Romuald de Ravenna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Romuald
Bieniszew romuald.JPG
abat, fundador
Naixement Romualdo di Ravenna
ca. 951-953
Ravenna (Itàlia)
Mort 19 de juny del 1027 (o 1023)
S. Salvatore di Valdicastro, Fabriano (Marques, Itàlia)
Sepultura Església de San Biagio de Fabriano (des de 1481; abans, a l'abadia de Valdicastro)
Commemoració en Església Catòlica Romana (culte local)
Beatificació Venerat des del 1032 per Joan XIX
Canonització 1032 (festivitat afegida al Martirologi en 1594 per Climent VIII) , Roma per Benet IX
Lloc de pelegrinatge Eremo dei Camaldoli, Fabriano
Festivitat 19 de juny (7 de febrer fins a 1969)
Fets destacables Fundador de l'Orde de la Camàldula (1012)
Orde Benedictins, camaldulesos
Iconografia Hàbit camaldulès (blanc), amb bàcul i una petita església a les mans; barba llarga; escala per on pugen i baixen els mongos

Sant Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos. És venerat a l'Església catòlica com a sant.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any 970 es féu monjo benedictí al monestir de San Apollinare in Classe a Ravenna, però abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica, vivint amb Marí, un eremita que li va fer de guia espiritual. Conegué l'abat Garí, de Sant Miquel de Cuixà, i marxà amb ell a l'abadia, juntament amb el dux de Venècia Pere Orsèol, que també volia deixar el món, i altres nobles. Establert a Cuixà cap al 978, hi féu vida eremítica i s'hi formà durant deu anys. Hi convencé el comte Oliba Cabreta de retirar-se a fer penitència a Montecassino.

Tornà a Itàlia en 988 i hi fou ermità a Pereo, prop de Ravenna. Cap al 1001, l'emperador Otó III el convencé perquè tornés a Sant'Apollinare in Classe, on fou elegit abat, però passat un any, la seva vocació d'anacoreta el féu marxar de nou, renunciant al càrrec, i marxà a Montecassino.

Cap al 1014 Romuald va fundar un eremitori a Sitria (Isola Fossara, Scheggia), al voltant del qual es fundà un monestir, l'abadia de Santa Maria di Sitria. Set anys després, marxà de nou i va trobar un lloc a les muntanyes entre Úmbria i les Marques, on s'establí; al voltant seu s'originà un moviment eremític que atragúe molts seguidors. Fundà diverses cases i, cap al 1020, la comunitat de l'Eremo dei Camaldoli va donar origen a l'Orde de Camaldoli o dels camaldulesos, congregació reformada, de fet, de l'Orde de Sant Benet.

Va morir entre 1023 i 1027 a Valdicastro, prop de Fabriano.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Cap al 1042, Pere Damià va escriure una vida de Romuald, que donà origen a l'hagiografia posterior. Va ésser beatificat cinc anys després d'haver mort, i canonitzat en 1595 per Climent VIII. Des del 1481, el seu cos és a San Biagio de Fabriano.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romuald de Ravenna Modifica l'enllaç a Wikidata