Rosa de foc (documental)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per la pel·lícula de 2014 de Manuel Huerga, vegeu Barcelona, la Rosa de Foc.
Infotaula de pel·lículaRosa de foc
Rosa de Foc
Fitxa tècnica
Direcció José A. Fernández
Producció Àlex Miquel
Mikel Ardanaz
So Maur Gascó
Natalia Etxarri
Fotografia Diego Barraza Dominguez
Muntatge José A. Fernández
Diego Barraza Dominguez
Productora Unidad Documental Jorge Müller
Dades i xifres
País Espanya
Data d'estrena 2002
Durada 80 minuts
Idioma original català
castellà
anglès
Temàtica
Gènere Documental
Lloc de la narració Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Rosa de Foc és una pel·lícula documental estrenada l'any 2002, realitzada i produïda per la Unidad Documental Jorge Müller.

Argument[1][modifica]

Barcelona, juny de 2001. Davant la reunió prevista pel Banc Mundial a la ciutat, centenars de col·lectius socials s'uneixen per organitzar una conferència paral·lela que proposi models de desenvolupament diferents als establerts per la mundialització neoliberal. Tot i que els dirigents del Banc Mundial renuncien acudir a Barcelona, la mobilització es manté i desenes de milers de ciutadans participen en aquesta convocatòria lúdica i festiva. Tanmateix, tot acabarà amb greus incidents.

El govern acusarà els manifestants de cometre actes vandàlics, però seran moltes les organitzacions, mitjans de comunicació internacionals i institucions oficials que denunciaran l'actuació de la policia i l'acusaran de provocar els aldarulls.

Certs mitjans de comunicació només van mostrar les imatges de grups minoritaris d'esvalotadors radicals, que donaven la impressió que representaven la majoria del moviment antiglobalització; encara que altres mitjans periodístics de l'Estat espanyol i internacionals, així com institucions oficials, es van desmarcar d'aquesta visió i van denunciar l'actuació de la policia, a la qual van arribar a acusar de provocar els altercats.

El documental Rosa de Foc permet als espectadors submergir-se en les manifestacions, participar en les assemblees celebrades pels ciutadans, els diferents moviments ideològic-polítics participants (especialment els alternatius) i, sobretot, disposar de més elements per forjar la seva pròpia opinió dels fets. Els creadors afirmen tenir una decidida vocació divulgativa, de manera que el documental està disponible per a qualsevol col·lectiu o particular interessat per veure-ho, difondre-o distribuir-lo.[2]

La pel·lícula compta a més amb els testimonis de Susan George, Carlos Taibo i Samir Amin.

Referències[modifica]

  1. Unidad Documental Jorge Müller. «Rosa de foc» (PDF) (en castellà). [Consulta: 9 setembre 2014].
  2. «Documental "ROSA DE FOC"» (en castellà). [Consulta: 9 setembre 2014].