Rosalyn Tureck

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRosalyn Tureck
Dades biogràfiques
Naixement Rosalyn Tureck
14 de desembre de 1914
Chicago
Mort 17 de juliol de 2003(2003-07-17) (als 88 anys)
Nova York
Alma mater Juilliard School
Activitat professional
Ocupació pianista
Ocupador Universitat d'Oxford
Influències de Johann Sebastian Bach
Instrument piano
Modifica dades a Wikidata

Rosalyn Tureck (Chicago, Illinois, 14 de desembre de 1914 - Nova York, 17 de juliol, 2003) fou una pianista estatunidenca.

Estudià amb Sophia Brilliant-Liven (1925-29), amb Jan Chiapusso (1929-31) i amb Olga Samarov, en la Juilliard School of Music (fins al 1935), on aconseguí la màxima qualificació. Debutà a Chicago el 1930, on féu dos recitals dedicats enterament a Bach. El 1936 tocà, com a solista acompanyada per l'Orquestra de Filadèlfia, en el Carnegie Hall de Nova York. L'any següent, en el Town Hall d'aquesta ciutat; donà una sèrie de sis concerts, sempre a base de Bach. Aquest mateix any efectuà una gira pels Estats Units i Canadà. El 1944 i 1945 donà a Nova York una sèrie annual de tres concerts, també a base d'obres de Bach.

El seu primer viatge a Europa tingué lloc el 1947, any en què actuà a Copenhaguen. El 1954 emprengué diverses gires per Europa, donant-se conèixer en els Festivals de Venècia, els Països Baixos i Edimburg. Més tard, tocà a Sud-àfrica i Sud-amèrica. Després actuà en el Festival d'Israel (1963) i efectuà una altra gira per Nord-amèrica (1963-64) i una altra per Europa el 1965.

Va ser professora en el Conservatori de Filadèlfia (1935-42), en la Mannes School de Nova York i en l'Acadèmia Juilliard de la mateixa ciutat (1943-53), en la secció de música de la Universitat de Colúmbia (1953-55) en la de Washington a Saint Louis (1963-64).

Premis[modifica]

Fou guanyadora del concurs de piano de Chicago de 1928, en el concurs commemoratiu de Schubert (1935), en el de la Federació Nacional de Música (1935), i va guanyar el premi Phi Beta (1936). Més endavant adoptà, sense abandonar el piano, el clavicèmbal i el clavicordi. Va escriure un llibre Introducció a la interpretació de Bach, en tres volums (1960). És pràcticament únic, entre tots els intèrprets, el seu cas d'especialització, però també és impossible escoltar música millor tocada de l'obra de l'anomenat <pare de la música>, perquè Rosalyn Tureck emprengué un estudi total de l'obra de Bach en el qual no sols té en compte la unitat en si, aïllada, sinó la paleografia i la historia musical, tot això ajudat per una sensibilitat totalment adequada al seu autor predilecte. És a dir, que va aconseguir no penetrar-hi des de fora, per oferir-ne una versió més o menys encertada –el qual sembla ser el camí normal--, sinó, a partir de la mateixa realitat sensible de l'autor, vessar-la cap a fora i, fins i tot, permetent-se, en aquest sentit, les llibertats que, dintre de la seva sensibilitat, eren lògiques.

Bibliografia[modifica]