Rubem Fonseca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 maig 1925  Juiz de Fora (Brasil) |
| Mort | 15 abril 2020 (94 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Rio de Janeiro |
| Ocupació | escriptor, periodista, guionista, novel·lista |
| Activitat | 1963 – |
| Gènere | Novel·la i conte |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | José Henrique Fonseca |
Premis
| |
| Lloc web | educacao.globo.com… |
  | |
Rubem Fonseca (Juiz de Fora, Minas Gerais, 1925 — Rio de Janeiro, 15 d'abril de 2020) fou un escriptor brasiler conegut per les seves novel·les i contes. També va escriure guions de cinema.[1] El 2003, Fonseca va rebre el Premi Camões, un dels guardons literaris més prestigiosos de la llengua portuguesa.
Era llicenciat en Dret i va practicar diverses activitats abans de dedicar-se íntegrament a la literatura. El 2003 va guanyar el Premi Camões, el premi literari més prestigiós en llengua portuguesa. Significativament era una persona que, com l'escriptor brasiler Dalton Trevisan, estimava l'anonimat, i les seves amistats el descrivien com una persona senzilla, amant i preocupada pels arbres, amable i de bon humor.
Les obres de Rubem Fonseca retraten generalment, en un estil sec i directe, la luxúria i la violència urbana en un món on marginals, assassins, prostitutes, miserables i policies es barregen. La història a través de la ficció és també una marca Rubem Fonseca, com ara en les novel·les Agosto (l'obra seua més reconeguda) que retrata les conspiracions que van donar com a resultat el suïcidi de Getúlio Vargas, O Selvagem da Ópera que descriu la vida d'Antônio Carlos Gomes, o Cavalleria vermella, l'obra d'Isaak Bàbel retratada a Vastas Emoções e Pensamentos Imperfeitos.
Els seus relats són ràpids i sofisticadament cosmopolites, plens de violència, erotisme, irreverència i construïts en estil sobri, el·líptic, cinematogràfic, alhora que va reinventar a Brasil la literatura noire, alhora clàssica i pop, brutalista i subtil.
Per a protagonitzar alguns dels seus contes i novel·les va crear un personatge de caràcter antològic, l'advocat Mandrake, faldiller, cínic i immoral, i profund coneixedor dels baixos fons de Rio de Janeiro. Mandrake es va transformar en sèrie per a la cadena de televisió HBO, amb guió de José Henrique Fonseca, fill de Rubem, i l'actor Marcos Palmeira en el paper principal.
En català fins ara s'ha traduït la seva obra O cobrador (1979) com a El cobrador (LaBreu Edicions, 2010) i O caso Morel (1973) com a El cas Morel (Edicions Bromera, 1994).[2]
Biografia[modifica]
Graduat en Ciències Jurídiques i Socials a la Facultat Nacional de Dret de l'aleshores Universidade do Brasil, actualment Universidade Federal do Rio de Janeiro (UFRJ). El dia 31 de desembre de 1952 va entrar a la policia de Rio de Janeiro com a comissari, al 16è Districte Policial, al barri de São Cristóvão.[1] Bona part del temps que va ser a la policia va treballar com a relacions públiques. Va ser triat juntament amb altres nou policies carioques per especialitzar-se als Estats Units entre setembre de 1953 i el març de 1954.[1] Va aprofitar l'oportunitat per estudiar Administració d'Empreses a Boston i Nova York.[3] Va abandonar la policia el 6 de febrer de 1958.[1] A partir de llavors, treballaria per dedicar-se exclusivament a la literatura.[1] És vidu de Théa Maud i té tres fills: Maria Beatriz, José Alberto i el realitzador José Henrique Fonseca.
Premis[modifica]
Aquesta és una selecció dels nombrosos premis rebuts per l'escriptor:
- 2003: Premi Luís de Camões
- 2003: XIV Premi Juan Rulfo, entregat a la XVII Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic).[4]
- 2004: Premi Konex Mercosur a les Lletres
- 2012: Premi Iberoamericà de Narrativa "Manuel Rojas"[5]
Obres[modifica]
Ficció[modifica]
- O Caso Morel (1973), traducció al català per Vicent Berenguer, El cas Morel, (Alzira: Bromera, 1994; 2003, reimp.)
- A grande arte (1983)
- Bufo & Spallanzani (1986)
- Vastas Emoções e Pensamentos Imperfeitos (1988)
- Agosto (1990)
- O Selvagem da Ópera (1994)
- O Doente Molière (2000)
- Diário de um Fescenino (2003)
- Mandrake, a Bíblia e a Bengala (2005)
- O Seminarista (2009)
- José (2011)
Contes[modifica]
- Os prisioneiros (1963)
- A coleira do cão (1965)
- Lúcia McCartney (1967)
- Feliz Ano Novo (1975)
- O cobrador (1979), traducció al català per Josep Domènech Ponsatí, El cobrador, (Barcelona: LaBreu, 2010)
- Romance negro e outras histórias (1992)
- O buraco na parede (1995)
- Histórias de amor (1997)
- A confraria dos espadas (1998)
- Secreções, excreções e desatinos (2001)
- Pequenas criaturas (2002)
- 64 Contos de Rubem Fonseca (2004)
- Ela e outras mulheres (2006)
- Axilas e Outras Histórias Indecorosas (2011)
- Amálgama (2013)
- Histórias Curtas (2015)
Altres[modifica]
- O homem de fevereiro ou março (antologia, 1973).
- E do meio do mundo prostituto só amores guardei ao meu charuto (novel·la, 1997)
- O romance morreu (cròniques, 2007)
- 64 Contos de Rubem Fonseca (Antologia de contes, 2004)
Traduccions al català[modifica]
- Fonseca, Rubem; trad. de Vicent Berenguer. El cas Morel [O Caso Morel]. 1a edició. Alzira: Edicions Bromera, 2003. ISBN 8476607962.
- Fonseca, Rubem; trad. Josep Domènech Ponsatí. El Cobrador [«Cobrador»]. Barcelona: Labreu, 2010. ISBN 9788493715267.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Rubem Fonseca». releituras.com. Arxivat de l'original el 3 de gener 2015. [Consulta: 21 gener 2014].
- ↑ «El cobrador». labreuedicions.com. [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ Tello Garrido, Romeo. Pròleg en Fonseca Rubem, Los mejores relatos. Mèxic: Alfaguara, 1998.
- ↑ Andrés Rojo, José «García Márquez entrega el Premio Juan Rulfo a Rubem Fonseca». ElPaís, 30-11-2003 [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ ABC. «Rubem Fonseca recibe el premio Iberoamericano "Manuel Rojas"», 28-09-2012. Arxivat de l'original el 2014-02-04. [Consulta: 3 octubre 2012].
Enllaços externs[modifica]
Guardonats amb el Premi Luís de Camões | |
|---|---|
|
