Romança per a violí núm. 2 (Beethoven)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióRomança per a violí núm. 2
Forma musical concert per a violí
Tonalitat Fa major
Instrumentació violí
Modifica dades a Wikidata

La Romança per a violí i orquestra núm. 2, en fa major, op. 50 és una composició per a violí i orquestra de Ludwig van Beethoven. És la segona de les dues romances per a violí i orquestra que es va publicar (1805) tot i que la va compondre molt abans, cap al 1798. Probablement la primera execució pública fou el novembre 1798.[1]

Les romances per a violí i orquestra[modifica]

La reputació de Beethoven com a pianista sovint fa oblidar que era un bon violinista, i posseïa un gran coneixement i estimació per aquest instrument, com es confirma la seva producció violinística: deu sonates per a violí, un concert per a violí, i nombrosos quintets, quartets, i altres obres de cambra. Les dues Romanços per a violí destaquen perquè consten d'un sol moviment però a la manera d'un concert per a solista.[2] Ambdues obres tenen una estructura de rondó de dos episodis: ABACA i coda.[1]

La Romança en fa major, op. 50 va ser publicada el 1805 per Bureau des Arts et d'Industrie, a Viena.[1] Malgrat el nombre d'opus més alt, fou composta uns cinc anys abans que la Romança en sol major, op. 40, que va ser publicada el 1803.

Romança núm. 2[modifica]

Beethoven conserva en aquesta peça l'orquestra clàssica primerenca, com la que va emprar en el Concert per a piano en si bemoll, op. 19 compost abans: una flauta, dos oboès, dos fagots, dues trompes i corda. Possiblement a causa de ser l'obra d'un Beethoven menys madur, la Romança en fa és menys aventurera en la seva concepció que la posterior Romança en sol, op. 40, i inclou llargues transicions entre seccions. No obstant això, la Romança en fa conté un vocabulari harmònic més ric, és més curta i més lírica, amb una melodia encantadora.[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]