Rosa Hernáez i Esquirol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRosa Hernáez i Esquirol
Josep Santpere i Pei i Rosa (Rosita) Hernáez Esquirol (ANC-1-402-N-9099).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1887 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri del Poblenou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant i actriu Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosep Santpere i Pei Modifica el valor a Wikidata
FillsMary Santpere Modifica el valor a Wikidata

Rosa Hernáez i Esquirol (Barcelona, 6 de juny de 1887 Barcelona, 17 de desembre de 1964) coneguda popularment com a "Rosita", va ser una ballarina clàssica, cantant de sarsuela i actriu.[1][2]

Va formar part del cos de ball de Pauleta Pàmies després d'haver estat florista de la Rambla. Va conèixer Josep Santpere i Pei interpretant La Santa Espina, d'Àngel Guimerà, al Teatre Principal. Junts van representar moltes sarsueles, operetes i vodevils. Es van casar i van ser pares de cinc fillsː Pepita, Ramon, Maria (Mary Santpere), Gabriel i Teresa. Van formar una parella artística molt popular al primer terç del segle xx. Va estrenar i popularitzar el famós cuplet "Remena, nena" en una obra del mestre Torrents, músic nascut a Begues que va col·laborar molt estretament amb la Compania de Josep Santpere. L'obra La reina ha relliscat va gaudir d'un gran èxit. Van fer junts, anys després, una versió còmica i musical del “Tenorio” i van girar per tot Catalunya. Després de la Guerra Civil i de la mort del seu marit el mateix any en què va acabar la guerra (1939), va viure retirada del món del espectacle fins que va morir a Barcelona el 17 de desembre de 1964.[2]

Referències[modifica]

  1. «Rosa Hernáez Esquirol (1887-1964)». Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 «El clan dels Santpere». Bibliotecavirtual. Diputació de Barcelona. [Consulta: 24 novembre 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Josep Cunill, Gran Teatro Español (1892-1935). Història del primer teatre del Paral·lel. Barcelona: Fundació Imprimatur. Abril 2011
  • Antoni Vallescà, Santpere: L'home i l'artista. Barcelona, 1931