Rosa Maria Sardà i Tàmaro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRosa Maria Sardà i Tàmaro

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Rosa Maria Sardà Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 2020 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Limfoma Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciódirectora de teatre, actriu de teatre, actriu de cinema, presentadora de televisió, comedianta, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –  11 juny 2020 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 abril 1997Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosep Maria Mainat (divorciats)
FillsPol Mainat Sardà Modifica el valor a Wikidata
GermansXavier Sardà i Tamaro Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0003030 Allocine: 15982 Allmovie: p151836 TMDB.org: 962
Musicbrainz: 01d4a3d3-ab61-473b-a493-44379f2c58c4 Modifica el valor a Wikidata

Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelona, 30 de juliol del 1941 - 11 de juny de 2020)[1] fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.[2]

Biografia[modifica]

Pertanyia a una família molt vinculada amb l'espectacle: el seu besavi, la seva àvia i una cosina van ser actors. Era la germana gran del periodista i showman televisiu Xavier Sardà, i el seu fill, Pol Mainat també actor,[3] que va tenir amb la seva parella Josep Maria Mainat, membre del trio còmic La Trinca, amb qui no es va arribar a casar.[4]

De formació autodidacta, començà a fer teatre d'afeccionats en el seu barri natal, Horta. El 1962 va fer el salt al teatre professional, a la companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena, amb l'obra Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso i, d'aquesta companyia, passà a la d'Alejandro Ulloa i, posteriorment, a la de Pau Garsaball, amb l'obra En Baldiri de la Costa. Amb posterioritat, entrà en el camp televisiu (el 1975, protagonitzant Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet i el 1979, portant el programa Festa amb Rosa Maria Sardà) i el cinematogràfic (amb El vicari d'Olot, de Ventura Pons).

En actiu des de la dècada del 1970, va començar com a actriu còmica, però més tard va participar en nombrosos projectes en diversos registres en teatre, cinema i televisió en català i castellà. Va guanyar nombrosos premis i és considerada una excel·lent actriu.

El 24 de juliol de 2017 va retornar la Creu de Sant Jordi que la Generalitat de Catalunya li atorgà l'any 1994,[5] i posteriorment recomanà a Isabel Coixet que també retornés la seva.[6]

Va morir l'11 de juny de 2020 als 78 anys a causa d'un càncer.[1]

Filmografia[modifica]

Teatre[modifica]

Com a actriu[modifica]

Com a directora[modifica]

  • 1989: Ai carai, de Josep Maria Benet i Jornet
  • 1994: Shirley Valentine de Willy Russell
  • 1994: Fugaç de Josep Maria Bernet i Jornet
  • 1996: El visitant d'Eric-Emmanuel Schmitt
  • 1999: Cantonada Brossa, conjuntament amb Josep Maria Mestres, Josep Muntanyès i Lluís Pasqual. Premi de la Crítica de Barcelona

Principals premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Mor Rosa Maria Sardà als 78 anys». Ara, 11-06-2020 [Consulta: 11 juny 2020].
  2. «Els grans mites de la interpretació: les estrelles». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  3. «Tot queda a casa». El Periódico, 16-06-2010. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015 [Consulta: 10 d’agost 2015]. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine.
  4. Sánchez, Ana. «Conozca a Josep Maria Mainat como la palma de su mano» (en castellà). El Periódico, 09-03-2016. [Consulta: 1r octubre 2020].
  5. «Rosa Maria Sardà va tornar al juliol la Creu de Sant Jordi en considerar que no la mereixia "ateses les circumstàncies"». El Món, 19-11-2017. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2017. [Consulta: 20 novembre 2017].
  6. Villanueva, Marc «Isabel Coixet insultante: lo que ha hecho con su Creu de Sant Jordi, que devolverá» (en castellà). El Nacional, 26-11-2019 [Consulta: 28 novembre 2019].
  7. «Margarida Xirgu». [Consulta: 3 agost 2022].
  8. «Edicions anteriors - Premis Butaca 2021» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-09-29. [Consulta: 1r octubre 2022].
  9. «Edicions anteriors - Premis Butaca 2021» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-09-29. [Consulta: 26 setembre 2022].
  10. Els Premis Terenci Moix recorden l'escriptor i distingeixen Rosa Maria Sardà i Eduardo Mendoza a Diari de Girona, 23/4/2009
  11. 3cat24.cat Rosa Maria Sardà rep la Medalla d'Or de l'acadèmia espanyola de cinema Consulta 25/10/2010
  12. Rosa Maria Sardà, distingida amb el Premi Miramar d'honor, Diari Ara, 18/03/2015, pàgina 44
  13. «Rosa Maria Sardà guanya el Premi Max d'Honor». CCMA.cat, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
  14. «Rosa Maria Sardà, Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2016». Acadèmia del Cinema Català, 16-12-2015. [Consulta: 31 desembre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Josep Maria Benet i Jornet i Sergi Belbel Rosa Maria Sardà ha arribat a la glòria publicat a la revista Cultura número 33 (1992)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosa Maria Sardà i Tàmaro