Rosa Navarro Duran

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRosa Navarro Duran
Rosa Navarro Duran.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Rosa Navarro Durán Modifica el valor a Wikidata
1947 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòloga, professora d'universitat i escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Rosa Navarro Durán (Figueres, Alt Empordà, 1947) és una filòloga i catedràtica de Literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, on exerceix la docència des de 1969. Ha estat jurat del Premi Príncep d'Astúries de les Lletres des de 2000 a 2014, del Premi Princesa d'Astúries de les Lletres de 2015 i del Premi Miguel de Cervantes de 2012 a proposta de la CRUE.[1][2]

Filla de Manuel Navarro, militar, natural de Cubo del Vino (Zamora), i de Margarita Durán, de Figueres. És la gran de dues germanes. Va cursar els estudis a les escoles nacionals de Figueres i a l'Institut Ramon Muntaner, de la mateixa ciutat. Des de l'any 1964 resideix a Barcelona, on es va traslladar per estudiar la carrera universitària.

L'any 1969 ja exercia com a professora a la Universitat de Barcelona, docència que mai ha interromput (va ser també catedràtica de l'institut de batxillerat Jaume Balmes de Barcelona durant els anys 1974-1983). Llicenciada en Filologia Hispànica (Universitat de Barcelona, any 1969). Catedràtica de Literatura espanyola de la Universitat de Barcelona des de gener de 1991. Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona el maig de 1981 amb la tesi "El cancionero sevillano de la biblioteca del CSIC (nº 3.857) del fondo Rodríguez Marín"; va obtenir el premi extraordinari de doctorat. Ha exercit diverses funcions de gerència: com a directora del Departament de Filologia espanyola (1991-1997), membre de la Comissió Política Científica de la UB (1997-2000), Coordinadora del programa de doctorat de la Secció de Literatura (2000-2003) Membre de la Comissió tècnica de la Comissió de Política científica de la Universitat de Barcelona (2001-2008), coordinadora de l'àrea de Filologia i Filosofia de l'ANEP (2001-2004) i presidenta de la Comissió d'Humanitats per a l'avaluació del professorat de l'ANECA (2005-2009). Jurat del "Premio Príncipe de Asturias de las Letras" (2000-2008), del Premi de literatura Juvenil Edebé (2001-2008) i del Premi d'Investigació literària "Gerardo Diego" (2007-2008).

És especialista en literatura espanyola de l'edat d'or i en poesia contemporània. Treballadora infatigable, les seves investigacions han produït més d'un centenar d'articles, col·laboracions en actes de congressos, edicions i monografies, en les quals ha tractat sobre diferents autors clàssics de la literatura castellana. Sens dubte, la principal aportació la va donar a conèixer l'any 2002, i va consistir en la identificació de l'autor del Lazarillo i la nova datació i interpretació de l'obra, fins ara, considerada com a obra anònima i pertanyent al gènere de la novel·la picaresca. Navarro atribueix l'obra a Alfonso de Valdés (mort a Viena el 1532), secretari de cartes llatines de l'emperador Carles V, de família jueva conversa i seguidor d'Erasme de Rotterdam, i passa de considerar-la una obra picaresca a ser una crítica erasmista als clergues corruptes de l'època en forma d'una declaració judicial en boca del pregoner de Toledo, Lázaro de Tormes, a qui li demanen informació sobre el que es diu de l'arxiprest de Sant Salvador, el seu últim amo (pregona el seus vins i està casat amb la seva criada i diuen que amiga). Segons Navarro l'obra es va gestar vers 1530-1531 i no als voltants de 1550, com s'havia proclamat amb anterioritat. Sobre aquesta qüestió ha escrit: "Lazarillo de Tormes" de Alfonso de Valdés (Salamanca: 2002), "Lazarillo de Tormes" y las lecturas de Alfonso de Valdés, (Cuenca: 2003), Alfonso de Valdés, autor del "Lazarillo de Tormes" (Madrid: 2003, 2ª ampliada: 2004), l'edició de l'obra: La vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y adversidades, (Cuenca: 2004), "La vida del Lazarillo de Tormes" y los dos Diálogos de Alfonso de Valdés. Palabras y asuntos en común (Santander: 2006), "Suplico a vuestra merced…" Invitación a la lectura del "Lazarillo de Tormes" (Vigo, 2008).

A partir de l'any 2002 ha realitzat diverses publicacions en revistes especialitzades aprofundint en el tema del Lazarillo i el seu autor, a Silva (2003), Quimera (2004), El Noticiero de las ideas (2004), a La ficción novelesca en los siglos de oro y la literatura europea (2005), Clarín (2006), a les Actas del I Congreso Internacional de la Sociedad Española de Estudios Literarios de Cultura Popular (2006), a Estudis Romànics (2006) o a les Actes del Congrés Internacional "Retos del hispanismo en la Europa central y del Este" (2007). Amb anterioritat havia tingut cura de l'edició d'algunes obres d'Alfonso de Valdés com Diálogo de Mercurio y Carón (Barcelona: 1987; Madrid: 1999), Diálogo de las cosas acaecidas en Roma (Madrid: 1992). Estudis que li proporcionen un aprofundit coneixement d'aquest autor, que sumat a la coneixença de la literatura de l'època, li permet arribar a les anteriors conclusions i revolucionar el món literari.

És autora de moltes edicions de textos castellans de l'edat d'or: l'anònim Libro de las suertes (Madrid: 1986), Obras de Luis Carrillo y Sotomayor (Madrid: 1990), Poesía de Francisco de Aldana (Barcelona: 1994), Novelas ejemplares de Miguel de Cervantes (Madrid: 1995 i 2005), La dama boba i El perro del hortelano de Lope de Vega (Barcelona: 2001), La famosa tragicomedia de Peribáñez i el Comendador de Ocaña de Lope de Vega (Madrid: 2002), Tragicomedia de Lisandro y Roselia de Sancho de Muñón (Madrid: 2008); i ha editat quatre volums de Novela picaresca (Madrid: 2004, 2005, 2007 i 2008), amb l'edició de La vida de Lazarillo de Tormes de Alfonso de Valdés, Guzmán de Alfarache de Mateo Alemán; La vida del Buscón de Francisco de Quevedo, Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache de Mateo Luján de Sayavedra, La primera parte del guitón Onofre de Gregorio González; Libro de entretenimiento de la pícara Justina de Francisco López de Úbeda (Baltasar Navarrete), La hija de Celestina de A. J. de Salas Barbadillo; Relaciones de la vida del escudero Marcos de Obregón de Vicente Espinel i La vida y hechos de Estebanillo González de Estebanillo González. Altres aportacions són: Poemas inéditos de Félix Persio, Bertiso (Sevilla, 1983), Comentar textos literarios (Madrid: 1990), La mirada al texto (Barcelona: 1995, 2008), ¿Por qué hay que leer a los clásicos? (Barcelona: 1996), Cómo leer un poema (Barcelona: 1998, 2004, 2008), Breve historia de la literatura española (Madrid: 1997), en col·laboració amb Carlos Alvar i Baltasar Navarrete, Cervantes (Madrid: 2003), Escenas cervantinas (Madrid: 2005). Té diversos assaigs sobre l'obra de Francisco Ayala i una introducció a Nada de Carmen Laforet (Barcelona: 1995 i Madrid: 2006).

Ha publicat nombrosos articles a revistes especialitzades com: Insula, Boletín de la Real Academia Española, Revista de Filología Española, Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, Archivo Hispalense (Sevilla), Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo (Santander), "Bulletin Hispanique" (Bordeaux), Anales de la Literatura Española (Alacant), Syntaxis (Tenerife), Anales Cervantinos (Madrid), Anuario de estudios cervantinos (Vigo), Mélanges de la Casa Velázquez (Madrid), Anthropos (Barcelona), Salina (Tarragona), Clarín (Oviedo), La Perinola (Pamplona) i Cuadernos de Teatro Clásico (Madrid), entre altres.

Adaptacions de Clàssics per a estudiants: Mitos del mundo clásico (Madrid: 2002), Cantar de Mio Cid (Barcelona: 2007), Don Quijote de la Mancha (Barcelona: 2007), El conde Lucanor (Barcelona: 2008), La Celestina (Barcelona: 2008). Adaptacions de Clàssics per a infants, amb il·lustracions de Francesc Rovira: El Quijote contado a los niños (2005), Tirante el Blanco contado a los niños (2005), Platero y yo de Juan Ramón Jiménez contado a los niños (2006), El Lazarillo contado a los niños (2006), El Cid contado a los niños (2007), La Odisea contada a los niños (2007), Leyendas de Bécquer contadas a los niños (2008), Novelas ejemplares de Cervantes contadas a los niños (2008).

Referències[modifica]

  1. Berasátegui, Blanca; Azancot, Nuria «Rosa Navarro Durán». Revista "El Cultural" (El Mundo), 15-05-2003 [Consulta: 24 juny 2016].
  2. «Rosa Navarro Durán». GRETEL (Grupo de Investigación de literatura infantil y juvenil y educación literaria de la Universitat Autònoma de Barcelona). [Consulta: 24 juny 2016].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Amador Menéndez Velázquez
Premi Internacional d'Assaig Jovellanos
2019
Succeït per:
Luis Roda García