Rondalles mallorquines

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Les rondalles mallorquines són contes populars de l'illa de Mallorca, de tradició oral, que passaven de boca en boca i de pares a fills.

Aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda, sota el pseudònim de Jordi des Recó, i es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó, dividits en vint-i-quatre volums.

La compilació és estructurada de tal manera que abans de cada rondalla s'especifica qui la va contar al recopilador, si la hi contaren diverses persones de diversos pobles i, àdhuc, si els personatges eren d'aqueix poble.

Són notables per l'ingent treball de recopilació de folklore de l'autor i per haver-se publicat en el seu mallorquí original en una època en la qual el seu ús no era pas ben vist a Espanya, per dir-ho de manera eufemística. La popularitat de la compilació fou tal que les rondalles s'arribaren a enregistrar i emetre's a la ràdio a partir de finals dels anys cinquanta fins a mitjans dels anys setanta. Fou un dels programes amb més gran succés de l'emissora, Ràdio Popular de Mallorca. Col·laborava al programa Francesc de Borja Moll, que havia estat col·laborador d'Alcover. De nou s'ha de subratllar l'aspecte agosarat (per a l'època i context polític en què s'iniciaren les emissions) d'emetre un programa en català.

La tasca de recollida de tradicions orals fou àrdua, però pareix cert que el material recollit fou sotmès a certa transformació per esdevenir el que a la fi es publicà. Com que no es tractava d'un treball d'investigació, sinó de conservar per al públic general les rondalles, el material que arribà, sens dubte incomplet o per parts, fou omplit i ordenat segons el seu criteri.

Com tot, malgrat haver estat sobrevalorades per uns i innecessàriament vilipendiades per altres, les rondalles foren i són part de la identitat cultural de les Illes Balears.

També reben el nom de:

Aplec de rondaies mallorquines o Aplech de rondayes mallorquines

Les rondalles i altres contes populars[modifica]

Les rondalles contenen elements comuns a altres contes populars d'Europa. Apareixen personatges que són equivalents a Blancaneu, La Ventafocs (Francineta), animals que parlen i personatges fantàstics com gegants, dimonis i dracs. D'altra banda, en molts casos els personatges formen part del patrimoni cultural, molt més tancat, de l'illa. En tots els casos els personatges són de Mallorca, viuen a Mallorca i les seves aventures transcorren, en general, a Mallorca.

En algunes rondalles l'argument es pren d'obres literàries o de la dramatúrgia com El mercader de Venècia.

A causa de llur antiguitat, molts dels arguments resulten cruels (i potser avui políticament incorrectes). També abunda l'humor escatològic, la qual cosa és sempre especialment divertit per al públic infantil.

Les rondalles tenen, en definitiva, un to moralitzador, que pertany a l'època en què foren transcrites. Encara que tinguin a voltes, com s'ha dit abans, arguments cruels, exalcen virtuts com la simplicitat, l'honradesa i l'ajuda als altres.

Sol ser tema de conversació saber quantes rondalles es publicaren. La llista següent enumera els títols dels vint-i-quatre volums. Una edició del 1997 es va publicar en tan sols quatre volums, però l'edició tradicional és la de vint-i-quatre volums en rústica.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]