Rossend Nobas i Ballbé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRossend Nobas i Ballbé

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1841 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1891 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou (Dep. I, nínxol exterior, illa 2a, 1411) 
Dades personals
Formació professionalEscola de la Llotja
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Artescultura
Movimentrealisme i romanticisme
ProfessorsVenanci Vallmitjana i Barbany Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrederic Masriera i Manovens, Josep Reynés i Gurguí, Josep Llimona i Bruguera i Josep Gamot i Llúria Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Obres destacables

L'Aurora, quadriga que remata el monument de la Cascada del Parc de la Ciutadella (Barcelona)

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 18415 de febrer de 1891[1]) fou un orfebre i escultor català.[2] Va practicar una escultura realista, naturalista i virtuosa.

Biografia[modifica]

Fill de Pasqual Nobas i Puigrubí de Barcelona i Teresa Vallvé i Bartolí de Reus. Va néixer al carrer de Corders, on el seu pare es dedicava a fer de llauner i on ell mateix va començar a exercir com a artesà tant en la fosa com en el cisellat.[3] Aquests coneixements li varen permetre treballar d'argenter a l'obrador de la família Masriera amb els quals va mantenir una bona relació tota la seva vida essent, posteriorment, mestre del mateix Frederic Masriera i Manovens.[4]

Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, aprenent escultura de la mà dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany en el taller dels quals va entrar a treballar. Va rebre classes de pintura amb Claudi Lorenzale i Pau Milà i Fontanals, que li van despertar l'interès pel romanticisme i per la pintura a l'aquarel·la, una especialitat que, tot i no dedicar-se professionalment, dominava i on acostumava a realitzar aquarel·les instantànies.[3] Després de treballar amb els Vallmitjana, va posar taller propi a Barcelona, primer a la plaça de l'Oli, més tard al carrer de Casanova i finalment al carrer de Provença.[3]

El 1866 va exposar a París amb gran èxit. Va guanyar reconeixement com a escultor amb l'obra Segle XIX, també coneguda com a Torero ferit, amb la que va guanyar la medalla de segona classe a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid de 1871.[4] Amb el Bust de Cervantes va ser premiat a l'Exposició Universal de Viena de 1873, i amb el Bust de Fortuny ho va ser a Filadèlfia.[3]

Va fer centenars d'imatges religioses, escultura funerària, escultura pública urbana i especialment retrats, una especialitat en què va adquirir una gran fama i va ser molt sol·licitat per les grans famílies barcelonines perquè els immortalitzés. Destaquen entre d'altres el bust de la senyora de Güell i els de membres de la família Masriera. També va ser l'escultor de la facultat de Medicina de Barcelona[3] Moltes de les seves obres es varen perdre en el decurs de les diverses revoltes de començament de segle xx fins a final de la Guerra Civil espanyola. Una de les pèrdues més destacades és la del fris dedicat a "la història del treball" que hi havia a la casa Bajot, obra de Guastavino al passeig de Gràcia 32 de Barcelona, del qual només en resta una petita part i que fou destruït en instal·lar un rètol comercial. Altre exemple de pèrdua és l'estàtua de Güell i Ferrer.[5]

Al seu taller va tenir com a deixebles a Josep Gamot, Josep Reynés i Gurguí, Manel Fuxà i Leal, Torquat Tasso i Nadal, Anselm Nogués i Garcia, Josep Llimona i Bruguera, Joan Serra i Pau, Joan Flotats i Llucià, Frederic Masriera i Manovens i el medallista Damià Pradell i Pujol.[6]

Sepultura de Rossend Nobas al cementiri del Poblenou (Barcelona), amb làpida obra de l'escultor Miquel Tusquellas Tarragó

Va morir sobtadament d'una pneumònia que va contreure mentre tenia cura de la seva mare Teresa Vallvé i Bartolí, germana de Mateu Bellver Bartolí, que morí un mes abans als 84 anys.[3][7]

Obres destacades[modifica]

Estàtua de Mercuri al Casino Mercantil de Barcelona
Monument a Rafael Casanovas, a Barcelona

Referències[modifica]

  1. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1891, número de registre 1322. La inscripció indica que tenia 50 anys en morir.
  2. «Rossend Nobas i Ballbé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Roca y Roca, J. Nota necrològica. La Vanguardia, 8 de febrer de 1891
  4. 4,0 4,1 Subirachs Burgaya, Judit; Alcolea Blanch, Santiago. «Rossend Nobas». A: Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA: de Caravaggio a Picasso : sala de exposiciones BBVA, Palacio del Marqués de Salamanca, Madrid, 9 de octubre-7 de diciembre 2008 (en castellà). BBVA, 2008, pp.140. ISBN 9788493513351 [Consulta: 11 març 2011]. [Enllaç no actiu]
  5. Llopis, Artur La cascada del Parc de la Ciutadella. La Vanguardia, 4 d'agost de 1966
  6. Subirachs, pàg. 81
  7. «Defuncions.1891.registre núm.102 jutjat institut». Arxiu Administratiu de Barcelona, 04-01-1891. [Consulta: 1r maig 2019].
  8. Subirachs, pàg. 135
  9. «"Ten valor y confía en Dios"». [Consulta: 20 setembre 2021].
  10. Encinas, Ramón Sales. «Redescubriendo Barcelona y más allá: 21/12/2016 Casa Blajot, la antigua Sastrería Gales y la "Història dels progressos de la Humanitat" de Rossend Nobas», 08-01-2017. [Consulta: 20 setembre 2021].

Bibliografia[modifica]

  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del MNAC/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • DDAA, La Gran Enciclopèdia en català. Volum 14, (2004), Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5442 3
  • SUBIRACHS i BURGAYA, Judit. L'Abadia de Montserrat. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. Volum 146 de Biblioteca Abat Oliba, 1994. ISBN 8478265775. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rossend Nobas i Ballbé