Roure cerrioide

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Roure cerrioide
Roure cerrioide nascut el 1893 al parc de la Font del Racó (Barcelona)
Roure cerrioide nascut el 1893 al parc de la Font del Racó (Barcelona)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: Quercus
Espècie: Q. cerrioides
Nom binomial
Quercus cerrioides
Wilk. et Costa

El roure cerrioide (Quercus cerrioides[1][2][3] o Quercus faginea cerrioides)[4] es considera un creuament entre el roure martinenc (Quercus pubescens o Quercus humilis) i el roure de fulla petita (Quercus faginea) i té uns caràcters intermedis entre aquestes dues espècies.[1][4] Així, té els lòbuls de les fulles aguts, no obtusos com el roure martinenc ni gairebé punxants com el roure de fulla petita (però regulars com aquest últim), i té les fulles relativament grans (uns 8x5 cm, igual o més grans que el roure martinenc) que sovint romanen tot l'hivern seques a l'arbre (com en el roure de fulla petita).[4]

Al principi les fulles són peludes per la cara inferior, però aviat perden tots els pèls o gairebé tots.[4]

Entre altres comunitats, el trobem a l'alzinar amb roure cerrioide (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum),[5] per exemple al vessant obac de la serra de Collserola, on aquesta espècie va ser descoberta.[4] La seva àrea de distribució, que no és gaire extensa (és un endemisme ibèric), inclou bona part de l'obaga de la Serralada Litoral catalana, alguns llocs de la Prelitoral fins al nord del País Valencià i s'allarga pel vessant sud del Pirineu cap a l'interior de la península.[4] Acostuma a créixer entre els 0 i els 1.400 metres d'altitud.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 16 març 2017].
  3. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 102-103. ISBN 84-7306-390-2. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5. 
  5. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 
  6. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 16 març 2017].