Romanès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu el grup ètnic, vegeu romanesos.
Romanès
Română
Altres denominacions: Moldau (nom oficial a la República de Moldàvia)
Parlat a: Romania, República de Moldàvia, Voivodina (Sèrbia), Hongria
Regió: Europa de l'est
Parlants: 24 milions
Rànquing: 36
Classificació genètica: Indoeuropea

  Itàlica
    Romànica
      Balcàno-romànica
        Romanès

estatus oficial
Llengua oficial de: Romania, República de Moldàvia, Voivodina
Regulat per: Acadèmia Romanesa (Academia Română)
codis de la llengua
ISO 639-1 ro
ISO 639-2 rum (B), ron (T)
ISO 639-3 RUM
Mapa ètnic del romanès
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El romanès o romanés[1] és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món. La majoria, uns 20 milions es concentren a Romania i més de dos milions i mig a Moldàvia, on s'anomenava oficialment moldau, tot i que el tribunal Constitucional de Moldàvia ha sentenciat que s'ha d'anomenar romanès.[2] El romanès té un 73% de semblança amb el català i un 77% amb l'italià[Quan?]. Oficialment s'escriu amb l'alfabet llatí, tot i que a Moldàvia encara molta gent fa servir l'alfabet ciríl·lic.

Arran del seu aïllament respecte la resta de llengües romàniques (està envoltat per llengües eslaves, úgriques i turqueses), el romanès és una de les llengües romàniques més desconegudes i diferents respecte la resta de la família, mostrant influències lèxiques eslaves, del turc i de l'hongarès. És una llengua molt estable i conservadora des del punt de vista evolutiu.

Algunes característiques lingüístiques[modifica | modifica el codi]

Els noms i adjectius romanesos tenen tres gèneres (masculí, femení i neutre) i flexió de nombre. Els articles definits són enclítics respecte al nom (formen un sol bloc, com els pronoms àtons i el verb al castellà), característica única entre les llengües romàniques. La conjugació verbal és més complexa que la dels seus parents, contenint fins a 5 modes diferents i una àmplia varietat de formes impersonals.

És l'única llengua romànica que té el fonema /h/ (transcripció de l'AFI), amb l'occità gascó i algunes varietats de castellà. L'ortografia és bastant simple. Pel que fa al lèxic, un 75% és d'origen llatí, entre un 10% i un 20% eslau i la resta, manlleus d'altres llengües, entre les quals destaquen el turc, l'italià i els derivats del traci.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Bilabial Labiodental Dental Postalveolar Velar Glotal
Nasal m n
Oclusiva p   b t   d k   ɡ
Africada ʦ      ʧ   ʤ
Fricativa f   v s   z ʃ   ʒ h     
Vibrant r
Aproximant l

Existeixen 7 vocals en oposició fonològica en romanès:[3]

anterior central posterior
Tancada i ɨ u
Mitjana e ə o
Oberta a

Escriptura[modifica | modifica el codi]

L'alfabet romanès està basat en l'alfabet llatí, i té les lletres següents:

  • A, Ă, Â, B, C, D, E, F, G, H, I, Î, J, K, L, M, N, O, P, R, S, Ş, T, Ţ, U, V, X, Z.

Les lletres Q, W i Y només es troben en paraules prestades d'altres llengües, com quasar, watt i yacht.

L'alfabet romanès és gairebé completament fonètic, amb dues excepcions principals:

  • Les lletres â i î representen el mateix so, el de la vocal central tancada no labialitzada /ɨ/. Es distingeixen en què î s'empra a principi i a final del mot (începe > començar / omorî > matar), i â als altres casos (mâna > mà).
  • Diverses formes dels pronoms personals i del verb couplatiu a fi (ser) que comencen per e- es pronuncien diftongades [je]: per exemple eu (jo), este (és), pronunciades respectivament: [jeu], [jeste].
  • La c i la g oferixen un comportament semblant a l'italià. És a dir, per a escriure els fonemes /k/ i /g/ davant de les vocals e i i s'empren els dígraf ch i gh respectivament.

Pronunciació[modifica | modifica el codi]

La següent taula il·lustra la pronunciació del romanès:

Lletra So Pronunciació aproximada Exemple
a [a] a en casa
ă [ə] Vocal neutra, en casa o Barcelona, en català oriental.
â, î [ɨ] So intermedi entre /i/ i /u/ mână ['mɨnə] "mà"
b [b] b en Badalona
c /k/ (davant -a, -o, -u) c en casa
[ʧ] (davant -e, -i) tx en cotxe face ['faʧe] "fer"
ch [k] qu en que chip [kip] "rostre, cara"
d [d] d en Dinamarca
e [e] e en néixer
[e̯] ([e] semivocal) seară ['se̯arə] "tarda"
[je] ie- (en alguns casos a principi de mot) el ['jel] "ell"
f [f] f en Figueres foc [fok] "foc"
g [ɡ] (davant-a, -o, -u) g en gos galben ['galben] "groc"
[ʤ] (davant-e, -i) g en Girona ger [ʤer] "gebre"
gh [g] gu en Guissona ghid [gid] "guia"
h [h] Aspirada, com en anglès hat hârtie [hɨr'tie] "paper"
i [i] i en Figueres mic [mik] "petit"
[j] i en iogurt iarbă ['jarbə] "herba"
[ʲ] Palatalització de la consonant final bani ['banʲ] "diners"
j [ʒ] g en Gironella jos [ʒos] "sota"
k [k] k en "kilo" kilogram [kilo'gram] "kilogram"
l [l] l en lògica
m [m] m en Mallorca
n [n] n en Noguera nimic [ni'mik] "res"
o [o] o en Tarragona
[o̯] /o/ semivocal noapte ['no̯apte] "nit"
p [p] p en Pallars
r [r] r en cara
s [s] s en Sabadell
ş [ʃ] ix o x en vaixell, xocolata şapte ['ʃapte] "set"
t [t] t en Tarragona
ţ [ʦ] zz en italià pizza ţuică ['ʦujkə] "una mena d'aiguardent"
u [u] u en muntanya
[w] u semivocal en nàutic nouă ['nowə] "nou"
v [v] v (francesa, anglesa, italiana) o catalana vaixell
x [ks] x en luxe
z [z] z en Sant Quirze zid [zid] "mur"

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

El substantiu[modifica | modifica el codi]

Els noms es flexionen en gènere, número i cas.

Gènere[modifica | modifica el codi]

El romanès té també els dos gèneres comuns a les llengües llatines: masculí i femení; i un tercer, que en contexts generals moltes vegades s'anomena "neutre" simbòlic i, tanmateix i més precisament es tracta del gènere ambigu: les paraules que pertanyen a aquest gènere s'empren com a masculines en singular i com a femenines en plural. No es tracta, doncs, del gènere neutre heretat del llatí. Per això, en dir "gènere neutre" cal entendre que es fa referència al "gènere ambigu".

La majoria de les paraules que acaben en ă són femenines, mentre que els noms amb final consonàntic són masculins o ambigus (neutres). Les paraules que acaben en e solen ser femenines, tot i que n'hi ha força de masculines, com peşte (peix) i câine (gos).

De vegades es pot modificar el gènere emprant sufixos. De femení a masculí s'empra el sufix "-oi" (pisica (fem.) > pisoi (masc.) = gata/gat) i el procés oposat s'ateny amb el sufix "-ică" (lup (masc.) > lupoaică (fem.) = llop/lloba).

Número[modifica | modifica el codi]

El plural dels noms es forma mitjançant els sufixos -i, -e i -uri, acompanyats de vegades d'una modificació fonètica a l'arrel. Per exemple, stradă (carrer), en plural és străzi. Fată (noia), en plural és fete. Frate (germà), en plural és fraţi.

La distribució dels sufixos de plural s'exemplifica a la taula següent:

Gènere Singular Plural Eexemple
Femení -e casă (casa) > pl. case / măr (poma) > pl. mere
-i uşă (porta) > pl. uşi
-e -i carte (llibre) > pl. cărţi / familie (família) > pl. familii
-ea -ele stea (estel) > pl. stele
Masculí -Consonant -i pom (arbre) > pl. pomi / student (estudiant) > pl. studenţi
-e, -u, -i peşte (peix) > pl. peşti / fiu (fill) > pl. fii / tată (pare) > pl. taţi
Neutre -Consonant -e apartament (apartament) > pl. apartamente / oraş (ciutat) > pl. oraşe
-uri drum (carretera) > pl. drumuri / pat (llit) > pl. paturi
-u -e teatru (teatre) > pl. teatre
-uri lucru (cosa) > pl. lucruri"
Articles[modifica | modifica el codi]

L'article indeterminat és:

  • Masculí = un > un student (un estudiant)
  • Femení = o > o noapte (una nit)

L'article definit s'expressa mitjançant un sufix del nom. Aquesta és una característica única entre les llengües llatines, però es troba també en una llengua balcànica veïna, el búlgar, el que fa pensar en una influència d'adstrat.

L'article definit varia segons el gènere gramatical del nom, d'acord amb la següent taula:

Número Gènere Sufix Exemples
Singular Masculí / Neutre Cons. + -ul bărbat (home) → bărbatul (l'home)
-i + -ul ochi (ull) → ochiul (l'ull)
-u + -l muzeu (museu) → muzeul (el museu)
-e + -le câine (gos) → câinele (el gos)
Femení -a casă (casa) → casa (la casa)
-e + -a noapte (nit) → noaptea (la nit)
-ie-ia femeie (dona)" → femeia (la dona)
-a, -ea, -i + -ua stea (estel) → steaua (l'estel) / zi (dia) → ziua (el dia)
Plural Masculí Plural + -i prieteni (amics) → prietenii (els amics)
Femení / Neutre Plural + -le cărţi (llibres) → cărţile (els llibres) / teatre (teatres) → teatrele (els teatres)

Quan el nom va precedit d'un adjectiu, l'article es sufixa normalment a l'adjectiu:

  • Bun student (bon estudiant)
  • Bunul student (el bon estudiant)

Possessió[modifica | modifica el codi]

La possessió s'expressa mitjançant el cas genitiu/datiu de l'article:

  • Cartea profesorului
    • El llibre del professor
  • Presiunea cauciucurilor
    • La pressió dels pneumàtics
  • Acoperişul casei
    • El sostre de la casa

Hi ha també un adjectiu determinatiu possessiu:

  • Masculí/neutre singular: al
  • Masculí/neutre plural: ai
  • Femení singular: a
  • Femení plural: ale

Que s'empra quan hi ha un adjectiu entre el nom i el posseïdor, entre altres casos. És molt comú, sobretot de forma col·loquial, posar el sufix "lui" o "lei" davant del substantiu per facilitar la pronunciació. Concorda amb el nom que indica l'objecte posseït. Per exemple:

  • Telefonul nou al profesorului
    • El telèfon nou del professor
  • Casa cea mare a părinţilor mei
    • La casa gran dels meus pares

La possessió pronominal s'expressa mitjançant adjectius possessius que segueixen el nom, que ha d'estar en forma definida:

  • Fratele meu este student
    • Mon germà és estudiant
  • El vorbeşte cu prietenul său
    • Ell està parlant amb el seu amic

Demostratius[modifica | modifica el codi]

El romanès té un sistema de dos demostratius, un més proper "aquest" i un més llunyà "aquell". Solen estar darrere del nom, que ha d'aparèixer en forma definida.

Adjectius qualificatius[modifica | modifica el codi]

Com en altres llengües romàniques, l'adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom que modifica. La seva posició normal és després del nom. Quan el precedeix, pren l'article sufixat.

  • Un profesor bun
    • Un professor bo
  • O casă bună
    • Una casa bona
  • Nişte profesori buni
    • Alguns professors bons
  • Nişte case bune
    • Algunes cases bones

Pronoms personals[modifica | modifica el codi]

Els pronoms personals en funció de subjecte s'ometen, tret dels casos d'èmfasi o d'enfocament informatiu. Les formes d'aquests pronoms es recullen en la següent taula:

Casos Primera persona Segona Persona Tercera persona
Singular Plural Singular Plural Singular Plural
masc fem masc fem
Nominatiu eu noi tu voi el ea ei ele
Acusatiu (àton) (m-) ne te (v-) îl (l-) o îi (i-) le
Acusatiu (tònic) mine noi tine voi el ea ei ele
Datiu (àton) îmi (-mi) ne (-ni) îţi (-ţi) (v-, -vi) îi (-i) le, li
Datiu (tònic) mie nouă ţie vouă lui ei lor

Les formes entre parèntesis de la taula són les que s'empren com a clítics, units fonèticament a un verb o a un altre pronom:

  • Mi-a explicat despre ce este vorba
    • M'ha explicat de què tracta
  • Aşteaptă-l la staţie
    • Espera'l a l'estació

Les formes tòniques dels pronoms d'acusatiu s'empren amb preposicions:

  • Cine te-a învăţat pe tine să te porţi astfel?
    • Qui t'ha ensenyat a tu a portar-te així?
  • Ion este cu mine
    • Ion està amb mi

El verb[modifica | modifica el codi]

El romanès ha heretat del llatí els seus quatre grups verbals. Per una altra banda, el romanès té sis formes diferents d'expressar el temps futur. Els infinitius acaben en -are, -eare, -ere i -ire, com en italià, i, com en les altres llengües llatines, es poden emprar com a substantius. Normalment, els diccionaris ofereixen els infinitius curts, és a dir, sense el sufix -re, tot i que també és correcte emprar l'infinitiu complet en enunciats, tant com a verbs com a substantius.

Lèxic[modifica | modifica el codi]

Quant al vocabulari representantiu (bàsic) del romanès, la situació es presenta d'aquest mode:

  • Elements romànics 91% dels quals
    • 80% llatins heretats
    • 5% francesos
    • 4% llatins erudits
    • 2% italians
  • Formacions internes 3% (la majoria provenen del llatí)
  • Eslaus 4%
  • Altres 2%

La influència eslava fou a causa no només de les migracions, sinó també del període d'adscripció dels ortodoxos romanesos a l'Església controlada pel patriarcat búlgar. Una petita influència eslava s'observa tant al component lèxic com al fonètic de la llengua. Per exemple, en no tenir el llatí una paraula per expressar "sí", el romanès va prendre l'expressió eslava "da". A més, el romanès és l'única llengua llatina amb el fonema /h/.

També cal destacar que gairebé totes les activitats rurals tenen noms procedents del llatí, mentre que les relacionades amb la vida urbana foren generalment prestades d'altres llengües (francès, italià, alemany, anglès, hongarès, etc.). Durant el segle XIX, el romanès va prendre prestat lèxic del francès i de l'italià. Més endavant, de l'alemany i de l'anglès.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Romanés en pronúncia occidental i romanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
  2. Decizie cu implicatii majore a Curtii Constitutionale de la Chisinau: Limba romana este limba de stat a Republicii Moldova / Declaratia de independenta prevaleaza in fata Constitutiei a Hotnews.ro
  3. Chițoran, Ioana. The Phonology of Romanian: A Constraint-based Approach. Berlín: de Gruyter, 2001, p. 7. ISBN 3-11-016766-2. 
Viquipèdia
Hi ha una edició en romanès de la Viquipèdia