Roter Frontkämpferbund
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | military association (en)  Partit Comunista d'Alemanya | ||||
| Ideologia política | comunisme | ||||
| Forma jurídica | associació registrada | ||||
| Història | |||||
| Creació | juliol 1924 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 3 maig 1929 | ||||
| Reemplaçat per | Kampfbund gegen den Faschismus (en) | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| 3 maig 1929 | dissolució | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Ernst Thälmann | ||||
El Roter Frontkämpferbund (en català: Front Roig de Combat o Front Roig de Lluita, abreujat RFB), usualment anomenat Rotfrontkämpferbund, va ser una organització paramilitar del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) que va existir durant la República de Weimar, tot i que oficialment estava registrada com una associació no política. La milícia va existir entre 1924 i 1929, quan va ser prohibida en ser declarada extremista per les autoritats socialdemòcrates alemanyes.
Història[modifica]
El Roter Frontkämpferbund va ser fundat pel KPD l'estiu de 1924 i va estar compost en bona part per comunistes veterans de la Primera Guerra Mundial.[1] L'objectiu de l'RFB no era servir com un exèrcit revolucionari que derroqués el poder establert, sinó servir en tasques d'agitació política als carrers i, en última instància, mantenir les aptituds militars dels seus veterans de guerra.[2][3] A diferència del que ocorria amb altres milícies paramilitars, com el Reichsbanner socialdemòcrata o l'Stahlhelm nacionalista, l'RFB no va comptar amb cap suport o protecció institucional. Les Sturmabteilung nazis (SA) solien enfrontar-se sovint amb els membres de l'RFB.
A l'Alemanya d'aleshores eren molts els que creien que el Roter Frontkämpferbund era en realitat el quadre de formació per a la posterior i futura creació d'un «Exèrcit Roig» controlat pel KPD.[1] Des d'agost de 1925 el govern estatal va intentar coordinar-se amb els governs dels Länder i aconseguir una il·legalització conjunta de l'RFB, però aquests intents inicialment no van prosperar.[4] El 1928, el Roter Frontkämpferbund va assolir el seu màxim nombre de membres: 106.000.[5]
Tanmateix, el 1928, després d'alguns incidents ocorreguts entre la policia prussiana i l'RFB, el Ministre de l'Interior de Prússia va començar a preparar la futura prohibició de l'RFB. Després d'això, el desembre de 1928, la policia prussiana va prohibir a l'RFB realitzar noves concentracions, després que el mes anterior uns incidents entre nazis i comunistes deixessin 3 morts.[4] No obstant això, alguns mesos més tard, les milícies de l'RFB van acudir a la manifestació de l'1 de maig de 1929, després que el 25 de març els seus líders haguessin fet una crida per aconseguir una «mobilització massiva».[6] Malgrat la crida anterior dels líders del Roter Frontkämpferbund, durant l'1 de maig les seves milícies no van estar a l'altura de les circumstàncies, i van haver de fer front a una duríssima repressió policial que va deixar 33 morts.[7][8] Després d'aquests incidents, l'RFB va ser definitivament prohibit per les autoritats al maig-juny de 1929. Contràriament a la llegenda perpetuada per alguns historiadors, les desercions de membres de l'RFB cap a les SA van ser molt rares.[9]
Marxa[modifica]
El Roter Frontkämpferbund usava com a «himne» una marxa anomenada Die Rote Front Marschiert durant els mítings i desfilades de carrer. A continuació es presenta la lletra alemanya traduïda:
| Versió original | Traducció catalana |
|---|---|
|
|
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Bessel i Emsley, 2000, p. 13.
- ↑ Müller, Klaus-Jürgen; Opitz, Eckart (editors). Militär und Militarismus in der Weimarer Republik (en alemany). Düsseldorf: Droste, 1978, p. 243, 251. ISBN 978-3770005192.
- ↑ Mallmann, 1996, p. 193.
- ↑ 4,0 4,1 Bessel i Emsley, 2000, p. 14.
- ↑ Mallmann, 1996, p. 195.
- ↑ Bessel i Emsley, 2000, p. 15.
- ↑ Schirmann, Léon. Blutmai Berlin 1929. Dirchtungen und Wahrheit (en alemany), 1991, p. 292. ISBN 978-3320016395.
- ↑ Bessel i Emsley, 2000, p. 15-18.
- ↑ Aycoberry, Pierre. The Social History of the Third Reich, 1933–1945 (en anglès). Nova York: The New Press, 1998, p. 19. ISBN 978-1565846357.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roter Frontkämpferbund |
- Bessel, Richard; Emsley, Clive. Patterns of Provocation: Police and Public Disorder (en anglès). Berghahn Books, 2000. ISBN 978-1-57181-227-8.
- Mallmann, Klaus-Michael. Kommunisten in der Weimarer Republik. Sozialgeschichte einer revolutionären Bewegung (en alemany). Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1996. ISBN 978-3534130450.