Royal Rumble (2011)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentRoyal Rumble
Tipus Royal Rumble
Data 2011
Estat Estats Units d'Amèrica

Lloc web Lloc web
IMDB: tt1778889
Modifica les dades a Wikidata

Royal Rumble 2011 fou l'edició vint-i-quatre del Royal Rumble, un show de pagament de la World Wrestling Entertainment. Es va calebrar el 30 de gener de 2011, des del TD Garden, a Boston, Massachusetts. El tema oficial fou "To Hell And Back" de Bless the Fall.[1][2]

Argument[modifica]

El Royal Rumble Match és la lluita que dóna nom a l’event. En ella, dos lluitadors comencen lluitant en el ring i a intervals de temps de 90 segons s’aniran afegint lluitadors fins a arribar a 30. Els que passin per sobre la tercera corda seran eliminats fins que només quedi un home en el ring, el qual serà el guanyador i obtindrà un combat titular en el Main Event de WrestleMania pel campionat més important de la marca on es trobi dit lluitador (Campionat de la WWE o Campionat mundial de pes pesant de la WWE).[3][4]

El 22 de novembre The Miz va usar el seu contracte de Money in the bank (Raw) per tenir un combat contra Randy Orton, qui posseïa en aquell moment el WWE Championship. The Miz va guanyar el campionat perquè Randy Orton havia acabat un combat en aquell moment i prèviament al combat havia estat atacat per The Nexus. Randy Orton va tenir la seva revenja a TLC (2010), on no va aconseguir recuperar el campionat, ja que Alex Riley el van llançar contra una taula quan l’àrbitre no mirava, cosa que va donar la victoria a Miz.

El 3 de gener de 2011 es va celebrar un Steel Cage Match entre Randy Orton, Wade Barrett i Sheamus per nomenar un nou retador per al Royal Rumble. Randy Orton va guanyar al lluita convertint-se en el nº1 contender al WWE Championship.

El 4 de gener a SmackDown Vickie Guerrero va introduir a Dolph Ziggler en una lluita on també participaven Big Show, Cody Rhodes i Drew McIntyre que definiria el nº1 contender al Campionat mundial de pes pesant, lluita que va guanyar Dolph Ziggler.[5]

Resultats[modifica]

Combats Estipulacions Notes
Dark Match R-Truth derrotà a Curt Hawkins Single Match
1 Edge (c) derrotà a Dolph Ziggler Single Match per WWE World Heavyweight Championship Si Edge feia servir la Spear perdia el campionat. Kelly Kelly va interferir atacant a Vickie Guerrero. Edge va aplicar una Spear a Dolph quan Vickie i l’àrbitre no miraven
2 The Miz (c) derrotà a Randy Orton Single Match pel WWE Championship Durant el combat CM Punk va aplicat un GTS a Orton fent que Miz guanyés
3 Eve Torres derrotà a Natalya (c), Michelle McCool i Layla Fatal 4 Way pel WWE Divas Championship Mentre Eve cobria a Layla, Michelle estava cobrint a Natalya, però l’àrbitre no ho va veure. Originalment, Eve no estava inclosa a la lluita, va ser afegida abans de començar el combat sense motiu aparent
4 Alberto Del Rio guanyà el Royal Rumble eliminant en últim lloc a Santino Marella Royal Rumble Match John Cena va ser eliminat per The Miz, aquest últim no participava en el combat
(c) – Referent als campions abans de l’inici dels combats

Entrades i eliminacions del Royal Rumble[modifica]

Vermell ██ Raw, Blau ██ Smackdown, i Gris ██ Alumni

Entrades Eliminat per Temps
1 CM Punk 21 John Cena 35:22
2 Daniel Bryan 8 CM Punk 20:58
3 Justin Gabriel 1 Daniel Bryan 00:58
4 Zack Ryder 2 Daniel Bryan 00:43
5 William Regal 3 Ted DiBiase 04:10
6 Ted DiBiase 7 Harris & McGillicutty 12:16
7 John Morrison 10 Harris, McGillicutty & Otunga 13:22
8 Yoshi Tatsu 5 Mark Henry 05:35
9 Husky Harris 15 The Great Khali 15:59
10 Chavo Guerrero 4 Mark Henry 02:01
11 Mark Henry 11 Harris, McGillicutty, Otunga & CM Punk 07:03
12 JTG 6 Michael McGillicutty 01:48
13 Michael McGillicutty 20 John Cena 15:07
14 Chris Masters 9 CM Punk 01:57
15 David Otunga 19 John Cena 11:57
16 Tyler Reks 12 CM Punk 00:34
17 Vladimir Kozlov 13 CM Punk 00:40
18 R-Truth 14 CM Punk 00:30
19 The Great Khali 16 Mason Ryan 01:16
20 Mason Ryan 18 John Cena 04:30
21 Booker T 17 Mason Ryan 01:08
22 John Cena 36 The Miz 33:18
23 Hornswoggle 24 Sheamus 09:39
24 Tyson Kidd 22 John Cena 00:52
25 Heath Slater 23 John Cena 00:57
26 Kofi Kingston 31 Randy Orton 21:05
27 Jack Swagger 25 Rey Mysterio 04:51
28 Sheamus 32 Randy Orton 18:18
29 Rey Mysterio 35 Wade Barrett 19:08
30 Wade Barrett 37 Randy Orton 22:24
31 Dolph Ziggler 27 The Big Show 05:02
32 Diesel 26 Wade Barrett 02:44
33 Drew McIntyre 29 The Big Show 04:46
34 Alex Riley 28 John Cena & Kofi Kingston 03:16
35 The Big Show 30 Ezekiel Jackson 03:31
36 Ezekiel Jackson 33 Kane 07:14
37 Santino Marella 39 Alberto Del Rio 12:55
38 Alberto Del Rio Guanyador 12:33
39 Randy Orton 38 Alberto Del Rio 08:20
40 Kane 34 Rey Mysterio 01:36

Referències[modifica]

  1. Cohen, Eric. «Royal Rumble Results 1998 – Present». About.com. [Consulta: 25 febrer 2014]. «Royal Rumble 2010 – TD Garden; Boston, MA 1/30/11»
  2. «Royal Rumble: "Living in a Dream" by Finger Eleven is the official theme song for Royal Rumble». World Wrestling Entertainment. [Consulta: 14 gener 2010].
  3. Grabianowski, Ed. «How Pro Wrestling Works». HowStuffWorks. Discovery Communications. [Consulta: 5 març 2012].
  4. «Live & Televised Entertainment». WWE. [Consulta: 21 març 2012].
  5. McNichol, Rob «Del Boy wins a Pukka Rumble». The Sun [London], 31-01-2011.

Enllaços externs[modifica]