Roser Amadó i Cercós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRoser Amadó i Cercós
Biografia
Naixement22 gener 1944 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
SepulturaCementiri de Sant Gervasi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsLluís Domènech i Girbau Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webb01arquitectes.com… Modifica el valor a Wikidata

Roser Amadó i Cercós (Barcelona, 22 de gener de 1944 - 12 de setembre de 2023) fou una arquitecta catalana.[1][2]

Biografia[modifica]

Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular en 1968. Treballà associada a Lluís Domènech i Girbau.[1]

La seva obra se situa entre el racionalisme eclèctic i l'arquitectura avantguardista, amb influència de l'estil internacional, i amb especial èmfasi en valors com el funcionalisme i l'espacialisme.[3]

Van ser autors de la reconversió de l'editorial Montaner i Simón en la Fundació Antoni Tàpies (1986-1990),[4] així com de la nova seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1990-1993).[5] També van ser els responsables del projecte del centre històric de Lleida (1981-1984), compost pel Palau de Justícia, l'ascensor de Canyeret, l'escola Cervantes i el parc de Màrius Torres.[6][2]

Per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 van projectar a la Vila Olímpica del Poblenou l'edifici d'oficines Eurocity 1 (1989-1992), amb un cos quadrat de dues plantes elevat sobre el sòl per una estructura metàl·lica de malla lleugera.[7]

Altres obres seves són: l'edifici d'habitatges del carrer del del Rec Comtal, 20, de Barcelona (1982-1985),[8] la seu social de Carburos Metálicos SA (1990-1994), la nau d'emmagatzematge d'Honda a Santa Perpètua de Mogoda (1992-1993),[9] una illa de 240 habitatges al centre comercial de La Maquinista (1999-2003), l'Hotel Chic & Basic a Amsterdam (2006-2007), la Casa Semàfor i la Caserna dels Carrabiners al Prat de Llobregat (2006 -2009) i el Teatre Núria Espert a Sant Andreu de la Barca (2004-2010).

El 2001 va fundar l'empresa B01 Arquitectes al costat de Lluís Domènech, Ramon Domènech, Carles Cortadas, Sander Laudy i Laura Pérez.

El 12 de setembre de 2023 morí a Barcelona i fou enterrada al cementiri de Sant Gervasi.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Roser Amadó i Cercós | enciclopedia.cat». [Consulta: 21 novembre 2023].
  2. 2,0 2,1 Ballester Esquivias, José María. «Transformadora de la Barcelona contemporánea» (en castellà). El Debate, 14-09-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
  3. Baldellou. Capitel. 2001. Pàg. 602-607
  4. Gausa Cervelló Pla. 2002. C1
  5. Montaner. 2005. Pàg 145
  6. «Roser Amadó». [Consulta: 24 juny 2015].
  7. Gausa Cervelló Pla. 2002. Pàg.O24
  8. Gausa Cervelló Pla. 2002. N31
  9. Gausa Cervelló Pla. 2002. Q38