Rosita Segovia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Candelaria Rosa Balcells Font 2 de febrer 1922 Barcelona |
| Mort | 24 de setembre de 2003 (als 81 anys) Barcelona  |
| Activitat | |
| Ocupació | coreògrafa, ballarina, professora de ballet |
| Art | Ballarina dansa clàssica, coreógrafa i professora |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis Premi coreografia de L'Habana (1950) Estrellas Puerto Rico (1974) Oscar latino coreografía Bolero de Ravel (1976) Oscar a la mejor artista (1977) Premi Orange Boule de Miami (1978)[1] | |
| Lloc web |  Rosita Segovia a Internet Movie Database (anglès) |
 | |
Rosa Balcells Font (Barcelona, 2 de febrer 1922 - 24 de setembre 2003), de nom artístic Rosita Segovia, va ser ballarina de dansa clàssica i dansa espanyola, coreògrafa i professora de dansa espanyola.
Va ballar amb el Ballet d'Alicia Alonso, va ser primera ballarina al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1936-37[2] i durant gairebé vint anys la ballarina estrella de la companyia d'Antonio, el bailaor.
És considerada una de les figures catalanes més rellevants de la dansa espanyola.[3] Nascuda al barri gòtic de Barcelona i casada quatre vegades,[2] va obrir dues escoles amb el seu nom especialitzades en aquesta disciplina, una als Estats Units i una altra de molt coneguda a Barcelona, que han format nombrosos ballarins de renom. També va actuar a diverses pel·lícules de cinema.
Formació
Rosita Segovia va estudiar dansa clàssica amb Pauleta Pàmies i Joan Magrinyà, al Liceu de Barcelona, i es va formar en dansa espanyola amb El Cartagenero i el mestre Bautista.[3] Pauleta Pàmies la va presentar com l'Ocellet.[4]
Carrera professional
Ballarina
Va esdevenir ballarina professional al Gran Teatre del Liceu de molt joveneta, als dotze anys, i ja als quinze n'era la primera ballarina, fent de parella artística de Joan Magrinyà. Més tard, encara als anys trenta, va viatjar a Cuba convidada per Pro-Arte Musical per a treballar amb els coreògrafs Fernando i Alberto Alonso a la companyia de dansa nacional del país, el prestigiós Ballet d'Alicia Alonso, amb el qual va ballar a Cuba, Mèxic i Estats Units.[4]
L'any 1949 va tornar a Barcelona ballant amb Nina Verchinina i Olga Morosota. El 1950 va tornar a ser primera ballarina al Liceu.[5] L'any 1953, Antonio Ruiz Soler, Antonio, va formar una companyia de dansa pròpia per a la qual va escollir Rosita Segovia com a ballarina estrella, amb qui va fer la volta al món diverses vegades. Un dels ballets més cèlebres que va protagonitzar va ser El sombrero de tres picos a la Scala de Milà, amb música de Manuel de Falla, coreografia de Léonide Massine i decorat pintat per Picasso. A l'Exposició Universal de Brussel·les de 1954 va ballar La vida breve, cantada per Victòria dels Àngels. També va destacar a El amor brujo, Puerta de Tierra, Pas a quatre (coreografiada per Antonio amb música de Sorozábal) i Fantasía galaica. En 1969, amb quaranta-set anys, es va retirar dels escenaris com a ballarina.[4]
Professora i directora d'escoles de dansa
En 1970 va obrir la seva escola de dansa clàssica i espanyola a l'avinguda Josep Tarradellas de Barcelona, l'Estudi de Rosita Segovia, que continua en funcionament avui dia tot i que amb un altre nom: flamenkita. Tres anys més tard, en 1973, va obrir-ne una sucursal a Miami, amb els alumnes de la qual va formar després la companyia de dansa espanyola Ballet Español Rosita Segovia.[6]
Estil
La seva mare era una artista de revista del Paral·lel i el seu pare era compositor. L'estil de Segovia era rigorós, ben presentat, disciplinat i amb una tècnica excel·lent; però ja des del seu naixement havia conegut que calia donar ànima i vida als espectacles. Les seves interpretacions van ser sempre molt expressives, sent molt important per a ella afegir una component de bona actriu quan ballava.
Era considerada una dona de gran bellesa, refinada i elegant. Com a artista, la seva paleta expressiva era molt rica, tant podia ser subtil i refinada a la dansa clàssica, o l'escola bolera, com interpretar el pal flamenc d'arrel més popular.
Filmografia
- 1945: Marina
- 1954: Carrusel napolitano, de Michael Powell
- 1956: Todo es posible en Granada, de Sáenz de Heredia
- 1959: Luna de miel, de Michael Powell, amb Antonio Ruiz, Liudmila Tcherina i Leónidas Massine.
Referències
- ↑ «Balcells Font, Rosa» (en castellà). MCNBiografias.com. Micronet, SA. [Consulta: 6 desembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 Martí, Ramón. Rosita Segovia -Biografia novel·lada (en castellà). Editorial Badaya, 2006. ISBN 84-611-0780-2.
- ↑ 3,0 3,1 Dansa espanyola Generalitat de Catalunya (català)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Salas, Roger «Rosita Segovia, ballarina i coreògrafa» (en castellà). El País, 25-09-2003 [Consulta: 6 desembre 2013].
- ↑ «Rosita Segovia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hubbard, Diane «Dansa Espanyola. Més que flamenc» (en anglès). Orlando Sentinel [Orlando], 10-01-1993 [Consulta: 6 desembre 2013].
Enllaços externs
Rosita Segovia a Internet Movie Database (anglès)- Rosita Segovia a Liquid Maps (consulta 6 Des 2013)
Bibliografia
- Martí, Ramón. Rosita Segovia -Biografia novel·lada (en castellà). Editorial Badaya, 2006. ISBN 84-611-0780-2.