Rossend Llurba i Tost

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRossend Llurba i Tost
Dades biogràfiques
Naixement 30 de novembre de 1887
Mort 21 de març de 1954 (66 anys)
Activitat professional
Ocupació Escriptor i assagista
Modifica dades a Wikidata

Rossend Llurba i Tost (El Vilosell, Les Garrigues, 29 de novembre de 1887 - Barcelona, 21 de març de 1954) fou un lletrista de cançons, autor dramàtic i articulista català, a més d'editor. Autor del primer cuplet escrit en català l'any 1917 amb el títol "La Font del Xirineu", interpretat per Raquel Meller, que li va demanar una composició en català, conscient d'un públic que li estava demanant que cantés en català.[1] Aquesta va ser la primera de tota una corrua de lletres per a cuplet. També va contribuir a la divulgació del tango tot editant la publicació El tango de moda, sent-ne el director. Va escriure una història del Paral·lel, d'un món que coneix molt bé des que neix i durant la seva evolució; aquest llibre no es va arribar a publicar fins a l'agost de 2017.

Va viure més de 50 anys al barri del Poble-sec de Barcelona.

Cançons[modifica | modifica el codi]

Diari de Llurba en una exposició sobre l'Avinguda del Paral·lel al CCCB.
  • Alma tanguera. Música de Carlos Marcucci
  • Amor argentino. Música de Joan Suñé
  • Amor sólo una vez pasa. Música de Joan Suñé
  • Arrímate, Pamperita. Música de Joan Suñé
  • Barrio chino. Música de Llurba i J. Roberto
  • Con todo amor. Música de Rafael Iriarte
  • Dame tu piquito. Música d'Antoni Castells Casas
  • De la aldea al Music-hall. Música d'Antoni Castells Casas
  • Devota del padre cura. Música de Joan Suñé
  • Devuélveme mis besos. Música de Rafael Iriarte
  • El Cuplet català. Música de Càndida Pérez
  • El fill de l'adroguer. Música de Càndida Pérez
  • El mico de Pasqua. Música de Càndida Pérez
  • La Bella O. Música ds'Isidre Xalabardé
  • La font del Xirineu. Música de Joan Suñé
  • El fox-trot del meu cosí. Música de Joan Viladomat
  • La Maja del puerto. Música de Càndida Pérez
  • La muller d'en Manelic. Música de Càndida Pérez
  • La noia barcelonina. Música d'Álvaro Retana
  • La guitarra llora. Música de Càndida Pérez
  • La Orfeonista. Música de Càndida Pérez
  • La pequeña Asunción. Música d'Antoni Castells Casas
  • La "perduda". Música de Joan Aulí
  • La prometença. Música de Felip Caparrós
  • La voz de la guitarra. Música de Càndida Pérez
  • L'Esquella de la Torratxa. Música de Càndida Pérez
  • L'héroe desconegut. Música de Càndida Pérez
  • Mina del Bataclán. Música Manuel Tell.
  • Paraules que el vent s'emporta. Música de Càndida Pérez
  • Pasqua florida. Música de Càndida Pérez
  • Per telèfon. Música de Càndida Pérez
  • Revetlla d'amor. Música de Càndida Pérez
  • Torna amb mi. Música de Càndida Pérez

Obra dramàtica[modifica | modifica el codi]

  • 1910. Festa completa
  • 1911. La cançó de l'ambulant
  • 1911. Un comediant de per riure
  • 1912. Nuvolada d'estiu
  • 1912. La darrera disbauxa
  • 1913. Lladres a casa!
  • 1913. L'ànima de les coses
  • 1914. El vestidet de la nena
  • 1914. De cara al sol
  • 1914. El terror de les criades
  • 1915. Una apuesta galana
  • 1915. Drama d'amor
  • 1922. El vestidito del nene
  • 1922. Pasqua florida o les caramelles
  • 1927. La cançó del Paral·lel
  • 1927. Gold!
  • 1932. A través d'Amèrica
  • 1936. Del infierno a la tierra
  • 1938. Jorn de festa
  • 1939. La Costa Brava
  • 1940. El patio del farolillo
  • 1941. Segundo servidor
  • 1941. La cala
  • 1941. El miserere de la montaña
  • 1942: El patio azul (traducció a l'espanyol de "El pati blau" de Santiago Rusiñol)
  • 1942. Ellas tienen la culpa
  • 1942. Bajo el sol de la Pampa
  • 1943. Carita de sol
  • 1949. Magdalena de les Drassanes
  • 1949. Foc a les garberes!
  • 1949. Les enramades
  • 1950. Lluna de mel a Montecarlo
  • 1950. Salón Imperial

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • 2007. Pere Sagristà. Del cuplet al tango. Un passeig per la vida i obra de Rossend Llurba i Tost (1887-1954). Article dins de: El Poble-sec. Retalls d'història. Les ressenyes del CERHISEC, núm. 8

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pere Gaviria «Rossend Llurba, l'emperador del Paral·lel». TV3 [El Vilosell], 13-08-2017 [Consulta: 15 agost 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rossend Llurba i Tost Modifica l'enllaç a Wikidata