Rosa Creixells i Valls
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1840  l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
| Mort | 1914 (73/74 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | puntaire |
| Ocupador | Universitat de Barcelona, catedràtica (2000–) |
Rosa Creixell i Valls (l'Hospitalet de Llobregat, 1840 - Madrid, 1914) fou una puntaire catalana, que es va guanyar la fama amb els seus brodats i va ser "Encajera de la Reina".
Biografia[modifica]
Va néixer a Can Creixells, una masia ubicada a la Marina. Fou filla del matrimoni entre Llorenç Creixells i Arrufat i Maria Valls i Bartalot;[1] germana de l'empresari Baldiri Creixells i Valls i de l'industrial Francesc Creixells i Valls; i tieta de Joan Creixells i Vallhonrat.[1]
Va aprendre a fer puntes des de petita de la mà de seva tieta Rosa Valls al taller de blondes i puntes de coixí de la família materna.[2]
El 1856, amb tan sols 16 anys, es casà amb Josep Huguet i Casamitjana, dibuixant de randes i proveïdor del taller de Rosa Valls.[3] El matrimoni va tenir tres filles Josefa, Pilar i Rosa Huguet Creixells.[2]
El 1858 es traslladaren a Madrid, on existia el mercat de blondes i encaixos més important d'Espanya,[2] amb la idea de crear un negoci propi per a vendre les blondes fetes a l'Hospitalet i altres indrets de Catalunya. La qualitat del producte va fer que fossin proveïdors de bona part de l'aristocràcia espanyola, així com de la reina regent Maria Cristina de Borbó, i de la seva filla Isabel II d'Espanya, qui l'any 1861 la va nomenar "Encajera de la Casa Real".[4] Els seus treballs eren tan valorats, que la Duquessa de Montpensier va pagar 2.500 pessetes per un vel de barret.[5] Va continuar els vincles amb el taller de l'Hospitalet encarregant la feina a conegudes puntaires de l'Hospitalet, com la Mora, la Xica del Gaspa, la Cristina del Moro, la Margarita del Fabot i l'Andalona.[1]
Entre els seus treballs en punta de coixí hi ha un mocador fet a partir d'un dibuix francès estil Lluís XVI i una capa per anar al teatre per a la Duquessa de Medinaceli feta en punta de Chantilly.[2] Va fer una punta de Chantilly, que va exposar, d'un metre quadrat, representant la família reial espanyola amb els ambaixadors del Marroc.[5]
El negoci fou seguit per les seves tres filles, Josefa (1857-1939), Rosa i especialment Pilar Huguet Creixells (1868-1950);[2] i posteriorment per Eloïsa Ballester Huguet, filla de Josefa i neta de Rosa i per les besnétes (Bellestar-Vilahur).[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Marcé i Sanabra, Francesc. Hospitalencs d'ahir. 1994. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet de Llobregat, p. 106-110. ISBN 84-604-9519-1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mª Dolores Barreda Pérez. «Rosa Crexells» (en castellà). AEPE Asociación Española de Pintores y Escultores, 01-05-2018. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ Solà i Parera, Àngels. «Les puntaires del Baix Llobregat». A: Cristina Borderías. Les dones i la història del Baix Llobregat. I. 1a edició. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002, p. 330. ISBN 84-8415-361-4.
- ↑ Proposta de noms de dones per al nomenclàtor
- ↑ 5,0 5,1 «Rosa Creixells Valls». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 febrer 2015].