Rosa Cazurro i Marcó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rosa Cazurro)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRosa Cazurro i Marcó
Rosa Cazurro i Marcó.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1857 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 1936 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAndreu Cazurro i Terrats Modifica el valor a Wikidata

Rosa Cazurro i Marcó (Barcelona, 11 de gener de 1857[1] - Barcelona, 14 d'abril de 1936[2]) va ser una actriu catalana, filla del també actor i director Andreu Cazurro i Terrats.[3]

Biografia[modifica]

Rosa Cazurro va néixer a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, filla de l'actor i director Andreu Cazurro[4] i Terrats (1827-1896), natural de Barcelona, i de Teresa Marcó i Martí (1827-1915), natural de Reus.[1] Fou batejada a la Catedral de Barcelona l'endemà, el 12 de gener. Fou cosina del fotògraf i comptable Ramon Puig i Marcó, fill de Clara Marcó i Martí, germana de la mare de Rosa.

Segons ella explicava en una entrevista concedida el gener de 1917,[5] un dia li va ser oferir substituir al Teatre Odeón de Barcelona a una amiga, que feia un paper de l'obra La sabateta al balcó de Frederic Soler (signada com a Serafí Pitarra). El dramaturg quedà molt satisfet i li va escriure l'obra La bala de vidre, que es va estrenar el nit del 7 d'octubre de 1869, fent Rosa el paper d'Enriqueta.

El seu nom apareix en la companyia dramàtica (no pas la lírica) del Gran Teatre del Liceu per a la temporada 1871-1872, sent director de la companyia i primer actor Joaquim Garcia-Parreño.[6] El 28 d'octubre de 1872 va estrenar La dida de Serafí Pitarra al Teatre Romea. L'any 1873 actuà al Teatre Romea de Barcelona, interpretant Lo rector de Vallfogona, de Frederic Soler, una obra sobre la vida del poeta Francesc Vicent Garcia i Ferrandis. Aquell mateix any actuà en la temporada d'estiu al Teatre Novedades de Barcelona, amb la companyia del Teatro Español de Madrid, encapçalada per l'actriu Teodora Lamadrid i l'actor Antonio Vico, qui era a més el director d'escena.[7] L'any 1874 apareix interpretant L'àngel de la guarda, una altra obra de Serafí Pitarra.[8] L'abril de 1875 l'obra amb la qual apareix als diaris és Lo ferrer de tall, al Teatre Romea,[9] també de Serafí Pitarra, que s'havia estrenat just feia un any, el 16 d'abril de 1874 al mateix teatre amb ella fent un paper masculí, el del Manxaire.[5] El 28 de setembre d'aquell any estrenà l'obra Dones! de Josep Maria Arnau al Romea.[10] La seva aparició als diaris correspon a l'any 1876, en una producció del mes de març amb Lo ferrer de tall i Lo jardí del general, ambdues de Serafí Pitarra.[11] La seva darrera actuació va tenir lloc el 7 de març de 1878 amb La mà freda, original de Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta, estrenada al teatre Romea, en el paper de Socors.

Es va casar amb Cristòfol Trays i Urgellés l'11 de juny de 1878,[12] retirant-se dels escenaris. Cristòfor Trays morí el 18 d'agost de 1926.[13] Rosa Cazurro va morir sense fills l'any 1936.[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1857, llibre 1r, número de registre 185.
  2. «Esquela de defunció de Rosa Cazurro». La Vanguardia, 13-05-1936, pàg. 3.
  3. «Andreu Cazurro». enciclopedia.cat. [Consulta: 26 agost 2018].
  4. A la inscripció del naixement, aquest cognom apareix com a Cusurro i l'ofici del pare com a plomer.
  5. 5,0 5,1 «Roza Cazurro, darrer actriu "d'aquells temps"». El Teatre Català, 13-01-1917, pàg. 24-27.
  6. «Gran Teatro del Liceo». Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1872, 1872, pàg. 62.
  7. «Teatro Novedades - Temporada de verano 1873». La Imprenta, 22-05-1873, pàg. 3239 (11a de l'exemplar).
  8. «Diversiones públicas - Romea». La Imprenta, 07-05-1874, pàg. 2746 (2a de l'exemplar).
  9. «Crónica local». La Imprenta, 03-04-1875, pàg. 1741 (5a de l'exemplar).
  10. «Diversiones públicas - Romea». La Imprenta, 28-09-1875, pàg. 5842 (2a de l'exemplar).
  11. «Diversiones publicas - Romea». La Imprenta, 02-03-1876, pàg. 1482 (2a de l'exemplar).
  12. Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1878, número de registre 1191.
  13. «Esquela d'aniversari de defunció de Cristòfor Trays». La Vanguardia, 06-10-1927, pàg. 1.
  14. Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al XIX (en català). Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 73. ISBN 9788497663830. 

Enllaços externs[modifica]