Roger Bourdin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRoger Bourdin
Biografia
Naixement14 juny 1900 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant i cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGéori Boué Modifica el valor a Wikidata
FillsFrançoise Bourdin Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 03cf8413-062a-4448-9123-db147490ea99 Discogs: 1519055 Modifica el valor a Wikidata

Roger Bourdin (París, 14 de juny de 1900 París, 14 de setembre de 1973) fou un baríton francès, particularment associat al repertori francès. La seva carrera es va basar en gran part a França. La seva filla és l'escriptora Françoise Bourdin.

Vida i carrera[modifica]

Nascut al 19è districte de París, Bourdin va estudiar al Conservatori de París, on va ser deixeble d'André Gresse i Jacques Isnardon. Va debutar professionalment a l'Opéra-Comique el 1922, com a Lescaut a Manon Lescaut. El seu debut al Palais Garnier va tenir lloc el 1942, a Mârouf, savetier du Caire, d'Henri Rabaud. La major part de la seva carrera la va passar entre aquests dos teatres, on va crear uns trenta papers, entre ells el paper principal a Bolívar de Darius Milhaud.[1]

Bourdin poques vegades actuava fora de França, però va fer algunes aparicions a la Royal Opera House de Londres (incloent Pelléas a la Mélisande al costat de Maggie Teyte el 1930),[1] La Scala de Milà i el Teatro Colón de Buenos Aires. També va cantar en la primera representació de fragments supervivents del Vaucochard et fils Ier d'Emmanuel Chabrier el 22 d'abril de 1941 a la Salle du Conservatoire amb Germaine Cernay, dirigida per Roger Désormière.

Els seus papers més memorables van ser: Clavaroche a Fortunio d'André Messager, Metternich a L'Aiglon de Jacques Ibert i Arthur Honegger, Duparquet a Ciboulette de Reynaldo Hahn, Lheureux a Madame Bovary d'Emmanuel Bondeville, el capdavanter de Bolívar de Darius Milhaud, però també papers estàndard com Valentin, Athanael, Onegin i Sharpless. En total va cantar uns 100 papers al llarg de la seva llarga carrera.

Bourdin també va ser actiu en l'opereta i com a recital. Va ser el dedicatari de la Chanson à boire (la tercera cançó de Don Quichotte à Dulcinée de Ravel), i de C'est le joli printemps, un dels Poulenc's Chansons villageoises FP 117, de la qual va fer l'estrena el 28 Juny de 1943 a la Salle Gaveau.[2]

Després de retirar-se dels escenaris el 1959, es va convertir en professor al Conservatori de París.

Es pot escoltar en dos enregistraments complets, Faust i Thais, al costat de la seva dona, la soprano Géori Boué, així com a Werther, i L'heure espagnole de Ravel. També va aparèixer a la pel·lícula de l'opereta Coups de roulis de André Messager i a El barber de Sevilla com a Don Bazile.

Filmografia seleccionada[modifica]

  • Tossing Ship (Coups de roulis) (1932) - Kermao
  • Miss Helyett (1933) - Landrin
  • Serenade (1940) - Johann Michael Vogl)

Fonts[modifica]

  • Alain Pâris, Dictionnaire des interprètes et de l'interpretation musicale au XX siècle (2 vols), Editions Robert Laffont (Bouquins, Paris 1982, 4th Edn. 1995, 5th Edn 2004). ISBN 2-221-06660-X
  • Roland Mancini and Jean-Jacques Rouveroux, (orig. H. Rosenthal and J. Warrack, French edition), Guide de l'opéra, Les indispensables de la musique (Fayard, 1995). ISBN 2-213-59567-4

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Obituary - Roger Bourdin. Opera, January 1974, Vol 25 No.1, p.74.
  2. Francis Poulenc. Journal de mes mélodies. Cicero editeurs, 1993, p93.