Rondalles valencianes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreRondalles valencianes
Rondalles Valencianes d'Enric Valor.jpg
Tipus llibre
Títol original Rondalles Valencianes
Autor Enric Valor i Vives
Llengua català
Gènere cultura popular i Històries
Modifica dades a Wikidata

Les Rondalles valencianes són una sèrie de rondalles populars, recopilacions de narrativa tradicional d'arrel oral, replegades i literaturitzades per Enric Valor i Vives, essent un apartat importantíssim dins de la seua obra, i el més ben acollit pel públic lector. Estan considerades un referent ineludible de l’etnopoèticavalenciana.[1][2]

Origen[modifica | modifica el codi]

L'any 1950 la censura va prohibir-li a Enric Valor publicar la novel·la L’ambició d’Aleix per ser considerada amoral, i Manuel Sanchis Guarner li va proposar que escriguera les rondalles que li contaven de menut a Castalla.

Durant molts anys, Enric Valor va recopilar a les zones rurals del País Valencià rondalles de la tradició oral. Els contes que s'expliquen estan replets d'històries meravelloses, llocs encantats i personatges increïbles, capaços de transportar-nos a un altre lloc o a una altra època estan fent molt més que fascinar o divertir, ja que gràcies a ells, es pot arribar a conèixer altres formes de vida, uns altres temps i altres cultures. Les Rondalles Valencianes són un treball impecable que reflecteix la cultura popular valenciana a través d'un llenguatge i un estil perfectament cuidats.[3][4][5]

La música a les Rondalles Valencianes[modifica | modifica el codi]

A les Rondalles valencianes de Valor apareixen referències musicals directes de variada naturalesa, així com molts materials declamats o que poden ser entonats a mena de cantilena com ara oracions, conjurs, sentències, lletanies, invocacions, salutacions i encanteris. La incorporació de les referències musicals formen part de la narració, i la música apareix il·lustrant musicalment d'algunes de les seues històries. Valor vivia en un entorn on la música i llurs manifestacions tradicionals estaven presents en l’imaginari col·lectiu i és notable el treball de literaturització de les lletres d’algunes cançons populars.[2][6]

Edicions[modifica | modifica el codi]

Els anys 1950 i 1951 l'Editorial Torre de València va publicar les rondalles arreplegades per Enric Valor que havia resseguit les regions d'Alcoi i Alacant, en concret les comarques muntanyoses de Penàguila, la Foia de Castalla i Xixona.[7]

Enric Valor, autor de Rondalles valencianes

L'any 1985 les Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià va editar vuit volums de les Rondalles.[2] Han estat publicades en versió íntegra per Edicions del Bullent i en versió simplificada o resumida en una edició conjunta de les Tàndem edicions i Albatros.[8]

L'any 2001 les Corts Valencianes van publicar la versió castellana de les Rondalles Valencianes, traduïdes pel propi Valor abans de morir, editades juntament amb la versió original en valencià. La presidenta de la Càmera, Marcela Miró va qualificar les Rondalles com una "edició exclusiva i única i absolutament insubstituïble".[9]

L'any 2015 les Rondalles d’Enric Valor van ser adaptades pel contacontes i escriptor Jordi Raül Verdú i il·lustrades per Esperança Martínez i editades per Edicions del Bullent per facilitar la lectura als alumnes d'educació primària, ja que el llenguatge era massa ric per als lectors més joves, per això s'ha fet l'esforç de fer-les comprensibles per als infants.[10][11][12][4]

L'any 2015 les Rondalles Valencianes van donar peu al I Curs de literatura popular Les Rondalles valencianes a l’escola.[13]

Teatralització i televisió[modifica | modifica el codi]

L'any 2014 l'Ajuntament d'Ontinyent va programar l'escenificació nocturna de les Rondalles Valencianes al casc històric, amb l'objectiu de mostrar històries i tradició van considerar la figura d'Enric Valor, que va viatjar de poble en poble buscant persones que li contaren rondalles, era un bon exemple.[14]

En el 2015 es va estrenar la tercera temporada de la sèrie de televisió de llibres en valencià Un País de Llibre, on a cada capítol l'actor Xavi Castillo presentarà les rondalles valencianes, i que té per objectius, potenciar l’alfabetització i didàctica audiovisual i intenta ser una proposta didàctica, lúdica, participativa, entretinguda i orientada al foment de la lectura en valencià, i està produïda per Barret Films i Pot de Plom, en col·laboració amb l'Associació d'Editors del País Valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Escola Valenciana.[15]

La versió d'Edicions del Bullent[modifica | modifica el codi]

Rondalles Valencianes a la Fira del Llibre de València 2017

La versió d'Edicions del Bullent inclou els volums i les rondalles següents:

Volum 1

  • El llenyater de Fortaleny
  • Les velletes de la Penya Roja
  • La mare dels peixos
  • El patge Saguntí

Volum 2

  • El castell del Sol
  • I queixalets també!
  • Els guants de la felicitat

Volum 3

  • El gegant del romaní[8]
  • L'envejós d'Alcalà
  • El xiquet que va nàixer de peus
  • El ferrer de Bèlgida

Volum 4

  • El rei Astoret
  • El dimoni fumador
  • El castell d'Entorn i no Entorn
  • La mestra i el manyà

Volum 5

Volum 6

  • L'amor de les tres taronges
  • El príncep desmemoriat
  • El jugador de Petrer
  • Joan-Antoni i els torpalls
  • Llegenda del palleter

Volum 7

  • Home roig, gos pelut i pedra redona
  • Les animetes
  • Peret
  • Els tres plets de Pasqua Granada
  • El pollastre de festes

Volum 8

  • Don Joan de la Panarra
  • Nabet
  • El darrer consell
  • Joan-Ratot
  • La rabosa i el corb
  • Història d'un mig pollastre
  • La crida de la rabosa
  • Comencilda, Secundina i Acabilda

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Labrado, Víctor. «Enric Valor. El valor de les paraules» p. 64. Avl.gva.es. [Consulta: Febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 Lluís, Ferrando Morales, Àngel; Ferrando, Morales, Àngel Lluís «La música en les Rondalles valencianes d’Enric Valor» (en en). Ítaca. Revista de Filologia, 2.
  3. Lluch, Gemma. «La vigència de Les Rondalles d’Enric Valor». Gemmalluch.com, 08-10-2011. [Consulta: Febrer 2016].
  4. 4,0 4,1 «Les Rondalles d'Enric Valor a color per a xiquets» (en ca). Diari la Veu.
  5. Paula, De Val Mora «Los aspectos socioculturales de las Rondalles valencianes de Enric Valor. Análisis y propuesta de traducción». repositori.uji.es, 14-07-2014.
  6. Borja, 2010, p. 46-60.
  7. «Joan Sales. Pròleg al tercer volum de les 'Rondalles' editades per Ariel». [Consulta: 22 abril 2017].
  8. 8,0 8,1 «Enric Valor: 'El gegant del romaní'». Vilaweb.cat, 05-09-2011. [Consulta: Febrer 2016].
  9. País, Ediciones El «Las 'Rondalles valencianes' de Valor, editadas por las Cortes en versión bilingüe con traducción del autor» (en es). EL PAÍS, 24-02-2001.
  10. «Rondalles d’Enric Valor adaptades per Jordi Raül Verdú». Lesmuntanyes.com, 21-09-2015. [Consulta: Febrer 2016].
  11. «Rondalles Enric Valor-Jordi Raül Verdú». Escriptorsvalencians.tv, 10-09-2015. [Consulta: Febrer 2016].
  12. «Emotiva presentació de la nova adaptació de les Rondalles Valencianes d’Enric Valor a càrrec de J. Raül Verdú» (en ca). Centre Cultural Castellut.
  13. Alicante, Departament de Filologia Catalana. Universidad de. «I CURS DE LITERATURA POPULAR 'LES RONDALLES VALENCIANES A L'ESCOLA'» (en ca). [Consulta: 22 abril 2017].
  14. «Les “Rondalles Valencianes” d’Enric Valor cobraran vida al casc històric d’Ontinyent». Ontinyent.es, 10-04-2014. [Consulta: Abril 2017].
  15. «ARAMULTIMÈDIA - Les rondalles valencianes, protagonistes de la tercera temporada de Un Pais De Llibre». [Consulta: 22 abril 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]