Rosàcies
 |
Aquest article tracta sobre la família botànica Rosaceae. Vegeu-ne altres significats a «Rosàcia (malaltia)». |
Rosaceae  | |
|---|---|
 Roser repent | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae Juss., 1789 Rosaceae |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Tipus | Rosa |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Les rosàcies (Rosaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les rosals (Rosales),[1] dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.[2] Conté més de 3.000 espècies,[3] agrupades en un centenar de gèneres. Inclou espècies natives d'arreu del món, especialment de l'hemisferi nord, però acostumen a mancar als deserts i a les selves pluvials.[4]
En general, són caducifòlies.[5] Poden prendre la forma d'arbres llenyosos, matolls, plantes enfiladisses o plantes herbàcies.[6]
Descripció
[modifica]Les rosàcies poden ser arbres llenyosos, arbustos o plantes enfiladisses o herbàcies.[6] Les herbes són majoritàriament perennes, però també existeixen algunes plantes anuals, com ara Aphanes arvensis.[7]:200[8]
Fulles
[modifica]Les fulles generalment estan disposades en espiral, però tenen una disposició oposada en algunes espècies. Poden ser simples o pinnades compostes (ja siguin parelles o senars). Les fulles compostes apareixen en uns 30 gèneres. El marge de la fulla és més sovint serrat. Les estípulas aparellades estan generalment presents, i són una característica primitiva dins de la família, que es perden de manera independent en molts grups d'Amygdaloideae (anteriorment anomenats Spiraeoideae).[9] Les estípules de vegades són adnates (superfície adherida a superfície)[10] al pecíol. Les glàndules o nectaris extraflorals poden estar presents als marges de les fulles o als pecíols. Les espines poden estar presents al nervi central dels folíols i al raquis de les fulles compostes.
Flors
[modifica]Les flors de les plantes de la família de les roses es descriuen generalment com a «vistoses».[11] Presenten simetria radial i gairebé sempre són hermafrodites. Les rosàcies generalment tenen cinc sèpals, cinc pètals i molts estams disposats en espiral. Les bases dels sèpals, els pètals i els estams es fusionen per formar una estructura característica en forma de copa anomenada hipant. Es poden disposar en puntes, o caps.[12] Les flors solitàries són rares. Les rosàcies tenen una varietat de colors de pètals, però el blau està gairebé completament absent.[6]
Fruits i llavors
[modifica]Els fruits es troben en moltes varietats i havien estat considerats els personatges principals per a la definició de subfamílies entre les rosàcies, donant lloc a una subdivisió fonamentalment artificial. Poden ser fol·licles, càpsules, fruita de closca, aquenis, drupes (Prunus), i fruits agregats, com el pom d'una poma, o el gavarró d'una rosa. Molts fruits de la família són comestibles, però les seves llavors contenen sovint amigdalina, que pot alliberar cianur durant la digestió si la llavor està danyada.[13]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 en l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748-1836).[14][15]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els 104 gèneres següents:[16]
- Acaena Mutis ex L.
- Adenostoma Hook. & Arn.
- Agrimonia L.
- Alchemilla L.
- Amelanchier Medik.
- Argentina Hill
- Aria (Pers.) J.Jacq. ex Host
- Aronia Medik.
- Aruncus L.
- Bencomia Webb & Berthel.
- Cercocarpus Kunth
- Chaenomeles Lindl.
- Chamaebatia Benth.
- Chamaebatiaria (Porter ex W.H.Brewer & S.Watson) Maxim.
- Chamaecallis Smedmark
- Chamaemeles Lindl.
- Chamaemespilus Medik.
- Chamaerhodos Bunge
- Cliffortia L.
- Coleogyne Torr.
- Coluria R.Br.
- Comarum L.
- Cormus Spach
- Cotoneaster Medik.
- Crataegus L.
- Cydonia Daubenton & P.Daubenton
- Dasiphora Raf.
- Dichotomanthes Kurz
- Dryas L.
- Drymocallis Fourr. ex Rydb.
- Eriobotrya Lindl.
- Exochorda Lindl.
- Fallugia Endl.
- Farinopsis Chrtek & Soják
- Filipendula Mill.
- Fragaria L.
- Geum L.
- Gillenia Moench
- Hagenia J.F.Gmel.
- Hedlundia Sennikov & Kurtto
- Hesperomeles Lindl.
- Holodiscus (K.Koch) Maxim.
- Kageneckia Ruiz & Pav.
- Karpatiosorbus Sennikov & Kurtto
- Kelseya (S.Watson) Rydb.
- Kerria DC.
- Leucosidea Eckl. & Zeyh.
- Lindleya Kunth
- Luetkea Bong.
- Lyonothamnus A.Gray
- Macromeles Koidz.
- Majovskya Sennikov & Kurtto
- Malacomeles (Decne.) Decne.
- Malus Mill.
- Marcetella Svent.
- Margyricarpus Ruiz & Pav.
- Micromeles Decne.
- Neillia D.Don
- Neviusia A.Gray
- Normeyera Sennikov & Kurtto
- Oemleria Rchb.
- Oncostylus (Schltdl.) F.Bolle
- Osteomeles Lindl.
- Pentactina Nakai
- Peraphyllum Nutt.
- Petrophytum (Nutt.) Rydb.
- Phippsiomeles B.B.Liu & J.Wen
- Photinia Lindl.
- Physocarpus (Cambess.) Raf.
- Pleiosorbus L.H.Zhou & C.Y.Wu
- Polylepis Ruiz & Pav.
- Potaninia Maxim.
- Potentilla L.
- Pourthiaea Decne.
- Prinsepia Royle
- Prunus L.
- Pseudocydonia (C.K.Schneid.) C.K.Schneid.
- Purshia DC. ex Poir.
- Pyracantha M.Roem.
- Pyrus L.
- Rhaphiolepis Lindl.
- Rhodotypos Siebold & Zucc.
- Rosa L.
- Rubus L.
- Sanguisorba L.
- Sarcopoterium Spach
- Scandosorbus Sennikov
- Sibbaldia L.
- Sibbaldianthe Juz.
- Sibiraea Maxim.
- Sieversia Willd.
- Sorbaria (Ser. ex DC.) A.Braun
- Sorbus L.
- Spenceria Trimen
- Spiraea L.
- Spiraeanthus (Fisch. & C.A.Mey.) Maxim.
- Stranvaesia Lindl.
- Taihangia T.T.Yu & C.L.Li
- Tetraglochin Poepp.
- Torminalis Medik.
- Vauquelinia Corrêa ex Bonpl.
- Waldsteinia Willd.
- Weniomeles B.B.Liu
- Xerospiraea Henrickson
Història taxonòmica
[modifica]Tradicionalment s'havia subdividit en cinc subfamílies i dues tribus basant-se en l'estructura del seu fruit:
- Subfamília Rosoideae: Conté gèneres amb petits fruits com, entre d'altres, Rosa, Rubus, Fragaria, Potentilla, Geum i Sibbaldia.
- Subfamília Maloideae o Pomoideae: Inclou el gènere de la pomera, Malus, i els d'altres fruits en pom.
- Subfamília Amygdaloideae (o Prunoideae): Inclou fruits en drupa simple com Prunus i d'altres.
- Subfamília Spiraeoideae: Inclou gèneres de fruits no carnosos com Spiraea i Sorbaria.
- Subfamília Dryadoideae: Fruits en aqueni amb estil pilós (Dryas, Cercocarpus, Chamaebatia, Cowania i Purshia).
- Tribu Neillieae: Inclou els gèneres de Stephanandra i Physocarpus.
- Aruncus: Gènere amb un representant als Països Catalans Aruncus dioicus.
- Tribu Neillieae: Inclou els gèneres de Stephanandra i Physocarpus.
Ecologia
[modifica]Les rosàcies són un dels clades de plantes que tenen ectomicorrizes, un tipus de relació simbiòtica amb fongs.[17][18] Són parasitades per plantes de l'ordre de les santalals, que són capaces de penetrar-ne la fusta.[19] Així mateix, són hostes d'afidoïdeus de diferents tipus[20] i d'himenòpters que indueixen la formació de gales.[21] El cinípid més antic que es coneix, Kinseycynips succinea, de l'Eocè superior de Rússia,[22] probablement ja mostrava aquest comportament.[23] Els cèfids, en canvi, foraden i penetren la tija de les rosàcies.[24]
Usos
[modifica]
Les rosàcies es consideren una de les sis famílies de plantes de conreu econòmicament més importants,[25] i inclouen les pomeres, les pereres, els codonyers, els nesprers, els nesprers del Japó, els ametllers, els presseguers, els albercoquers, les pruneres, els cirerers, les maduixeres, les moreres, els gerds, els aranyoners i els rosers.
Molts gèneres també són plantes ornamentals molt apreciades. Entre ells hi ha arbres i matolls (Cotoneaster, Chaenomeles, Crataegus, Dasiphora, Exochorda, Kerria, Photinia, Physocarpus, Prunus, Pyracantha, Rhodotypos, Rosa, Sorbus o Spiraea), herbàcies perennes (Alchemilla, Aruncus, Filipendula, Geum, Potentilla o Sanguisorba), plantes alpines (Dryas, Geum o Potentilla) i enfiladisses (Rosa).[5]
Tanmateix, diversos gèneres també s'han introduït com a males herbes pernicioses en algunes parts del món. Aquestes plantes invasores poden tenir impactes negatius sobre la diversitat dels ecosistemes locals un cop establertes. Entre aquests paràsits naturalitzats hi ha Acaena, Cotoneaster, Crataegus i Pyracantha.[5]
La producció d'oli de rosa a partir de flors fresques com ara Rosa damascena, Rosa gallica i altres espècies és una indústria econòmica important a Bulgària i parts de l'Àsia occidental.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 16.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ Boenigk, Wodniok i Glücksman, 2015, p. 328.
- ↑ «ROSACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 20 març 2026].
- 1 2 3 Watson, L.; Dallwitz, M.J. «The families of flowering plants: Rosaceae L.» (en anglès). Description Language for Taxonomy, 1992. Arxivat de l'original el 14 maig 2011. [Consulta: 21 abril 2010].
- 1 2 3 4 Heywood, V.H.; Brummitt, R.K.; Culham, A. [et al.].. Flowering Plant Families of the World (en anglès). Ontario (Canad+a): Firefly Books, 2007, p. 280-282. ISBN 978-1-55407-206-4.
- ↑ Stace, C. A.. New Flora of the British Isles. 4a edició. Middlewood Green, Suffolk: C & M Floristics, 2019. ISBN 978-1-5272-2630-2.
- ↑ «Rosaceae Juss.: FloraBase: Flora of Western Australia» (en anglès). calm.wa.gov.au. Arxivat de l'original el 15 març 2011. [Consulta: 21 abril 2010].
- ↑ «Phylogeny and classification of Rosaceae» (en anglès). Plant Systematics and Evolution, vol. 266, 1-2, 2007, p. 5-43. DOI: 10.1007/s00606-007-0539-9. JSTOR: 23655774.
- ↑ Beentje, H. The Kew Plant Glossary, an Illustrated Dictionary of Plant Terms (en anglès). Kew, Londres: Kew publishing, 2010. ISBN 978-1-842-46422-9.
- ↑ Genetics and Genomics of Rosaceae (en anglès). Nova York: Springer, 2008, p. 2. ISBN 978-0-387-77490-9.
- ↑ Boenigk, Wodniok i Glücksman, 2015, p. 329.
- ↑ TOXNET: CASRN: 29883-15-6
- ↑ «Rosaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 20 març 2026].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 334.
- ↑ «Rosaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 març 2026].
- ↑ Boenigk, Wodniok i Glücksman, 2015, p. 287.
- ↑ Smith, Sally E.; Read, David J. Mycorrhizal Symbiosis (en anglès). Academic Press, 26 juliol 2010. ISBN 978-0-08-055934-6.
- ↑ Kliman, 2016, «Novel Structures in Plants, Developmental Evolution of» (N. Pabón Mora i F. González).
- ↑ Resh i Cardé, 2009, «Aphids» (J. T. Sorensen).
- ↑ Resh i Cardé, 2009, «Hymenoptera (Ants, Bees, Wasps)» (D. L. J. Quicke).
- ↑ Entrada «Kinseycynips succinea» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 21 abril 2026].
- ↑ Grimaldi i Engel, 2005, p. 422.
- ↑ Grimaldi i Engel, 2005, p. 412.
- ↑ B.C. Bennett (s. d.). Economic Botany: Twenty-Five Economically Important Plant Families. Encyclopedia of Life Support Systems (EOLSS) llibre electrònic
Bibliografia
[modifica]- Boenigk, J.; Wodniok, S; Glücksman, E. Biodiversity and Earth History (en anglès). Springer, 2015. ISBN 9783662463949.
- Grimaldi, D.; Engel, M. S. Evolution of the Insects (en anglès). Cambridge University Press, 2005. ISBN 9780521821490.
- Kliman, R. M. Encyclopedia of Evolutionary Biology (en anglès). Academic Press, 2016. ISBN 9780128004265.
- Resh, R. T.; Cardé. Encyclopedia of Insects (en anglès). 2a edició. Academic Press, 2009. ISBN 978-0-12-374144-8.
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV» (en anglès). Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
Enllaços externs
[modifica]