Rohaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralRohaïta
Fórmula química(Tl,Pb,K)₂Cu8.7Sb₂S₄
Localitat tipuspresències de Rohaite, Kvanefjeld, Complex intrusiu d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BD.35
Nickel-Strunz 9a ed.2.BD.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/F.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.7.16.1
Heys5.5.14
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 3,8Å; c = 20,98Å;
Duresa3 a 3,5
Diafanitatopaca
Impureses comunesPb, Fe
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1973-043
Any d'aprovació1978
SímbolRoh Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La rohaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de John Rose Hansen (1937), professor de mineralogia danès de la Universitat de Copenhaguen.

Característiques[modifica]

La rohaïta és un sulfur de fórmula química (Tl,Pb,K)₂Cu8.7Sb₂S₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. En rares ocasions es troba en forma de cristalls euèdrics i subèdrics, de fins a 0,5 mm; normalment es troba en forma d'agregats irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rohaïta pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: imiterita, gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, talcusita, calcotal·lita, sabatierita, crookesita i brodtkorbita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en filons tallant intrusions alcalines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcocita, löllingita, cuprita, plata, analcima o sodalita.[2] Va ser descoberta l'any 1978 a les presències de Rohaite, a Kvanefjeld, al complex intrusiu d'Ilímaussaq (Narsaq, Groenlàndia), l'únic indret on se n'ha trobat fins ara.

Referències[modifica]

  1. «Rohaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 «Rohaite» (en anglès). Handbook pf Mineralogy. [Consulta: 25 febrer 2016].