Rubem Fonseca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosé Rubem Fonseca
Nom original Rubem Fonseca
Dades biogràfiques
Naixement 11 de maig de 1925 (1925-05-11) (92 anys)[1]
Juiz de Fora, Brasil
Nacionalitat Brasil Brasil
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Període en actiu Segles XX i XXI
Gènere Novel·la i conte
Tema Novel·la, conte, guió cinematogràfic, crònica
Dades familiars
Fills
Premis i reconeixements
Premi Luís de Camões (2003)

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0284707
Modifica dades a Wikidata

Rubem Fonseca (Juiz de Fora, Minas Gerais, 1925) és un escriptor brasiler conegut per les seves novel·les i contes. També ha escrit guions de cinema.[1] El 2003, Fonseca va rebre el Premi Camões, un dels guardons literaris més prestigiosos de la llengua portuguesa.

És llicenciat en Dret i ha practicat diverses activitats abans de dedicar-se íntegrament a la literatura. El 2003 va guanyar el Premi Camões, el premi literari més prestigiós per a la llengua portuguesa. Significativament és una persona que, com Dalton Trevisan, estima l'anonimat, i descrit pels seus amics com una persona senzilla, amant i preocupada pels arbres, amable i de bon humor.

Les obres de Rubem Fonseca retraten generalment, en un estil sec i directe, la luxúria i la violència urbana en un món on marginals, assassins, prostitutes, miserables policies es barregen. La història a través de la ficció és també una marca Rubem Fonseca, com ara en les novel·les Agosto (l’obra seua més reconeguda) que retrata les conspiracions que van donar com a resultat el suïcidi Getúlio Vargas, i que retrata la vida de Carlos Gomes, o Cavalleria vermella, l’obra d'Isaac Babel retratata en Vastas Emoções e Pensamentos Imperfeitos.

Els seus relats són ràpids i sofisticadament cosmopolites, plens de violència, erotisme, irreverència i construïts en estil sobri, el·líptic, cinematogràfic, ha reinventat a Brasil la literatura noir, alhora clàssica i pop, brutalista i subtil.

Per a protagonitzar alguns dels seus contes i novel·les ha creat un personatge de caràcter antològic, l’advocat Mandrake, faldiller, cínic i immoral, i profund coneixement dels baixos fons de Rio. Mandrake es va transformar en sèrie per a la cadena de televisió HBO, amb guions José Henrique Fonseca, fill de Rubem, i actor Marcos Palmeira en el paper principal.

En català fins ara s'ha traduït la seva obra O cobrador (1979) com a El cobrador (LaBreu edicions, 2010) i O caso Morel (1973) com a El cas Morel (Bromera, 1994).[2]

Biografia[modifica]

Graduat en Ciències Jurídiques i Socials a la Facultat Nacional de Dret de l'aleshores Universidade do Brasil, actualment Universidade Federal do Rio de Janeiro (UFRJ). El dia 31 de desembre de 1952 va entrar a la policia de Rio de Janeiro com a comissari, al 16è Districte Policial, al barri de São Cristóvão.[1] Bona part del temps que va ser a la policia va treballar com a relacions públiques. Va ser triat juntament amb altres nou policies carioques per especialitzar-se als Estats Units entre setembre de 1953 i el març de 1954.[1] Va aprofitar l'oportunitat per estudiar Administració d'Empreses a Boston i Nova York.[3] Va abandonar la policia el 6 de febrer de 1958.[1] A partir de llavors, treballaria per dedicar-se exclusivament a la literatura.[1] És vidu Théa Maud i té tres fills: Maria Beatriz, José Alberto i el realitzador José Henrique Fonseca.

Premis[modifica]

Aquesta és una selecció dels nombrosos premis rebuts per l'escriptor:

  • 2003: Premi Luís de Camões
  • 2003: XIV Premi Juan Rulfo, entregat a la XVII Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic).[4]
  • 2004: Premi Konex Mercosur a les Lletres
  • 2012: Premi Iberoamericà de Narrativa "Manuel Rojas"[5]

Obres[modifica]

Ficció[modifica]

  • O Caso Morel (1973), traducció al català per Vicent Berenguer, El cas Morel, Alzira: Bromera, 1994; 2003, reimp.
  • A grande arte (1983)
  • Bufo & Spallanzani (1986)
  • Vastas Emoções e Pensamentos Imperfeitos (1988)
  • Agosto (1990)
  • O Selvagem da Ópera (1994)
  • O Doente Molière (2000)
  • Diário de um Fescenino (2003)
  • Mandrake, a Bíblia e a Bengala (2005)
  • O Seminarista (2009)
  • José (2011)

Contes[modifica]

  • Os prisioneiros (1963)
  • A coleira do cão (1965)
  • Lúcia McCartney (1967)
  • Feliz Ano Novo (1975)
  • O cobrador (1979), traducció al català per Josep Doménech Ponsatí, El cobrador, Barcelona: LaBreu, 2010.
  • Romance negro e outras histórias (1992)
  • O buraco na parede (1995)
  • Histórias de amor (1997)
  • A confraria dos espadas (1998)
  • Secreções, excreções e desatinos (2001)
  • Pequenas criaturas (2002)
  • 64 Contos de Rubem Fonseca (2004)
  • Ela e outras mulheres (2006)
  • Axilas e Outras Histórias Indecorosas (2011)
  • Amálgama (2013)
  • Histórias Curtas (2015)

Altres[modifica]

  • O homem de fevereiro ou março (antologia, 1973).
  • E do meio do mundo prostituto só amores guardei ao meu charuto (novel·la, 1997)
  • O romance morreu (cròniques, 2007)
  • 64 Contos de Rubem Fonseca (Antologia de contes, 2004)

Traduccions al català[modifica]

  • Fonseca, Rubem; trad. de Vicent Berenguer. El cas Morel [O Caso Morel]. 1a ed.. Alzira: Edicions Bromera, 2003. ISBN 8476607962. 
  • Fonseca, Rubem; trad. Josep Domènech Ponsatí. El Cobrador [«Cobrador»]. Barcelona: Labreu, 2010. ISBN 9788493715267. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Rubem Fonseca». releituras.com. [Consulta: 21 gener 2014].
  2. «El cobrador». labreuedicions.com. [Consulta: 22 gener 2014].
  3. Tello Garrido, Romeo. Pròleg en Fonseca Rubem, Los mejores relatos. Mèxic: Alfaguara, 1998.
  4. Andrés Rojo, José «García Márquez entrega el Premio Juan Rulfo a Rubem Fonseca». ElPaís, 30-11-2003 [Consulta: 22 gener 2014].
  5. ABC. «Rubem Fonseca recibe el premio Iberoamericano "Manuel Rojas"», 28-09-2012. [Consulta: 3 octubre 2012].

Enllaços externs[modifica]