Rosi Braidotti

De Viquipèdia
Infotaula de personaRosi Braidotti
Braidotti.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Latisana (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Canberra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis de gènere Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsofa, professora d'universitat, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Utrecht Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Premis

Lloc webrosibraidotti.com Modifica el valor a Wikidata

Rosi Braidotti (Latisana, 28 de setembre de 1954) és catedràtica de Filosofia i directora del Centre per les Humanitats de la Universitat d'Utrecht.[1]

Trajectòria[modifica]

Tot i néixer a Itàlia, va créixer a Austràlia, on va llicenciar-se a la Universitat Nacional Australiana a Canberra, i va fer els estudis de doctorat en Filosofia a La Sorbona de París. Des del 1988 ha estat professora a la Universitat d'Utrecht.

És considerada una de les pioneres en els estudis de la dona a Europa.[2] La seva carrera ha rebut múltiples reconeixements, com el doctorat honoris causa de la Universitat de Linköping (Suècia, 2013) i de la Universitat de Hèlsinki (2007), i el Premi Erasmus de la Comissió Europea (2010).

Entre les seves obres de referència traduïdes en llengua castellana destaquen Sujetos nómadas (Paidós, 2000), Metamorfosis. Hacia una teoría materialista del devenir (Akal, 2003), Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade (Gedisa, 2004), Transposiciones (Gedisa 2009), The Posthuman (2013), traduït al castellà com Lo Posthumano (Gedisa, 2015)[3] i Por una política afirmativa. Itinerarios éticos (Gedisa, 2018).[4] En català, ha publicat Les posthumanitats a debat (Breus CCCB, 2017) i Coneixement Posthumà (Arcàdia, 2020).[5][6][7]

Referències[modifica]

  1. «Rosi Braidotti». +Humans. CCCB. [Consulta: 19 novembre 2015].
  2. Fernández, Lola. «“La izquierda no ha querido saber nada del feminismo: lo descarta como un movimiento cultural”» (en castellà), 13-06-2018. [Consulta: 21 desembre 2020].
  3. Oliver Albau, Griselda. «Rosi Braidotti: “Posthumà és una paraula molt molesta”». Núvol, 04-12-2015. [Consulta: 21 desembre 2020].
  4. Roqueta, Marta. «La feminista del bat de beisbol». El Temps, 08-11-2019. [Consulta: 21 desembre 2020].
  5. Goula, Elisabet. «Un nou 'nosaltres'». Ara, 25-09-2020. [Consulta: 21 desembre 2020].
  6. Claret, Jaume. «Entre intel·ligència artificial i emergència climàtica». Ara, 03-10-2020. [Consulta: 21 desembre 2020].
  7. Burdeus, Joan. «Posthumà, massa posthumà». El País, 19-12-2020.

Enllaços externs[modifica]