Ross Lee Finney
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 desembre 1906  Wells (Minnesota) |
| Mort | 4 febrer 1997 (90 anys) Carmel-by-the-Sea (Califòrnia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Universitat de Michigan Smith College |
| Membre de | |
| Professors | Nadia Boulanger, Alban Berg i Roger Huntington Sessions |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Premis
| |
   | |
Ross Lee Finney (Wells, 23 de desembre de 1906 - Carmel-by-the-Sea, 4 de febrer de 1997) va ser un compositor estatunidenc que va ensenyar durant molts anys a la Universitat de Michigan.[1]
Biografia[modifica]
Era un músic precoç: amb dotze anys ja tocava en un trio i amb 21 anys era membre d'un grup de jazz.[2] Va rebre la seva formació inicial al Carleton College i a la Universitat de Minnesota. També va estudiar amb Nadia Boulanger, Edward Burlingame Hill, Alban Berg (de 1931/32) i Roger Sessions (el 1935). El 1928 va passar un any a la Universitat Harvard i després es va incorporar a la facultat del Smith College, on va fundar l'arxiu «Smith College Archives» i va dirigir l'Orquestra de Cambra de Northampton.[3] El 1935, la seva composició de poemes d'Archibald MacLeish va guanyar el premi Connecticut Valley, i el 1937, el seu primer quartet de corda va rebre un premi Pulitzer Scholarship. Una beca Guggenheim va finançar viatges a Europa el 1937. Durant la Segona Guerra Mundial, Finney va servir a l'Oficina de Serveis Estratègics i va rebre un Purple Heart[a] i un Certificat de Mèrit.[3]
El 1948, després d'una segona beca Guggenheim, Finney es va unir a la facultat de la Universitat de Michigan. Hi va fundat The Electronic Music Studios el 1965[1] i va compondre la partitura per a la celebració del cent-cinquantè aniversari de la Universitat de Michigan el 1967.[3] Es va jubilar el 1974.[1]
Les obres de Finney es van presentar a la Congregació de les Arts de 1965 al Hopkins Center del Dartmouth College, a la Universitat de Kansas, a la Universitat del Sud de Califòrnia, i al Festival de Música Contemporània de 1966 a la Universitat de Michigan a Ann Arbor. Finney va obtenir molts honors, incloent membres a l'Institut Nacional d'Arts i Lletres, membres honoraris a Phi Beta Kappa[b] i un doctorat honorari a la universitat Carleton College. La seva Segona simfonia va representar els Estats Units a la Tribuna internacional dels compositors de 1963 a la seu de la UNESCO a París.[3]
D'acord amb les notes dels Compositors Enregistraments, Inc. enregistrament de la Sonata per a violoncel de Finney núm. 2 (al voltant de 1953), Fantasia cromàtica I per a violoncel en sol (1957) i Piano Trio No 2 (1954), va rebre el Premi de Roma el 1960 i la Medalla Brandeis el 1968. Se cita en aquestes notes que havia començat a escriure música en sèrie de tant en tant a partir del 1950 amb el seu Quartet de corda núm. 6 (una obra que utilitza principis de sèrie però que apareix "en E" a la partitura), la seva següent composició després de la sonata.
Va escriure vuit quartets de corda, quatre simfonies, així com altres obres orquestrals, altres obres de cambra i cançons. En els seus darrers anys, Finney va compondre una sèrie d'obres que exploraven la naturalesa i l'experiència de la memòria, que combinaven l'organització en sèrie, així com cites de música ffolk i popular: Summer in Valley City (1969) per a banda de concerts; Two Acts for Three Players (1970) per a clarinet, piano i percussió; Landscapes Remembered (1971) per a orquestra de cambra; Spaces (1971) per a orquestra; Variacions sobre una memòria (1975) per a orquestra de cambra; i Skating Down the Sheyenne (1978) per a banda. Finney va compondre les partitures de ball Heyoka (1981) i The Joshua Tree (1984) per a Erik Hawkings, i el 1984 va completar la seva primera òpera, Weep Torn Land, amb llibret propi.
Finney va morir el 4 de febrer de 1997 a casa seva a Carmel-by-the-Sea a l'estat de Califòrnia. Tenia 90 anys.[1]
Notes[modifica]
- ↑ El Cor Porpra (anglès:Purple Heart) és una condecoració de les Forces Armades dels Estats Units, creada per George Washington el 7 d'agost de 1782, i atorgada a tots aquells que han resultat ferits o morts mentre servien des del 5 d'abril de 1917 amb les Forces Armades dels Estats Units, o han mort de resultes de les seves ferides
- ↑ La Phi Beta Kappa Society (ΦΒΚ) és la societat d'honor acadèmica més antiga dels Estats Units
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Obituary: Ross Lee Finney». The University Record. Universitat de Michigan, 18-02-1997. Arxivat de l'original el 2021-09-26. [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ «Chamber & Solo Music of Ross Lee Finney & William Bolcom» (en anglès). CRI (reedició per New World Records), 1996. [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Leslie Bassett, "Notes del programa", 1966 Festival de música contemporània The School of Music de la Universitat de Michigan, 2-9 de novembre de 1966, Ann Arbor, Michigan
Bibliografia[modifica]
- «Enregistraments de so i vídeo de la col·lecció Ross Lee Finney, 1938-1986» (en anglès). arxius Rodgers and Hammerstein of Sound Recorded. New York Public Library for the Performing Arts.
- Kozinn, Allan «Ross Finney, 90, compositor de la música moderna i lírica» (en anglès). The New York Times, 07-02-1997.
- White, John Norman. La música per a piano en solitari de Ross Lee Finney: un estudi del paper de l'editor basat en la correspondència escrita inèdita entre Finney i John Kirkpatrick, amb un examen detallat de la quarta sonata per a piano. Universitat Estatal de Jacksonville. Dissertació. 1974.
Enllaços externs[modifica]
- «Ross Lee Finney papers 1916-1996» (en anglès). Archives & Manuscripts. The New York Public Library. [Consulta: 15 març 2022].
- «Ross Lee Finney Papers, ca. 1960s-1980» (en anglès). University of Michigan Library. [Consulta: 15 març 2022].
- Duffie, Bruce. «Entrevista amb Ross Lee Finney» (en anglès), 05-07-1986.