Ronneburgita
 Ronneburgita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₂MnV₄O₁₂ |
| Epònim | Ronneburg |
| Localitat tipus | Abocador de Lichtenberg Absetzer, Dipòsit d'urani de Ronneburg, Gera, Turíngia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.75 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/G.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,183Å; b = 9,247Å; c = 8,651Å; β = 109,74° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | marró vermellós |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | taronja marró |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,84 g/cm³ (mesurada); 2,85 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,925 nβ = 1,960 nγ = 1,988 |
| Birefringència | δ = 0,063 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998-069 |
| Any d'aprovació | 1998 |
| Símbol | Rbu |
| Referències | [1] |
La ronneburgita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom del dipòsit d'urani de Ronneburg, a Gera, Alemanya, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La ronneburgita és un fosfat de fórmula química K₂MnV₄O₁₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1998. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ronneburgita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, tillmannsita i filatovita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a l'abocador de Lichtenberg Absetzer del dipòsit d'urani de Ronneburg, a la localitat de Gera, Turíngia (Alemanya). Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ronneburgita |
- ↑ «Ronneburgite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 setembre 2017].