Rosalina (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicRosalina 
Designació provisionalS/1986 U 4 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit d'Urà i satèl·lit regular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perStephen P. Synnott
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment13 gener 1986 Modifica el valor a Wikidata
EpònimRosalina Modifica el valor a Wikidata
Cos pareUrà Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a69.926,795 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,00011[1] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,56 d[1] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,27876 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi36 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa250 Eg[3] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana1,33 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial0,012 m/s² Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament~0,031 km/s
Albedo0,08 Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de superfície
mitjana
64 K Modifica el valor a Wikidata
Part degrup de Pòrcia Modifica el valor a Wikidata

Rosalina és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert mercès a les fotografies del satèl·lit Voyager 2 el 13 de gener de 1986, i se li va assignar la denominació temporal S/1986 U 4.[4] La seva denominació definitiva es deu a la filla del desterrat Duc de l'obra Al vostre gust de William Shakespeare. També se'l coneix amb el nom Urà XIII.[5]

Rosalina pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també Bianca, Crèssida, Julieta, Pòrcia, Desdèmona, Cupid, Belinda i Perdita.[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[7] radi de 36 km[8] i albedo geomètrica de 0,08.[6]

En les imatges de la Voyager 2 Rosalina apareix com un objecte quasi esfèric. La relació dels eixos de l'esferoide prolat de Rosalina és 1,0-0,8.[8] La seva superfície és de color grisós.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
  2. «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  3. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  4. Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
  5. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
  6. 6,0 6,1 6,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
  7. Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
  8. 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.

Enllaços externs[modifica]