Roger Bannister

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSir Modifica el valor a Wikidata
Roger Bannister
Roger Bannister.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 març 1929 Modifica el valor a Wikidata
Harrow (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 2018 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióExeter College
Imperial College London
Merton College
Beechen Cliff School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada187 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómigfondista, atleta, metge, autobiògraf, neuròleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva800 metres llisos Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1954Campionat d'Europa d'atletisme de 1954
1952Jocs Olímpics d'estiu de 1952
1950Campionat d'Europa d'atletisme de 1950 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMoyra Jacobsson (1955–) Modifica el valor a Wikidata
ParesRalph Bannister (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Alice Duckworth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

World Athletics: 203226 Modifica el valor a Wikidata

Roger Gilbert Bannister, CBE (Harrow, Londres, 23 de març de 1929 - Oxford, 3 de març de 2018) va ser un atleta mig-fondista i neuròleg britànic. Va ser el primer home en la història capaç de recórrer una milla (1609 metres) en menys de 4 minuts. Després de la seva carrera esportiva va començar a treballar com a neuròleg, arribant a ser el master (rector) del Pembroke College d'Oxford abans de retirar-se el 2001.

Biografia[modifica]

Bannister era fill d'una família adinerada, i es va educar en algunes de les millors escoles d'Anglaterra. Va compaginar l'atletisme amb els seus estudis de medicina a la Universitat d'Oxford.

El 1950 va aconseguir una medalla de bronze en els 800 metres dels Campionats d'Europa disputats a Brussel·les. Dos anys més tard va participar en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, on va estar prop d'aconseguir una medalla, finalitzant 4t en els 1500 metres amb una marca de 3.46,0.

La seva gesta més important i per la qual és més conegut la va realitzar el 6 de maig de 1954 en el transcurs d'una trobada atlètica que va tenir lloc a les pistes d'Iffley Road a Oxford davant 3.000 espectadors. Bannister va aconseguir la victòria en la milla amb un temps de 3.59,4 sent el primer home en la història a baixar dels 4 minuts.

La carrera va ser tot un esdeveniment a Anglaterra i va ser retransmesa per la cadena de ràdio de la BBC. El comentarista era l'antic campió olímpic dels 100 metres Harold Abrahams.

La gesta de Bannister va passar a ser coneguda com la "milla miracle", ja que alguns dubtaven que fos possible cobrir aquesta distància en menys de 4 minuts. No obstant, això formava part del mite que envoltava a aquesta prova, propagat pels periodistes i comentaristes esportius, i es devia més al fet de ser un "nombre rodó" que a una anàlisi tècnica detallada. De fet la nova marca només millorava en 2 segons el rècord mundial anterior que estava en poder del suec Gunder Hägg des de feia nou anys.

Només 46 dies després, el 21 de juny, el rècord de Bannister va ser batut a Turku, Finlàndia, per l'australià John Landy, que va córrer la distància en 3.58,0.

Arran d'això es va generar una gran expectació per veure un enfrontament directe entre aquests dos atletes en una mateixa carrera. Aquesta va tenir lloc el 7 d'agost d'aquell mateix any als Jocs de la Commonwealth celebrats a Vancouver. Era la primera vegada que Bannister i Landy competien junts. Landy va dominar durant la major part de la prova arribant fins i tot a cobrar un petit avantatge a la tercera volta. Però el final de Bannister era més poderós i va acabar guanyant amb un temps de 3.58,8 pels 3.59,6 de Landy, que va ser segon.

Aquesta carrera va ser un gran esdeveniment seguit àmpliament pels mitjans de comunicació a tot el món, i els britànics ho van celebrar com un gran èxit nacional. El 1967 l'escultor canadenc Jack Harman realitzaria una escultura en bronze en la qual apareixen els dos atletes corrent, i que va adornar per molts anys l'entrada de l'estadi de Vancouver. Quan l'estadi va ser demolit, l'estàtua es va traslladar a un altre lloc.

Poques setmanes després de la seva victòria sobre Landy, Bannister va guanyar la medalla d'or dels 1.500 metres en els Campionats d'Europa disputats a Berna amb una marca de 3.43,8.

Després d'aquest any Bannister es va retirar de l'atletisme per concentrar-se en la seva professió, i arribaria a ser un distingit neuròleg.

Va rebre molts honors tant al seu país com fora d'ell. Va ser el primer a ser triat com a "esportista de l'any" per la revista nord-americana Sports Illustrated. També va ser el primer president del Consell Anglès d'Esports, i la reina d'Anglaterra el nomenà cavaller el 1975 com a reconeixement pels seus serveis.

La història de Bannister ha estat objecte de dues adaptacions televisives. La primera és una miniserie de 1988 titulada The Four Minute Mile, protagonitzada per Michael York. La segona és un telefilm de 2005 titulat Four Minutes, amb Jamie Machlachlan en el paper de Bannister.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger Bannister