Roure blanc americà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuRoure blanc americà
Quercus alba Modifica el valor a Wikidata
Quercus alba.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN194051 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus alba Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1753
Distribució
Quercus alba range map.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Endèmic deAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata

El roure blanc americà (Quercus alba) és un tipus de roure que pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures blancs.

tronc i capçada
fulles
aglans

Descripció[modifica]

Arbre caducifoli que pot arribar als 40 m d'alçada, encara que rarament supera els 25 o 30 m. Acostuma a ser un arbre més ample que alt. Les seves branques inferiors són capaces d'arribar a una distància considerable amb un desenvolupament totalment horitzontal, paral·lel a la superfície del sòl.

El tronc i branques presenten una escorça grisa que varia en diverses tonalitats, amb petites fissures o escates. Les branques, en canvi, són d'un color verd brillant, amb tendència, més tard, al verd-vermellós, i, finalment, al gris clar.

Les fulles, alternes, de 5 a 9 cm. de llarg i de 2,75 a 4,5 cm. d'ample, són lobulades (de set a nou lòbuls). Els pecíols són curts i les fulles s'agrupen en penjolls a prop dels extrems. Les fulles no tenen d'una majoria de truges en els seus lòbuls, que solen ser arrodonits. Aquests arbres ofereixen un espectacle cromàtic tant a la primavera com a la tardor. En brotar a la primavera, les fulles presenten un rosa platejat que després passen a un verd pàl·lid, mentre que a la tardor esdevenen vermelles i marrons, que resten a l'arbre molta part de l'hivern fins a la seva caiguda definitiva quasi a la primavera.

Tenen els estils curts.

Les flors són de color groc brillant el seu calze i vermellós els estigmes. Les glans maduren en 6 mesos i tenen un sabor dolç i lleugerament amarg, l'interior de la gla té pèl i té com a fruit una gla.

Distribució i hàbitat[modifica]

És natiu de l'est d'Amèrica del Nord, des de l'oest del Quebec al sud de Minnesota i des de l'est i sud de la Florida del Nord al Texas Oriental. Pot arribar a viure fins als 600 anys d'edat.

Creix en diversitat de terrenys, preferint els terrenys baixos, secs o humits, encara que s'ha trobat fins als 1600 metres d'altitud a les Muntanyes Apalatxes.

Usos[modifica]

Proporciona una de les fustes americanes més interessants, per les seves múltiples aplicacions per la seva duresa, resistència i durabilitat, especialment en la fàbrica de mobles, construcció naval i ferrocarrils. Les seves aglans són comestibles.

Taxonomia[modifica]

Quercus alba va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 2: 996. 1753.[1]

Etimologia

Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.

alba: epítet llatí que significa "blanc".[2]

Sinonímia
  • Quercus repanda Michx. (1801), pro syn.
  • Quercus nigrescens Raf. (1838).
  • Quercus retusa Raf. (1838).
  • Quercus candida Steud. (1841).
  • Quercus ramosa Dippel (1891).[3]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • A. López, Mª Mar Trigo, X. Argimon, JM. Sánchez Flora Ornamental Española Tomo I. Coedició Junta de Andalucia, Consejería de Agricultura y Pesca, Mundi-Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, Sevilla 2000.

Referències[modifica]

  1. «Quercus alba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 16 desembre 2013].
  2. A Epítets Botànics
  3. Sinònims a Kew

Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.