Rubato

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En música, rubato o també tempo rubato (que significa furtat en italià) és accelerar o desaccelerar lleugerament el tempo d'una peça a discreció de l'intèrpret (solista o director d'orquestra). El rubato és popularment conegut pel seu ús a la interpretació de la música romàntica, però no és una aportació del Romanticisme: Al final del Renaixement s'utilitzà amb profusió en peces musicals com la canzona o el ricercare (el 1601 Giulio Caccini ja parla del rubato a Nuove Musiche), i va ser un tret característic de la interpretació musical en els segles XVII i XVIII.

Existeix una certa controvèrsia sobre si el rubato l'ha d'interpretar només la veu principal, mentre que l'acompanyament segueix el tempo establert, o bé si l'han d'interpretar totes les veus alhora.

En un sentit ampli, el rubato forma part de l'agògica de la música.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rubato

VEILHAN, Jean-Claude. Les Règles de l'interprétation musicale à l'époque baroque (XVIIe-XVIIIe s.). Paris, Alphonse Leduc, 1977 ISBN 2-85689-008-3