Rorgó I del Maine

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRorgó I del Maine
Biografia
Mort 839 (Gregorià)
Activitat
Ocupació Cortesà i alt càrrec
Altres
Títol Comte
Família Rorgònides
Cònjuge Rotruda
Fills Gauzfrid, Count of Maine Tradueix
Rorgon II of Maine Tradueix
Joscelin Tradueix
Louis Tradueix
Bilquilda (filla de Rorgó I)
Pare Gauzlin I, Lord of Maine Tradueix
Germans Gauzbert, Count of Maine Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Roricó o Rorgó I de Maine[1] mort el 16 de juny del 839 o del 840, va ser comte de Rennes el 819 i comte del Maine de 832 a 839.

Família[modifica]

Fill de Gauslin I del Maine, senyors mainès, i d'Adeltruda, fou l'ancestre dels Rorgònides.

Biografia[modifica]

Va viure a la cort de l'emperador Carlemany i va tenir una relació amb Rotruda, la filla de l'emperador, (nascuda el 775 i morta el 810). Lluís I el Pietós li va confiar el comtat de Rennes el 819. Va fundar el 824 l'abadia Saint-Maur de Glanfeuil. Va rebre el 832 el comtat del Maine. Les llistes necrològiques de l'abadia de Saint-Denis mencionen la seva defunció un 16 de juny sense precisió de l'any, qui s'ha de situar el 839 o el 840.

Matrimonis i fills[modifica]

De la seva relació amb Rotruda, la filla de Carlemany i d'Hildegarda de Vintzgau, va tenir un fill il·legítim:

Després de la fi de la seva relació amb Rotruda, es va casar amb Biquilda, d'origen desconegut, i va tenir a:

Fonts[modifica]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  • Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 (ISBN 2-877472086)
  • Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, Éditions Bordas, abril 2007 (ISBN 978-2-04-732194-2)

Enllaços externs[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Genealogia de Roricó del Maine a Medieval Lands
  2. C. Settipani, Les origines des comtes de Nevers, a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, pàgs. 99-100 i 105 (ISBN 1-900934-01-9).