Rubén Felgaer
![]() Rubén Felgaer, Toluca 2011 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement |
4 d'abril de 1981 Buenos Aires |
Nacionalitat | Argentina |
Activitat | |
Ocupació | Jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Argentina |
Esport | escacs |
Títol d'escaquista |
Gran Mestre (2002) 5 cops Campió de l'Argentina |
Punts Elo (màx.) | 2.624 (octubre 2005) |
Identificador FIDE | 107069 |
| |
Participà en | |
2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 |
2012 | Olimpíada d'escacs de 2012 |
2010 | Olimpíada d'escacs de 2010 |
2008 | Olimpíada d'escacs de 2008 |
2006 | Olimpíada d'escacs de 2006 |
2004 | Olimpíada d'escacs de 2004 |
2002 | Olimpíada d'escacs de 2002 |
Altres | |
Títol |
Gran Mestre (2002) 5 cops Campió de l'Argentina |
Notes Màxim Elo: 2624 (octubre 2005) | |
![]() |
Rubén Felgaer (Buenos Aires, 4 d'abril de 1981), és un jugador d'escacs argentí, que té el títol de Gran Mestre des de 2002.[1]
A la llista d'Elo de la FIDE de febrer de 2015, hi tenia un Elo de 2583 punts, cosa que en feia el jugador número 2 (en actiu) de l'Argentina.[2] El seu màxim Elo va ser de 2624 punts, a la llista d'octubre de 2005 (posició 76 al rànquing mundial).[3]
Contingut
Resultats destacats en competició[modifica]
Felgaer ha guanyat el Campionat absolut de l'Argentina cinc cops, el 2001, el 2007 (jugat el juny de 2008), el 2008 (jugat l'agost de 2008), el 2010[1][4][5] i el 2014.[6] També ha estat bicampió Panamericà Juvenil.
El 2001, empatà al primer lloc al Torneig de Mar del Plata i fou 7è a Buenos Aires (14è Memorial Najdorf; el campió fou Anatoli Kàrpov). El 2003, empatà als llocs 2n-9è al torneig de Lido degli Estensi (el campió fou Artur Kogan). El 2004, va guanyar el Magistral Ciutat de Barcelona,[7] i empatà als llocs 3r-5è a l'Havana (Memorial Capablanca; el campió fou Leinier Domínguez). Va participar en el Campionat del món de 2004, disputat per sistema eliminatori a Trípoli, però fou eliminat en segona ronda per Aleksei Dréiev.[8]
El 2005, l'Obert Internacional Vila de Sort, empatà als llocs 2n-5è a Dos Hermanas (el campió fou Teimur Radjàbov), i fou 6è al torneig de Barcelona (el campió fou Vassil Ivantxuk). A finals d'any, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una actuació raonable, i fou eliminat en segona ronda per Borís Guélfand.[9][10][11]
El 2006 fou campió de l'Obert de La Pobla de Lillet amb 8 punts de 9, un punt més que el GM Azer Mirzoev.[12] L'octubre de 2006 va participar en un matx Buenos Aires vs Varsòvia, i empatà el seu duel particular contra Bartosz Soćko (1 : 1) al primer tauler a Buenos Aires (17è Festival Najdorf).
Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[13][14] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una actuació raonable; avançà fins a la segona ronda, quan fou eliminat per Yaroslav Zherebukh (1-3).[15]
El 2010 la Fundació Konex li va atorgar el Premi Konex de Platí al millor escaquista de la dècada.
Participació en competicions per equips[modifica]
Felgaer ha participat, representant l'Argentina, en sis Olimpíades d'escacs, totes les edicions celebrades entre els anys 2002 i 2012, (amb un total de 25 punts de 54 partides, un 46,3%). A l'edició de 2002 hi participà com a MI, i a partir de 2004 com a GM.[16]
Notes i referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Rubén Felgaer» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Argentina"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Rubén Felgaer «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑ «Torneigs Majors i Campionats de l'Argentina (notes en castellà)».
- ↑ «Campions de l'Argentina fins al 2003» (en castellà). Web de la Federació Argentina d'Escacs. [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑ «GM Ruben Felgaer campió d'Argentina 2014». chessdom.com. [Consulta: 16 febrer 2015]. (anglès)
- ↑ «Resultats Magistral Ciutat de Barcelona». escacs.cat. [Consulta: 22 octubre 2014].
- ↑ «World Chess Championship 2004 FIDE Knockout Matches» (en anglès). Quadres de resultats dels matxs pel Campionat del món de la FIDE de 2004, a Líbia. FIDE. [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑ «Lloc web oficial de la Copa del món de 2005» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑ Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
- ↑ Crowther, Mark. «FIDE World Chess Cup 2005» (en anglès). The Week in Chess 580, 19-12-2005. [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑ «Resum resultats XVI Obert». ajedreznd.com. [Consulta: 12 juliol 2015].
- ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 29 de desembre de 2012 (anglès)
- ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑ «Fitxa de Rubén Felgaer, Olimpíades d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 29 desembre 2012].
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rubén Felgaer ![]() |
- Rubén Felgaer a ChessGames.com (anglès)
- Partides de Rubén Felgaer a «365chess.com» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2012].
- Rubén Felgaer al web de la FIDE (en anglès)
- Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Rubén Felgaer «benoni.de». [Consulta: Consulta: 29 desembre 2012]. (alemany)
- Estimació Elo de Rubén Felgaer a «chessmetrics.com». [Consulta: Consulta: 29 desembre 2012]. (anglès)
- Bartelski, Wojciech. «Fitxa de Rubén Felgaer a Olimpbase» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: Consulta: 29 desembre 2012].
- «Partides de Rubén Felgaer» (en castellà). argedrez.com.ar.
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Ariel Sorin |
Campió de l'Argentina 2001 |
Succeït per: Martín Labollita |
Precedit per: Fernando Peralta |
Campió de l'Argentina 2007-08 |
Succeït per: Diego Flores |
Precedit per: Diego Flores |
Campió de l'Argentina 2010 |
Succeït per: Martín Lorenzini |
Precedit per: Diego Flores |
Campió de l'Argentina 2014 |
Succeït per: Sandro Mareco |