Rubén Moreno Palanques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRubén Moreno Palanques
Biografia
Naixement 23 de juliol de 1958 (1958-07-23) (60 anys)
Castelló de la Plana
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
2 de desembre de 2011 – 5 de desembre de 2014
← -

En el càrrec des de 4 de gener de 2016
Circumscripció València
Escudo de España (mazonado).svg  Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts
2 de febrer de 2018 – 2 de febrer de 2018
President Mariano Rajoy Brey
Dades personals
Educació Universitat de València
Activitat
Ocupació Metge
Partit Partido Popular
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Rubén Moreno Palanques (Castelló de la Plana, 23 de juliol de 1958) és un metge i polític valencià, diputat al Congrés dels Diputats en la X, XI i XII Legislatures.[1]

Biografia[modifica]

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, ha estat investigador dels Instituts Nacionals de la Salut dels Estats Units, de l'Institut de Recerca Genòmica i doctoral fellow en Biologia Molecular del Departament de Patologia i Oncologia al University of Kansas Medical Center, així com membre del Consell Executiu de l'Organització Mundial de la Salut. De tornada a Espanya, fou director del Laboratori d'Oncologia Molecular de la Clínica Universitat de Navarra. També és acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de València. Està emparentat per matrimoni amb la família Lladró.[2]

Des de 1995 ja no exerceix la medicina i ha ocupat diversos càrrecs institucionals: secretari general de Gestió i Cooperació Sanitària del Ministeri de Sanitat i Consum, president de l'INSALUD, subsecretari de Sanitat de la Generalitat Valenciana,[3] director general del Servei Valencià de Salud (1995-1997). de 2005 a 2011 director general del Centre d'Investigació Príncep Felip.

Fou elegit diputat per València dins les llistes del Partido Popular a les eleccions generals espanyoles de 2011. Entre altres càrrecs, ha estat vicepresident segon de la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo.[4] En 2014 va renunciar a l'escó quan fou nomenat secretari general de Sanitat i Consum.[5][6] Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]