Rosa Maria Sardà i Tàmaro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picto infobox masks.pngRosa Maria Sardà Creu de Sant Jordi 1984
Naixement Rosa Maria Sardà i Tàmaro
30 de juliol de 1941 (1941-07-30) (73 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Cònjuge Josep Maria Mainat (divorciats)
Premis Goya
Millor actriu secundària
1993 - ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?
2001 - Sin vergüenza

IMDB Fitxa a IMDb

Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelona, 30 de juliol del 1941) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pertany a una família molt vinculada amb l'espectacle: el seu besavi, la seva àvia, una cosina van ser actors. És la germana gran del periodista i showman televisiu Xavier Sardà, i el seu fill, Pol Mainat (que va tenir en el seu matrimoni amb Josep Maria Mainat, membre del trio còmic La Trinca) també és actor.

De formació autodidacta, començà a fer teatre d'afeccionats en el seu barri natal, Horta. En el 1962 va fer el salt al teatre professional, a la companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena, amb l'obra Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso i, d'aquesta companyia, passà a la d'Alejandro Ulloa i, posteriorment, a la de Pau Garsaball, amb l'obra En Baldiri de la Costa. Amb posterioritat, entrà en el camp televisiu (el 1975, protagonitzant Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet i el 1979, portant el programa Festa amb Rosa Maria Sardà) i el cinematogràfic (amb El vicari d'Olot, de Ventura Pons).

En actiu des de la dècada del 1970, va començar com a actriu còmica, però més tard ha participat en nombrosos projectes en variats registres en teatre, cinema i televisió en català i castellà. Ha guanyat nombrosos premis i és considerada una excel·lent actriu.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

Com a actriu[modifica | modifica el codi]

Com a directora[modifica | modifica el codi]

  • 1994: Shirley Valentine de Willy Russell
  • 1994: Fugaç de Josep Maria Bernet i Jornet
  • 1996: El visitant d'Eric-Emmanuel Schmitt
  • 1999: Cantonada Brossa, conjuntament amb Josep Maria Mestres, Josep Muntanyès i Lluís Pasqual. Premi de la Crítica de Barcelona
  • Ai carai, de Josep Maria Benet i Jornet

Principals premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els grans mites de la interpretació: les estrelles». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
  2. Els Premis Terenci Moix recorden l'escriptor i distingeixen Rosa Maria Sardà i Eduardo Mendoza a Diari de Girona, 23/4/2009
  3. 3cat24.cat Rosa Maria Sardà rep la Medalla d'Or de l'acadèmia espanyola de cinema Consulta 25/10/2010
  4. Rosa Maria Sardà, distingida amb el Premi Miramar d'honor,Diari Ara, 18/03/2015, pàgina 44
  5. «Rosa Maria Sardà guanya el Premi Max d'Honor». CCMA.cat, 25 de març 2015. [Consulta: 25/3/2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Josep Maria Benet i Jornet i Sergi Belbel Rosa Maria Sardà ha arribat a la glòria publicat a la revista Cultura número 33 (1992)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]