Rossend Nobas i Ballbé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRossend Nobas i Ballbé
Rossend Nobas i Ballbé (1891).jpg
Biografia
Naixement 1841
Barcelona
Mort 5 febrer 1891 (49/50 anys)
Lloc d'enterrament Cementiri del Poblenou (Dep. I, nínxol exterior, illa 2a, 1411) 
Formació professional Escola de la Llotja
Activitat
Ocupació Escultor
Art escultura
Moviment realisme i romanticisme
Professors Venanci Vallmitjana i Barbany
Alumnes Frederic Masriera i Manovens, Josep Reynés i Gurguí i Josep Llimona i Bruguera
Influències
Influències en
Obres destacables
Font de la Cascada 02.jpg
L'Aurora, quadriga que remata el monument de la Cascada del Parc de la Ciutadella (Barcelona)
Modifica les dades a Wikidata

Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 18415 de febrer de 1891[1]) fou un orfebre i escultor català.[2] Va practicar una escultura realista, naturalista i virtuosa.

Biografia[modifica]

Fill de Pasqual Nobas i Puigrubí de Barcelona i Teresa Vallvé i Bartolí de Reus. Va néixer al carrer de Corders, on el seu pare es dedicava a fer de llauner i on ell mateix va començar a exercir com a artesà tant en la fosa com en el cisellat.[3] Aquests coneixements li varen permetre treballar d'argenter a l'obrador de la família Masriera amb els quals va mantenir una bona relació tota la seva vida essent, posteriorment, mestre del mateix Frederic Masriera i Manovens.[4]

Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, aprenent escultura de la mà dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany en el taller dels quals va entrar a treballar. Va rebre classes de pintura amb Claudi Lorenzale i Pau Milà i Fontanals, que li van despertar l'interès pel romanticisme i per la pintura a l'aquarel·la, una especialitat que, tot i no dedicar-se professionalment, dominava i on acostumava a realitzar aquarel·les instantànies.[3] Després de treballar amb els Vallmitjana, va posar taller propi a Barcelona, primer a la plaça de l'Oli, més tard al carrer de Casanova i finalment al carrer de Provença.[3]

El 1866 va exposar a París amb gran èxit. Va guanyar reconeixement com a escultor amb l'obra Segle XIX, també coneguda com a Torero ferit, amb la que va guanyar la medalla de segona classe a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid de 1871.[4] Amb el Bust de Cervantes va ser premiat a l'Exposició Universal de Viena de 1873, i amb el Bust de Fortuny ho va ser a Filadèlfia.[3]

Va fer centenars d'imatges religioses, escultura funerària, escultura pública urbana i especialment retrats, una especialitat en què va adquirir una gran fama i va ser molt sol·licitat per les grans famílies barcelonines perquè els immortalitzés. Destaquen entre d'altres el bust de la senyora de Güell i els de membres de la família Masriera. També va ser l'escultor de la facultat de Medecina de Barcelona[3] Moltes de les seves obres es varen perdre en el decurs de les diverses revoltes de començament de segle XX fins a final de la Guerra Civil espanyola. Una de les pèrdues més destacades és la del fris dedicat a "la història del treball" que hi havia a la casa Bajot, obra de Guastavino al passeig de Gràcia 32 de Barcelona, del qual només en resta una petita part i que fou destruït en instal·lar un rètol comercial. Altre exemple de pèrdua és l'estàtua de Güell i Ferrer.[5]

Al seu taller va tenir com a deixebles a Josep Gamot, Josep Reynés i Gurguí, Manel Fuxà i Leal, Torquat Tasso i Nadal, Anselm Nogués i Garcia, Josep Llimona i Bruguera, Joan Serra i Pau, Joan Flotats i Llucià, Frederic Masriera i Manovens i el medallista Damià Pradell i Pujol.[6]

Làpida de l'escultor al cementiri de Poble Nou (Barcelona)

Va morir sobtadament d'una pulmonia que va contreure mentre tenia cura de la seva mare Teresa Vallvé i Bartolí, germana de Mateu Bellver Bartolí, que morí un mes abans als 84 anys.[3][7]

Obres destacades[modifica]

Estàtua de Mercuri al Casino Mercantil de Barcelona

Referències[modifica]

  1. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1891, número de registre 1322. La inscripció indica que tenia 50 anys en morir.
  2. «Rossend Nobas i Ballbé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 Roca y Roca, J. Nota necrològica. La Vanguardia, 8 de febrer de 1891
  4. 4,0 4,1 Subirachs Burgaya, Judit; Alcolea Blanch, Santiago. «Rossend Nobas». A: Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA: de Caravaggio a Picasso : sala de exposiciones BBVA, Palacio del Marqués de Salamanca, Madrid, 9 de octubre-7 de diciembre 2008 (en castellà). BBVA, 2008, pp.140. ISBN 9788493513351 [Consulta: 11 març 2011]. 
  5. Llopis, Artur La cascada del Parc de la Ciutadella. La Vanguardia, 4 d'agost de 1966
  6. Subirachs, pàg. 81
  7. «Defuncions.1891.registre núm.102 jutjat institut». Arxiu Administratiu de Barcelona, 04-01-1891. [Consulta: 1r maig 2019].
  8. Subirachs, pàg. 135

Bibliografia[modifica]

  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del MNAC/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • DDAA, La Gran Enciclopèdia en català. Volum 14, (2004), Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5442 3
  • SUBIRACHS i BURGAYA, Judit. L'Abadia de Montserrat. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al realisme. Volum 146 de Biblioteca Abat Oliba, 1994. ISBN 8478265775. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rossend Nobas i Ballbé Modifica l'enllaç a Wikidata