Rubén Martínez Dalmau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRubén Martínez Dalmau
Rubén Martínez Dalmau attactv.jpg
Biografia
Naixement 17 de novembre de 1970 (1970-11-17) (48 anys)
Teulada (Marina Alta)
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
12 de gener de 2016 – 3 de maig de 2016
Circumscripció Alacant
Activitat
Ocupació Polític
Ocupador Universitat de València
Partit Unides Podem

Twitter: rmartinezdalmau
Modifica les dades a Wikidata

Rubén Martínez Dalmau (Teulada (Marina Alta), 17 de novembre de 1970) és un professor, jurista, politòleg i polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats en la XI legislatura (2016) i senador suplent per designació de les Corts valencianes (2015).[1]

Biografia[modifica]

Ha viscut en Teulada, Xàbia i València. És Doctor en Dret per la Universitat de València (2003) i llicenciat en Ciències polítiques a la UNED. És professor titular de Dret Constitucional del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de València,[2] així com consultor en Dret constitucional en la Universitat Oberta de Catalunya.[3]

Va realitzar estudis de doctorat en Friburg, Alemanya i de postdoctorat en Nàpols, Itàlia.[4] La seva línia de recerca se centra en la legitimitat democràtica, les condicions democràtiques d' institucions com els bancs centrals, la legitimitat democràtica del procés europeu, i els processos constituents, principalment els llatinoamericans. És un dels autors de referència sobre la teoria del poder constituent.[5] Ha estat investigador en temes europeus del Pol Europeu Jean Monnet, depenent de la Comissió Europea.[6] És un dels teòrics sobre el "Nou constitucionalisme latinoamericà".[7] Dirigeix Democracia+. Grupo de investigación sobre poder constituyente y nuevo constitucionalismo.[8]

Va ser assessor dels processos constituents de Veneçuela (1999), Bolívia (2006-2007) i Equador (2008),[9] on va formar part dels equips tècnics de redacció de les Constitucions. És docent en cursos de postgrau d´Europa i Amèrica Llatina, especialment en Itàlia i Colòmbia.[10] És coordinador del Màster en Dret Constitucional i Dret Processal Constitucional de la Universidad Mayor de San Andrés (UMSA), en Bolívia.[11]

Forma part de la xarxa de coneixement Harmony with Nature Knowledge Network,[12] que depèn del programa Harmony with Nature de Nacions Unides.

Activista pels drets humans, ha treballat activament amb organitzacions com ara Amnistia Internacional,[13] on va ser membre del Consell Executiu. Resideix al barri del Cabanyal, on ha participat en les lluites veïnals per millorar el barri.[14] A les eleccions generals espanyoles de 2015 fou el número tres per la província d'Alacant a la llista de Compromís-Podemos-És el moment i fou elegit diputat.[15]

En 1993 va ser un dels fundadors del Centre d´Estudis Polítics i Socials (CEPS), posteriorment Fundació Centro de Estudios Políticos y Sociales, que des del 2000 va fer projectes de col·laboració amb Amèrica Llatina.[16] En agost de 2018 va prendre possessió com a membre de la Academia Colombiana de Jurisprudencia[17].

Obres[modifica]

  • Aspectos constitucionales del Ministerio Fiscal (1999)
  • Cambio político y proceso constituyente en Venezuela (2000, amb Roberto Viciano Pastor)
  • La independencia del Banco Central Europeo (2005)
  • Constitución, legitimidad democrática y autonomía de los bancos centrales. Tirant, València (2005)
  • Europa y el Mediterráneo. Perspectivas  del diálogo intercultural (editor). Publicacions de la Universitat de València-Instituto Mediterráneo de Estudios Europeos, València (2006)
  • Democracia, participación y voto electrónico (2007)
  • Desafíos constitucionales. La Constitución ecuatoriana del 2008 en perspectiva. Coeditat amb Ramiro Ávila Santamaría i Agustín Grijalva. Ministerio de Justicia y Derechos Humanos i Tribunal Constitucional del Ecuador. Quito (2008).
  • El proceso constituyente boliviano (2006-2008) en el marco del nuevo constitucionalismo latinoamericano. Enlace, La Paz (2008).
  • Teoría y práctica del poder constituyente (editor). Tirant, València (2014)   

Referències[modifica]

  1. «[http://www.cortsvalencianes.es/BASISCGI/BASIS/BOCV/WEB/BOCV_INS_C/DDW?W=ID_BOCV='IX00009000'+AND+POS_SUMARIO='3.000000000' Bolet�n Oficial de las Cortes Valencianas- �ltimo bolet�n]» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2018].
  2. «Ficha persona» (en castellà). [Consulta: 2 setembre 2018].
  3. Currículum
  4. «Currículum de Rubén Martínez Dalmau».
  5. «Teoría y Práctica del Poder ConstituyenteTirant lo Blanch - Editorial Tirant Lo Blanch México». [Consulta: 2 setembre 2018].
  6. Rubén Martínez Dalmau a www.derechoconstitucionaltoledo.com
  7. Dalmau, Ruben Martinez «El nuevo constitucionalismo latinoamericano: fundamentos para una construcción doctrinal» (en en). Revista General de Derecho Público Comparado nº 9.
  8. «Grup». [Consulta: 2 setembre 2018].
  9. «[http://revistas.pucp.edu.pe/index.php/themis/article/download/14456/15068 Thémis. ANÁLISIS CRÍTICO DEL DERECHO CONSTITUCIONAL DESDE LA PERSPECTIVA DEL NUEVO CONSTITUCIONALISMO LATINOAMERICANO (2015)]».
  10. User, Super. «Doctorado en Derecho» (en es-es). [Consulta: 2 setembre 2018].
  11. «Personal - umsa» (en es-es). [Consulta: 2 setembre 2018].
  12. Ricardo, Gaefke,. «Harmony With Nature - Expert Profile». [Consulta: 2 setembre 2018].
  13. «JUNTOS POR EL MUNDO QUE QUEREMOS - 20 AÑOS DE AMNISTÍA INTERNACIONAL EN VALENCIA - RUBÉN MARTÍNEZ» (en castellà). [Consulta: 2 setembre 2018].
  14. Podemos elige a una activista sorda como representante valenciana en el senado
  15. Fitxa del Congrés dels Diputats
  16. Podemos vuelve a sus origenes y confiará a la Fundación CEPS su estructura valenciana a Valencia Plaza
  17. «Curriculum de Rubén Martínez Dalmau al CvLAC».

Enllaços externs[modifica]