Vés al contingut

Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióRoyal Asiatic Society of Great Britain and Ireland
(en) Asiatic Society of Great Britain and Ireland
(en) Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtRAS Modifica el valor a Wikidata
Tipussocietat científica
museu Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació terciària Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballorientalística Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1823
Localització dels arxius
Activitat
Ocupació dels membresorientalista Modifica el valor a Wikidata
Nombre de voluntaris11 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Òrgan de premsaRoyal Asiatic Society. Journal Modifica el valor a Wikidata
Treballadors6 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Indicadors econòmics
Ingressos totals478.312 £ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador ISILGB-UkLoRAS Modifica el valor a Wikidata

Lloc webroyalasiaticsociety.org Modifica el valor a Wikidata

X: ras_soc Modifica el valor a Wikidata

La Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland o, simplement, Royal Asiatic Society (RAS) és una societat científica britànica. Fou fundada el 1823 a iniciativa de l'orientalista Henry Thomas Colebrooke a Londres, on encara té la seu. L'any següent, el rei Jordi IV li concedí una Royal Charter.[1]

L'acta de constitució presenta com a missió de la societat «el foment de la recerca sobre temes en connexió amb la ciència, la literatura i l'art relatius a Àsia». El seu àmbit d'interès no se circumscriu estrictament al continent asiàtic, sinó que també abasta els països musulmans del nord d'Àfrica i Etiòpia. La societat no entra en qüestions culturals i polítiques actuals.

La societat publica el Journal of the Royal Asiatic Society, una revista acadèmica de periodicitat trimestral, en col·laboració amb Cambridge University Press.[2] Entre els seus membres coneguts hi ha figures com Rabindranath Tagore, Benimadhab Barua, Aurel Stein, Wilfred Thesiger, Paul Georg von Möllendorff, Georg Heinrich Nöhden i Heinrich Leberecht Fleischer.

Referències

[modifica]
  1. Pargiter, F. E. «The Royal Asiatic Society» (en anglès). Nature, 2.802, 1924, pàg. 60-61. DOI: 10.1038/112060a0.
  2. «Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain & Ireland» (en castellà). Universitat Autònoma de Madrid. [Consulta: 27 novembre 2025].