de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària.[5] L'exvicepresident del govern espanyol i exdirector de l'FMI va quedar en llibertat amb càrrecs i pendent de declarar davant del jutge.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Boda Rato Figaredo - Alarcó Canosa» (en castellà). ABC.es, 19 de juliol 1987. [Consulta: 5 setembre 2012].
  2. «Rodrigo de Rato y Figaredo» (en anglès). IMF. [Consulta: 4 maig 2013].
  3. «El FMI hace una crítica devastadora de su gestión bajo el mandato de Rato» (en castellà). Faro de Vigo, 10/2/2011. [Consulta: 4 d'abril de 2014].
  4. «Todos los papeles de Bárcenas». El País, 2013-02-04.
  5. «Rodrigo Rato, detingut per presumpte frau, emblanquiment i alçament de béns». Vilaweb, 16/04/2015.
  6. «Rodrigo Rato, detingut unes hores per delictes fiscals». Vilaweb, 17/04/2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Solbes Mira
Ministre d'Economia i Hisenda
Escut de l'estat espanyol

19962000
Succeït per:
Rodrigo Rato
àrea d'Hisenda a Cristóbal Montoro
Precedit per:
càrrec inexistent
Vicepresident Segon del Govern
Escut de l'estat espanyol

19962003
Succeït per:
Javier Arenas Bocanegra
Precedit per:
Rodrigo Rato
Ministre d'Economia
Escut de l'estat espanyol

20002004
Succeït per:
Pedro Solbes Mira
Precedit per:
Mariano Rajoy Brey
Vicepresident Primer del Govern
Escut de l'estat espanyol

20032004
Succeït per:
María Teresa Fernández de la Vega
Precedit per:
Horst Köhler
President del FMI
20042007
Succeït per:
Dominique Strauss-Kahn
Precedit per:
càrrec nou
President de Bankia
20102012
Succeït per:
José Ignacio Goirigolzarri