Romanyà de la Selva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Romanyà de la Selva
Localització
Localització de Romanyà de la Selva
Nucli antic del poble, amb l'església romànica al fons
Nucli antic del poble, amb l'església romànica al fons
Municipi Santa Cristina d'Aro
Superfície 32 km²
Altitud 325 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
369 hab.
11,53 hab/km²
Coordenades 41° 51′ 0″ N, 2° 59′ 6″ E / 41.85000°N,2.98500°E / 41.85000; 2.98500Coord.: 41° 51′ 0″ N, 2° 59′ 6″ E / 41.85000°N,2.98500°E / 41.85000; 2.98500
Codi postal 17240 i 17245

Romanyà de la Selva és una entitat de població del municipi de Santa Cristina d'Aro. Se situa al cor de la serralada de les Gavarres marítimes, a 325 m sobre el nivell del mar i a uns 6 km de Platja d'Aro, a la Costa Brava centre. L'entitat de població inclou, a més del nucli de Romanyà, els nuclis de Sant Miquel d'Aro i la Urbanització de Vall Repòs.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

La zona tradicionalment adscrita a la parròquia de Romanyà de la Selva disposa d'un divers i ric patrimoni.

D'una banda, hom troba el patrimoni natural. La població de Romanyà es troba inserida al bell mig del massís de les Gavarres marítimes, que és un espai natural protegit (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. Dins l'àrea de l'entitat de població, s'hi poden trobar les fonts de Romanyà (Font del Prat, font Josepa, font de la Vall, font Sotera, font del Llop i font dels Castanyers), diverses rutes i senders, a més d'un sender de Gran Recorregut (GR-92), paratges naturals (les Mirandes –amb el seu mirador sobre la vall d'Aro–, les Valls, la Castanyeda d'en Cama, l'Hort de Can Cama, el puig l'Aldric, el puig dels Dòlmens, el puig del Roquet o el puig d'en Ponç). Igualment, hi ha exemplars de grans arbres, com el Pi gros d'en Cama (un Pinus pinea) o el Suro gros del Senyal Vell (un Quercus suber).

D'una altra, hi ha el patrimoni historicoarqueològic. En aquest cas, sobresurten dos elements: el nucli antic de Romanyà i els conjunts megalítics, habituals a la zona. Quant al nucli antic, consta de diverses masies i cases pairals, tot destacant la masia El Refugi o Can Güitó, l'església de Sant Martí de Romanyà –datant la nau de planta de creu grega del segle X i el campanar del segle XI– i la rectoria vella. Cal sumar-hi la creu del terme de Romanyà, d'estil modernista, i situada a l'era de can Güitó. Quant als conjunts megalítics, Romanyà disposa d'un dels conjunts funeraris (dolmen) més ben conservats de la regió: la Cova d'en Daina. Igualment, hom pot trobar el Dolmen del Roquet, la Cista d'en Güitó i alguns menhirs dispersos, com el menhir de la Murtra.

Finalment, un altre patrimoni destacat és el literari, format pels espais de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda, que visqué i escrigué a Romanyà, a més d'ésser-hi enterrada.

Història[modifica | modifica el codi]

L'antiga parròquia de Romanyà de la Selva fou una de les quatre parts fundacionals del municipi actual de Santa Cristina d'Aro, en segregar-se el 1858 de Castell d'Aro. Documentada d'ençà el 1019, la població es dedicà principalment a l'explotació dels recursos forestals, al cultiu de secà i de regadiu –a més d'alguna vinya esporàdica– i, més secundàriament, a la ramaderia. Els masos principals d'aquesta economia fonamentalment rural foren el mas Salvador de Romanyà, el mas Terradas, el mas Güitó o el mas Cama (conegut com El Refugi).

Amb el desarrollismo de l'economia espanyola, un dels propietaris rurals emprengué la creació d'una urbanització adjacent al nucli antic de Romanyà a la fi del decenni de 1960. Aprofitava el gran desenvolupament de la indústria turística a la veïna Costa Brava centre i el creixement de la demanda de segones residències de vacances a la zona. Per bé que no s'ha acabat de desenvolupar plenament, la població de Romanyà viu actualment d'aquest model forjat al dit decenni de 1960, amb la creació d'alguns serveis turístics bàsics, tal com els de la restauració.

Mercè Rodoreda i Romanyà[modifica | modifica el codi]

L'any 1972 l'escriptora Mercè Rodoreda s'instal·là en un dels nous xalets de la urbanització adjacent al nucli de Romanyà, després de retornar de l'exili. Aquest xalet, apellat aleshores El Senyal (avui El Senyal Vell), propietat de la seva amiga Carme Manrubia fou testimoni de l'acabament de la novel·la Mirall trencat (1974), del recull de Viatges i flors (1980) i de la redacció de Quanta, quanta guerra... (1980), la seva darrera novel·la publicada en vida. Estudioses de l'obra de Rodoreda com Mariàngela Vilallonga o Carme Arnau han assenyalat la importància dels espais de Romanyà a la literatura de la darrera etapa de l'escriptora. A més, hi ha una demostrada presència d'aquests espais dins les novel·les esmentades o els "Viatges a uns quants pobles" de Viatges i flors. Així, apareixen parts del jardí del xalet El Senyal Vell a Mirall trencat, atès que la redacció fou paral·lela a la concepció del jardí. Igualment, "Viatge al poble de la por" de Viatges i flors és un retrat quasi literal de la casa i el seu jardí. En aquesta línia, Quanta, quanta guerra... immortalitza la masia El Refugi i els boscos de Romanyà. L'estudiosa Vilallonga destaca així l'estreta relació que es palesa entre les obres de la darrera etapa de Rodoreda i el seu entorn més immediat de Romanyà, que converteixen la població en un espai literari en si.

Rodoreda morí l'any 1983 a Girona i fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva, tal com ella havia desitjat. L'any 2014 el poble va retre homenatge a l'escriptora col·locant el bust que ella mateixa va encarregar a l'escultor Antoni Delgado abans de morir.[2]

Galeria[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romanyà de la Selva Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ARAGÓ, Narcís-Jordi; VILALLONGA, Mariàngela, Atles literari de les terres de Girona. Segles XIX i XX. Girona: Diputació de Girona, 2003. ISBN 84-95187-46-9
  • ARNAU, Carme, Miralls màgics. Aproximació a l'última narrativa de Mercè Rodoreda. Barcelona: Edicions 62, 1990. ISBN 84-297-3107-5
  • NADAL, Marta, De foc i de seda. Àlbum biogràfic de Mercè Rodoreda. Barcelona: IEC, Edicions 62, 2000. ISBN 84-297-4771-0
  • VILALLONGA, Mariàngela, "Els arbres, Romanyà i Mercè Rodoreda", a Revista de Girona, 157 (1993), pp. 86-91.
  • VILALLONGA, Mariàngela, "Mercè Rodoreda, vint anys després", a Revista de Girona, 217 (2003), pp. 107-113.
  • VILALLONGA, Mariàngela, "Indret: Romanyà de la Selva", a Gavarres, 5 (2004), pp. 106-110.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]