Roswitha de Gandersheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
serventa de Déu Rosvita, o
Hrotsvitha de Gandersheim
Roswitha of Gandersheim.jpg
canongessa
Naixement Hrotswit von Gandersheim ("fort crit")
ca. 935
Saxònia? (Alemanya)
Mort ca. 1002
Bad Gandersheim (Baixa Saxònia, Alemanya)
Festivitat 5 de setembre
Fets destacables Escriptora, primera dramaturga d'Occident
Orde Monges benedictines

Roswitha, Hrotsvitha, Rosvita o Hrotsvit de Gandersheim (ca. 935 – Bad Gandersheim, Baixa Saxònia, ca. 1002) fou una canongessa secular de l'Orde de Sant Benet. Poeta i autora dramàtica en llatí, és la primera autora alemanya coneguda; i la primera persona d'Occident que escrigué obres de teatre després de la caiguda de l'Imperi Romà. És venerada localment com a serventa de Déu.

A Europa, Hroswita de Gandersheim és de l'única persona que es conserven textos teatrals medievals escrits, fins que a les acaballes de l'Edat Mitjana començaren a posar-se per escrit comèdies transmeses oralment. Va escriure sis comèdies seguint l'estil i la tècnica de Terenci.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hrotsvit nasqué en una família noble d'Alemanya. Ingressà com a canongessa a l'abadia benedictina de Gandersheim, on estudià sota la direcció de Rikkardis i Gerberg. Aquesta era germana de l'emperador Otó I i havia escrit un poema, Carmen de gestis Oddonis Imperatoris, sobre la història de l'imperi cap al 962. Gerberga va fer que Rosvita conegué l'obra dels autors literaris llatins, i la familiaritat amb ells es fa palesa en la seva mateixa obra literària, amb clara influència de Virgili, Horaci, Ovidi, Plaute i Terenci, la mètrica del qual va imitar. L'obra de Rosvita s'inscriu en el marc del Renaixement Otonìà.

Obres[modifica | modifica el codi]

La font més important de la seva obra és el Codex Clm 14485 de la Bayerische Staatsbibliothek (Munic), copiat per mans diverses a Gandersehim cap a la fi del segle X, i descobert per l'humanista Konrad Celtis en 1493/94 a St. Emmeram de Ratisbona.

L'autora dividí les obres en tres llibres. El Llibre de les llegendes conté vuit llegendes en llatí, en versos hexàmetres dactílics. Normalment, narra casos on la castedat i la perseverança dels herois cristians es contraposen als dels pagans, febles i pecadors.

El Llibre del drama conté les obres més conegudes de Roswitha: sis comèdies escrites sobre el model de les de Terenci, que foren preses com a objecte d'estudi del llatí a l'abadia de Gandersheim. Són obres essencialment dialogades.

Abadia de Gandersheim.
Església de Gandersheim.
  • Gallicanus
  • Dulcitius
  • Callimachus
  • Abraham
  • Pafnutius, sobre la llegenda de Taís i Pafnuci de Tebes
  • Sapientia

El tercer llibre conté dos poemes històrics en hexàmetres:

  • Gesta Ottonis, història de la dinastia imperial entre 919 i 965,
  • Primordia coenobii Gandeshemensis, història del monestir de Gandersheim entre 846 i 919.

Reconeixement[modifica | modifica el codi]

Al seu monestir i a l'orde es venerà com a serventa de Déu, amb festivitat litúrgica el 5 de setembre.

Des de 1973, a Bad Gandersheim es concedeix el Premi Roswitha per a escriptores, i l'Anell de Roswitha per a una actriu. L'asteroide 615 Roswitha rep aquest nom en honor seu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roswitha de Gandersheim Modifica l'enllaç a Wikidata