Rossinyol (bolet)
Cantharellus cibarius  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Cantharellales | ||||||||
| Família | Cantharellaceae | ||||||||
| Gènere | Cantharellus | ||||||||
| Espècie | Cantharellus cibarius Fr., 1821 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Craterellus cibarius Cantharellus neglectus Cantharellus cibarius f. neglectus Cantharellus carneoalbus Cantharellus rufipes Cantharellus cibarius var. flavipes Cantharellus cibarius var. rufipes Cantharellus cibarius var. squamulosus Cantharellus cibarius subsp. squamulosus Cantharellus cibarius var. albidus Cantharellus cibarius var. albipes Cantharellus cibarius var. carneoalbus Cantharellus cibarius var. inodorus Cantharellus cibarius var. latifolius Cantharellus cibarius var. longipes Cantharellus cibarius var. multiramis Cantharellus cibarius var. nanus Cantharellus cibarius var. neglectus Cantharellus cibarius var. pallidifolius Cantharellus cibarius var. pallidus Cantharellus cibarius var. salmoneus Cantharellus cibarius var. squamosus Merulius alectorolophoides Merulius cibarius Agaricus alectorolophoides
| ||||||||
.svg){kind=icon}
|
Cantharellus cibarius | |||
El rossinyol[1] (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; cibarius: comestible) o ginesterola és un tipus de bolet excel·lent comestible i molt cercat. En algunes regions de Catalunya (Gironès, Alta Garrotxa...) és conegut com a vaqueta, i a Cerdanya també se'n diu bolet de vaca.
Descripció
És tot massís i de color groguenc, groc-daurat o ataronjat, però el peu és més atenuat a la base. El barret, de 4 a 10 cm., primer és convex, després aplanat-deprimit i finalment en forma d'embut; el seu marge és ondulat. Fa una olor agradable, fruitada, i el seu gust és dolç.
Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.
Hàbitat
Es fa als boscos de planifolis (alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes) i coníferes, des de la primavera fins a la tardor, segons la pluja.
Gastronomia
Sol utilitzar-se en guisats i és apte per a assecar o salar. També es pot menjar cru.
Perill de confusió
Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloració similar. Són, per una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és comestible, i, per l'altra, la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.
Referències
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
