Romano Ciaroff
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1878 Mikolaiv (Ucraïna) |
| Mort | 1964 (85/86 anys) Odessa (Ucraïna) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Tenor |
Roman Issidoróvitx Txarov, rus: Роман Исидорович Чаров, cognom real Guróvitx, rus: Гурович, conegut habitualment a Occident com a Romano Ciaroff-Ciarini[1][2](Mikolaiv, Imperi Rus, 1878- Odessa, RSS d'Ucraïna, 1964) fou un tenor líric rus.
Biografia[modifica]
Va estudiar cant al Conservatori de Sant Petersburg amb Stanislav Gabel. Va debutar operísticament el 27 de març de 1905 a la producció estudiantil de l'òpera de Nikolai Rimski-Kórsakov Kosxei, l'Immortal, que es va produir com a signe de protesta pública arran de la destitució de Rimski-Kórsakov de la càtedra del conservatori. Va interpretar el paper de Kasxei.[2] Quan va completar els seu estudis al conservatori, va actuar (amb els cognoms Txarov i Txarini) a Kíev, Odessa, Khàrkiv, Kazan (1907-1909), i després a Iekaterinburg (1909-10), Perm (1909-10) i al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg (interpretant el paper de Lenski).
Llavors va començar la seva carrera internacional i va actuar a Gènova, Venècia, Milà, Florència, Roma, Barcelona (Teatre del Liceu, 1912),[3][2]Londres, Zúric, Bucarest i Varsòvia. El 1913, a Sant Petersburg, va aparèixer a les òperes Lakmé i La donzella de neu. El mateix any va actuar al Regio Teatro Verdi de Pisa[4]en el paper de Brissac a l'òpera La Du Barry d'Ezio Camussi.[4][3] El Politeama Genovese acullí dos espectacles més amb la seva participació: el concert benèfic de la Creu Roja el 15 de setembre de 1915 i Il Barbiere di Siviglia de Gioachino Rossini, el primer dels quals és del 18 d'octubre de 1917.[4]Interpreta Wilhelm Meister a l'òpera Mignon d'Ambroise Thomas, sota la direcció d'A. De Pascale, al Petruzzelli de Bari al setembre (21, 22, 24 i 29) de 1918. El seu retorn a la capital de la Ligúria, a principis d'octubre del mateix any, apareix als documents que es conserven a l'Arxiu Central de l'Estat, que també informa de la seva sortida el 9 d'octubre cap a Verona, sol·licitada pel Comandament Suprem per participar en una festa militar de beneficència.[4]
El 30 d'octubre de 1918 assumeix el paper d'Alfredo a La Traviata de Giuseppe Verdi al Teatro Comunale de Bolonya. A la primavera de 1919 encara era a Verona des d'on va tornar a Pegli i després va partir cap a Parma.[4] El 13 de març de 1920 tornà a ocupar l'escena genovesa del Teatre Paganini amb Il barbiere di Siviglia, amb una altra companyia d'intèrprets en comparació amb la versió presentada el 1917 al Politeama. A Itàlia, Romano Ciaroff també va enregistrar diverses àries i òperes.[4]
Va tornar a Leningrad per invitació de l'Òpera Acadèmica i del Ballet de l'Estat, però només va actuar-hi la temporada de 1925-1926,[5] El 1927 va actuar a diverses ciutats de l'URSS, de la mà de les famoses sopranos russes Lídia Lipkóvskaia i Valéria Bàrsova. L'agost de 1929 Romano Ciaroff-Ciarini va cantar a Bakú.[2]
Tenia una veu lleugera amb un timbre càlid i una àmplia gama de registres musicals. Podia superar fàcilment passatges tècnics de qualsevol dificultat. Els crítics l'anomenaven "el rus italià".[2] Va aparèixer en més de 30 òperes. Va cantar amb Georges Baklanoff, Lídia Lipkóvskaia, Ielena De-Vos Soboleva i Anna Paskhalova. Va interpretar a Iekaterinburg els papers de Hofmann (Les contes d'Hoffmann) i Cavaller Des Grieux (Manon Lescaut). Des dels anys 50 fins a la seva mort, Ciaroff-Ciarini va ensenyar al conservatori d'Odessa. Durant la Gran Guerra Patriòtica fou evacuat al Tadjikistan, i allà va cantar en un hospital, va ensenyar i va ajudar joves cantants al Teatre de l'Òpera Nacional. Un dels seus últims concerts fou el 1946 a Leningrad.[2]
Enregistraments[modifica]
Va enregistrar diversos discos (12 produccions) a Milà ("Fonotípia", 1910), Odessa ("Premier-rekord", 1910), Tiflis ("Sfinks", 1913).[2]
Premis i distincions[modifica]
- Honorable Treballador de les Arts de l'RSS del Tadjikistan.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Cooper, Jane. The Canadian Nightingale: Bertha Crawford and the Dream of the Prima Donna (en anglès). Victoria, Canadà: FriesenPress, 2017. ISBN 9781525517419.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Чаров, Роман Исидорович» (en rus). dic.academic.ru. [Consulta: 6 febrer 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Tenore Ciaroff-Ciarini» (en italià). lavoceantica.it. [Consulta: 6 febrer 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Abram Gurevič /Romano Ciaroff» (en italià). russinitalia.it. [Consulta: 6 febrer 2019].
- ↑ «Роман Исидорович Чаров» (en rus). Filharmonia de Sant Petersburg. [Consulta: 6 febrer 2019].